L’estat de la nació (I)

-Preliminars-

La inspiració per escriure aquest article m’ha vingut tot just desprès d’haver començat a llegir un llibre que considero d’especial interès. Aquest llibre és “Catalunya sota Espanya – L’opressió nacional en democràcia” del (d’entre altres més coses) jurista i membre de “Consejo Superior del Poder Judicial” (ala!) Sr. Alfons López Tena.

El Sr. López Tena fa una anàlisi/exposició del naixement dels moviments nacionals, la seva evolució històrica, la seva relació amb els “Estats Nació” i els conflictes que s’han produït a Europa els darrers segles a causa de la coincidència en un mateix territori de diferents nacions i els efectes/resultats d’aquests conflictes que, cal dir, formen part de la realitat catalana actual.

Per cert, tingueu o no idees independentistes o simpaties cap l’independentisme, no hauríeu de deixar perdre l’oportunitat d’enriquir la vostra ment i ampliar el vostre coneixement de les causes de fons dels conflictes de la història europea dels darrers temps fent lectura d’aquest gran text.

Comencem…

-Conceptes i context-

Abans d’entrar matèria, crec que val la pena crear un context conceptual per delimitar l’àmbit semàntic en el que ens mourem, deixant clars els significats dels significants i que serviran de punt d’arrencada d’aquest article .

Totes les definicions que venen seguidament han estat obtingudes de consultes fetes en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

Estat

Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors.

Nacionalitat

Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat.

Nació

Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.

Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.

Nacionalisme

Ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació.

País

Territori d’una nació, d’un poble.

Identitat

Propietat de l’individu humà de mantenir constantment la pròpia personalitat.

Conflicte

Contesa entre dos organismes polítics, judicials, etc., que es disputen un dret, una atribució.

I ara el que de veritat importa…

-Introducció-

És en boca dels polítics de torn, d’una i altra banda d’Ebre, l’existència d’un conflicte d’interessos entre Catalunya i Espanya, però, és un conflicte entre nacionalitats?, nacions?, nacionalismes?, catalans i espanyols (castellans, per ser fidels) dins el context dels conflictes europeus dels darrers segles?. Situem-nos cercant la resposta a unes preguntes que ens haurien d’ajudar a aclarir això…

-Les preguntes-

Primer de tot quelcom d’evident, l’àmbit territorial de confluència, on situem l’escenari és Catalunya.

  • És Catalunya un Estat?

Reproduïm el text de la definició d’Estat i analitzem-la:

Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors.

Existeix un territori delimitat que és Catalunya (l’àmbit territorial que estem avaluant), existeix una població definida que és la catalana i existeix una autoritat que s’atribueix el poder indiscutible sobre els dos àmbits (el territorial i el poblacional), però aquest últim exercita el poder en nom d’altri (Espanya) i en un àmbit territorial més extens. No hi ha un poder polític indiscutible que exerceixi única i exclusivament en el territori català. Conclusió, no hi ha Estat Català, Catalunya no és un Estat.

  • És Catalunya una nacionalitat?

Com es pot extreure de la definició, la ‘nacionalitat’ és un estadi, una condició donada per la subordinació d’un individu i, per extensió, d’un col·lectiu, a la potestat d’un Estat, pel que de bones a primeres aquesta qüestió no te cap mena de sentit. En tot cas la qüestió seria:

Quina nacionalitat tenen els ciutadans de Catalunya?

La resposta és ben clara. Actualment, i malgrat ens pesi, els ciutadans de Catalunya tenen nacionalitat espanyola. El mateix és aplicable als ciutadans de Castella i, per extensió, els pobles assimilats per aquests i sotmesos als designis dels governants de l’estat espanyol.

  • És Catalunya una nació?

Aquí tenim força més substància. Si ens referim a Catalunya estrictament com un territori, no. Els territoris no poden ser nació, sols poden ser nació les persones, que son les que tenen sentiments, el territoris físics, es clar, no en tenen de sentiments.

Revisem la definició:

Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.

Si ens referim a Catalunya com el col·lectiu/comunitat de persones que viuen al territori català veiem d’esbrinar-ho tot seguit.

Analitzem el concepte i donem resposta a les preguntes sorgides de la pròpia definició de nació.

Som una comunitat de persones que participem d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular?

Revisem els camps on s’han de compartir les característiques. Dons així afinem…

Per la cultura?

Si be és ben cert que hi ha una cultura nascuda i fortament arrelada al territori, no és pas l’única amb un pes significatiu, conviuen més d’una cultura, principalment pels forts moviments migratoris de gent de cultura castellana vinguda majoritàriament entre els anys 50 i 60 del segle passat. Malgrat això la resposta és que sí.

Per la llengua?

Es torna a produir la mateixa situació que en el cas anterior. Hi ha més d’una amb pes específic però el resultat és el mateix.

Per motius jurídics?

Ummm, dons aquesta, segons el que exposa el Sr. López Tena (ja que no soc cap entès en aquestes matèries i ell, sens cap dubte, si) si, és també un element d’identificació col·lectiva dels ciutadans de Catalunya. Tenim el Dret Civil Català.

Sent estrictes amb la situació crec no hi ha cap dubte al respecte. Atenint-nos al fet que la definició no fa esment a que hagi d’haver cap condició ‘sine qua non’, característiques que quedin englobades en tots i cadascun dels camps (la cultura, la llengua, el jurídic, etc), que tenim trets característics en el tres camps anomenats expressament (en altres llocs també he vist citada la història com element d’identificació col·lectiva) i que hi ha gairebé plena coincidència en els elements (persones) que composen cadascuna d’aquestes comunitats per separat, la que se sent unida per la cultura, la que ho fa per la llengua i la que ho fa assumint com a seves les lleis (que segons els juristes haurien d’emanar dels costums al ús) reflectides al dret jurídic abans esmentat, podem construir la següent afirmació:

“Els ciutadans de Catalunya que formem una comunitat de persones que participem d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, amb una cultura, una llengua i un dret jurídic comú…Som una nació”.

Be, però amb matisos, per que malgrat això i per molt que em dolgui, aquesta afirmació podrien fer-se-la seva tant els ciutadans de Catalunya de llengua i cultura catalana com els de cultura castellana que viuen a Catalunya. Però sense alarmes, per que en aquest cas es produeix que aquests últims no es reivindiquen com una nació dins d’un àmbit territorial estrictament català, si no que ho fan des d’un àmbit que abasta també altres territoris de la Península Ibèrica (i amb un altre nom). Així que podem dir que (obviaré els trets jurídics)

“Existeix una Nació Catalana, que te com arrel la cultura catalana i com a llengua el català”

i per inferència, els ‘Catalans’ de cultura catalana i llengua catalana (encara que sigui redundant) constituïm la ‘Nació Catalana’.

  • Existeix nacionalisme a Catalunya, nacionalisme català?

I el nostre amic diccionari ens diu que nacionalisme és:

Ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació.

Tenim nació, tenim moviment que reivindica l’organització política independent d’aquesta nació (només cal llegir la premsa) i és evident a quina cultura pertanyen les persones que combreguen amb aquesta ideologia.

“Existeix nacionalisme a Catalunya, existeix nacionalisme català”

I qui no s’ho vulgui creure…

  • Existeix un País Català?, Tenim país?

Com que un país és:

Territori d’una nació, d’un poble.

Hi ha territori, Catalunya, hi ha nació, la catalana. No vaig més enllà de la pura evidència, a aquestes alçades ja és una obvietat.

“La nació catalana de Catalunya fa el País”.

  • Existeix una identitat catalana?

Tornem a la definició del concepte:

Propietat de l’individu humà de mantenir constantment la pròpia personalitat.

Què?, tornem al diccionari…

En aquest cas i com que ja fa estona que parlem de col·lectius, la definició que millor s’ajusta a les nostres necessitats (que per altra banda és totalment lícita) és la següent:

Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa.

I que com aclariment afegeix:

La llengua forma part essencial de la identitat d’un poble. Identitat nacional.

No se si realment hauria de fer cap mena filigrana mental, es respon per si sola, però pels més durs, si hi ha nació hi ha identitat:

Sí, existeix identitat catalana”

I finalment…

  • Existeix un conflicte?

El diccionari diu que un conflicte és:

Contesa entre dos organismes polítics, judicials, etc., que es disputen un dret, una atribució.

És evident que necessitem una anàlisi profunda d’aquest punt i ho farem ampliant la investigació incloent-hi la definició de ‘contesa’:

Acció de contendre, disputa, baralla.

Aclarint si hi ha ‘organisme’ de cap mena en aquest afer (si es que hi ha del tipus que ens pot interessar):

Conjunt de persones constituït amb una finalitat concreta.

Esbrinant que és un ‘dret’:

Facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot.

Poder de fer el que un vol. El dret del més fort. Per dret de conquista.

Sic. No us és familiar?

Un incís, així com hem inferit l’existència de la Nació Catalana a Catalunya, també ho podem fer amb l’altre col·lectivitat, la castellana, inferint-ne l’existència a les Castelles (Espanya és altra cosa i tema d’un altre episodi) i que amb la seva presència al territori català dona sentit a l’article.

Posem fil a l’agulla, si estem investigant un conflicte es clar que han d’haver dos parts interessades. No cal ser massa llest per veure, després del que hem descobert, que hi ha dos organismes (la Nació Catalana i la Nació Castellana) que belluguen pel mateix àmbit territorial (Catalunya), que hi ha una reivindicació (tema d’altre episodi), l’existència del moviment nacionalista català ho demostra. No cal fer una enciclopèdia per dotar-lo d’arguments i exemples, la realitat passada i l’actual ho manifesten sens cap mena de dubte.

La conclusió és que si que hi ha un conflicte, però queda per tancar un parell de qüestions. Ja som conscients que es un conflicte entre dos nacions, però:

  • Què es disputen?
  • Es pot incloure en el conjunt de conflictes nacionals dels molts que s’han produït a Europa els darrers segles?

Seguirem donant-hi voltes.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: