De la mamella

Aquí tenim un article d’opinió que he trobat avui al diari…

La mamella d’Espanya es desinfla encara més

Els indicadors econòmics de Catalunya fa anys que acusen una tendència a la baixa en la majoria dels àmbits productius. És cert que l’economia del nostre país ha estat històricament més preparada per a resistir les cornades externes, en aquest cas, una crisi econòmica i financera d’abast mundial. Però també és cert que quan el cistell es carrega massa, arriba un moment que les nanses es trenquen.

Les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa són especialment alarmants en aquest sentit: la meitat dels 350.000 llocs de treballs que es van perdre a Catalunya el 2009 corresponien al sector de la indústria, el gran motor econòmic del país. La destrucció d’aquest sector pren velocitats perilloses, mentre que el Govern de Catalunya es troba lligat de mans i peus per impulsar una veritable política industrial pròpia. S’han fet molts passos endavant, però el fet que la política industrial, així com la laboral, no puguin respirar lliurement sense el permís de Madrid per a moltes coses, dificulta una sortida ràpida a l’ofec que provoca una crisi que travessa fronteres.

Segons l’informe de l’entitat financera, el sector industrial va caure l’any passat un 12,9%, amb un efecte especialment greu sobre les comarques centrals, l’àrea metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona, justament els territoris que concentren el major gruix de població i d’activitat econòmica. Els autors de l’estudi parlen de caiguda de la producció industrial i descens en l’ocupació d’aquest sector “sense precedents”. I el que és pitjor, molts d’aquests llocs de treballs ja no es recuperaran.

Més enllà de les xifres desastroses, el més preocupant és que el futur econòmic del país no és totalment a mans del país, sinó d’uns ministeris canviants encapçalats per persones no necessàriament preparades i coneixedores de la realitat de Catalunya. La màxima autoritat en matèria laboral i industrial ha de ser la Generalitat, i fins que això no sigui així, serà molt difícil planificar una sortida clara. Ara que s’acosta una campanya electoral, seria interessant que els candidats posessin sobre la taula detalls com aquest, que potser interessen més l’elector que no pas les batusses partidistes dels “i tu més”.

Com és possible que nosaltres ho veiem i els polítics no? o és potser per que no els interessa pas que canvii aquesta situació?
De fet als de les Escanyes de ben segur que no els interessa pas cap mena de canvi al ‘status quo’, però als d’aquí?

Si es que amb aquesta colla de trepes anem ben venuts…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: