L’inefable Celestino

Fa uns dies vaig veure un tros d’una entrevista per televisió que el Sr. Iñaki Gabilondo va fer a Celestino Corbacho.

Aquest element, en Celestino, en una de les seves actuacions, i mirant de front el seu interlocutor amb cara de repte i desafiament, va dir literalment “En Catalunya me dieron la oportunidad de progresar pero no me regalaron nada”. Què?, o sigui que no hi ha prou amb que després d’haver de fugir de la teva terra arribes a Catalunya, on t’acollim, et donem l’oportunitat de fer-te com persona i tenir futur, esperaves que se’t possés la catifa vermella, no? Que quan vas arribar els que ja hi eren no treballaven?, se’ls regalava res de res?, no eren reprimits i insultats pels mateixos dels que vas haver de fugir per que no et permetien de viure?. Que ningú es porti a engany, Catalunya no és un paradís, però donar oportunitats a tothom, acollir-los vinguin d’on vinguin, es diguin com es diguin i parlin el que parlin, no és ja per si mateix un regal?. Que ho vas poder fer a la terra de la que n’ets fill?. No t’ho puc deixar passar, amb l’expressió i el to de veu amb el que ho vas dir deies més que amb les pròpies paraules que vas fer servir, de repte, de rebuig, amb un menyspreu que no te lògica.

Tu, que tens la pretensió de governar-nos, creus que amb aquesta actitud et fas més estimat?. Dons jo et dic, no, no has aconseguit que t’estimi ni t’aprecii, no em pots convèncer, i a partir d’ara et declaro…

Inefable Celestino.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: