Com les paparres s’arrapen al gos…

Llegeixo a l’Avui una notícia sobre uns comentaris del Sr. Miguel Ángel Fernández Ordóñez (te nom de torero) sobre la despesa de les ‘comunitats autònomes’ i fent vetllades referències a Catalunya.

Dons sí, la caverna i l’oligarquia espanyola s’aferren com paparres al seu estatus de privilegi i control de l’estat. Es veu que aquest home demana que sigui l’estat qui posi els límits a la despesa que fan les ‘comunitats’, com si no les tinguessin prou limitades en aquest sentit, i especialment en aquelles ‘que obren delegacions a l’exterior’. Dons be, si l’estat, que hauria de fer aquesta feina de projecció exterior, no la fa o la fa per uns quants, la tindrem que fer nosaltres, no el sembla? Em venen al cap unes xifres, aparegudes no fa gaire als informatius, en les que destacaven els 150.000 funcionaris que l’administració de l’estat no havia re-assignat i que antigament feien funcions a ministeris que tenen gran part de les seves funcions transferides a les ‘comunitats’, però d’aquests no en parla, i del dèficit d’inversions, però d’aquest tampoc no en parla, ni del xantatge a les grans empreses per a que posin les seves seus centrals a Madrid penalitzant les ‘comunitats’ on es genera la riquesa transferint indirectament aquesta (via impostos que es paguen segons el domicili fiscal) a la capital de l’estat, però tampoc no en parla, segons ell el dèficit el generen els altres. I es que no ho volen veure…els estats tal i com existeixen avui dia comencen a no tenir sentit. Estant a la CE els estats han tingut que cedir ‘sobirania’, pel que podríem dir la ‘part alta’ de les atribucions, a la UE i, per la ‘part baixa’, a les administracions més properes als ciutadans, governs autònoms i ajuntaments. Aquesta pèrdua de poder evident també la copsa l’oligarquia que controla l’estat i, com era de preveure, es resisteix a perdre-ho maniobrant per recuperar tot allò que poden de la baula més dèbil, governs autònoms i ajuntaments. Si aquest no tenen diners per invertir, i no els deixen finançar-se per via del deute, no poden atendre els ciutadans, i si els ciutadans es queixen llavors poden dir que les ‘comunitats’ no funcionen i reivindicar el paper de l’estat, o sigui el seu paper, com a solució dels mals, quan és la causa principal.

Dons això…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: