Perquè no hem de votar CiU?

Un altre article d’aquest que no tenen preu de la mà d’en Joan Canadell.

CiU i els canvis de rumb
28/07/10 02:00 – Joan Canadell

Saben que no estan preparats per liderar aquest procés. Per això no ho faran

Des de ja fa uns mesos, Convergència i Unió, liderada pel seu president, fa un discurs que defuig clarament que Catalunya sigui un estat. Almenys a curt termini, amb l’argument que ells no volen portar el país a un atzucac si no hi ha una majoria clara per guanyar un referèndum. Però el temps els ha portat aviat la contrària; primer va ser l’enquesta tutelada per la Universitat Oberta de Catalunya i realitzada just després de la consulta d’Arenys de Munt, que mostrava un 50 per cent d’enquestats a favor de la independència i només un 18 pe cent en contra. Fa unes setmanes era El Periódico el que mostrava en la seva enquesta un 48 per cent de favorables al “sí”, i un 35 per cent que es decantaven pel “no”. La Vanguardia ens sorprenia posteriorment amb una enquesta que situava el “sí” en el 47 per cent i el “no” en tan sols el 36 per cent. N’hi ha prou amb aquestes dades?

En els darrers mesos, en què les consultes arreu de Catalunya han anat mostrant una majoria inqüestionable a favor del “sí”, el discurs de CiU s’ha anat modelant i han optat per allò que en diuen el dret a decidir, començant per aquells punts en els quals hi ha una gran majoria. Com a exemple, han posat sempre al davant el concert econòmic, tenint clar que hi ha una majoria qualificada de catalans a favor d’aquesta proposta. Però ai las! Amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, aquest argument també ha quedat arraconat. Amb la Constitució actual, és impossible el concert econòmic per a Catalunya. Punt final. I ara què diem?

El nou pal de paller de Convergència ha hagut de tornar a canviar, i ara sembla que el punt principal serà sortir de la crisi, i en això s’alinearà a ICV. Cal que sortim de la crisi, i més endavant ja veurem si cap al 2018 fem un referèndum per guanyar-lo. La pregunta és: sortirem de la crisi si continuem a Espanya? Continuar com ara significa continuar sens dubte amb un sistema de finançament que ens espolia cada any uns 22.000 milions d’euros. En els propers anys ens deixarem robar més de 80.000 milions d’euros. Se’ls acut una manera millor de superar aquesta crisi que reinvertint a casa aquests 80.000 milions?

Ja no és moment d’indefinició, la manifestació del 10-J va ser molt clara, i un sol crit va unir la majoria dels assistents: “Independència”.

Ara imaginem per un moment, pura política-ficció, que novament Convergència i Unió han de canviar de discurs per tal de no perdre els vots que els calen per governar, ja que d’aquí a la tardor encara han de passar moltes coses.

Imaginem que CiU decideix anar pel dret i posa en el seu programa que liderarà un procés de secessió d’Espanya i ho argumenta com marca el sentit comú. Posa sobre la taula que ja no pot tolerar l’espoli que patim, que ha arribat el moment de decidir clarament quines són les infraestructures que ens calen per tal de ser una àrea econòmica de primer ordre mundial (aeroport internacional, tren de mercaderies a Europa, inversió en recerca i desenvolupament a nivells nòrdics…), argumenta que només fora de la Constitució podem mantenir la immersió lingüística en català a les escoles, i que el model educatiu només pot millorar dràsticament si abandonem el model espanyol, etc.

Si CiU lidera el procés independentista, les enquestes passaran a ocupar prop del 70 per cent de partidaris del “sí” a la independència, i ells ho saben. Però també saben que no estan preparats per liderar aquest procés. La seva gent, els polítics que hi militen, han estat formats per encaixar en la Constitució espanyola, no per sortir-ne. Per això no ho faran, i per això hi ha altres partits de nova creació per ocupar el seu lloc, amb polítics de nova fornada, sense hipoteques polítiques ni financeres, sense lligams amb el passat, sense por del que és desconegut. El dubte és si els votants ho entendran o preferiran ignorar-ho. Aviat ho sabrem.

A veure si el fem cas.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: