Votar o no votar…

Després de veure aquest article no em queda més remei que dir la meva. Això sí, abans de badar boca us passo el text en qüestió.

Explorant la desafecció
Els electorats de dretes i els d’esquerres valoren de manera diferent els polítics corruptes, segons alguns experts
Reclamen un esforç per dignificar la política
Proposen fiscalitzar més els partits
24/10/10 02:00 – Barcelona – E.B. / O.A-E

Abstenció: qui se’n beneficia?

Diversos experts en ciència política i comportament electoral analitzen els perquès de l’abstenció a Catalunya i la responsabilitat de polítics, mitjans de comunicació i ciutadania per revertir la situació.

Francesc Pallarés
Catedràtic de ciència política
de la Universitat Pompeu Fabra

No hi ha solucions miraculoses per combatre l’abstenció, per Pallarés, que reparteix culpes a parts iguals entre polítics, mitjans i ciutadania. “Hi ha mals polítics, mals mitjans i mals ciutadans”. Segons aquest catedràtic de ciència política, “un no sap mai què parlen els polítics sinó el que diuen els mitjans que parlen els polítics. Hi ha polítics a qui ja els agrada fer la política de contradeclaracions, si és que se’n pot dir així. I passa com amb la informació del cor, hi ha públics a qui aquest tipus d’informacions els agrada”. Pallarés també denuncia que sovint el més important és destruir l’altre, més que construir una alternativa pròpia. En aquest sentit, reclama un esforç a partits i mitjans per “dignificar” la política.

Josep Maria Reniu
Professor del departament de dret constitucional i ciència política de la UB

Reniu fa una distinció entre l’abstenció tècnica (els malalts, els no assabentats de la crida a les urnes) i l’abstenció activa, que seria tota la resta. Només un “calidoscopi” de motius podria explicar-la. Però aquest expert en els processos electorals en remarca tres. Un de determinant és la importància que cada individu dóna a aquelles eleccions concretes, en funció de si són espanyoles, catalanes, municipals o europees. També troba clau la percepció del ciutadà sobre la importància que té el seu vot per contribuir, per exemple, a un canvi polític. I finalment, el pes de la desafecció. Reniu ha encunyat el terme tantsemenfotisme per als descontents amb les respostes de la política a la crisi o a l’encaix de Catalunya i Espanya, sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Per posar-hi fre, proposa millorar els “mecanismes de rendició de comptes” dels partits. És a dir, que la classe política s’obri a millorar la seva pròpia fiscalització. “El problema és que el vot és el mecanisme que delega i controla”, apunta.

Reniu no considera que la proliferació de noves formacions capgiri la tendència, perquè més que regenerar la democràcia busquen “treure rèdit immediat”. En canvi, defensa que les noves tecnologies poden tenir un paper important a l’hora de traçar noves vies de participació ciutadana en la política.

Clara Riba
Doctora en ciències polítiques i de l’administració, professora a la UPF

Experta en vot dual i abstenció diferencial, Clara Riba també conclou que bona part de l’abstenció prové de la desafecció. “La gent està cansada, no confia en els polítics i se sent allunyada, però aquests s’abstenen en totes les eleccions”. Riba carrega contra polítics i mitjans, “que destaquen els punts més conflictius, les reflexions menys matisades i les frases més barroeres”. Pel que fa a la corrupció, distingeix entre electorats. Si és bàsicament de dretes, “la gent pensa que el polític és més llest perquè ha sabut fer negoci”. En canvi, quan és d’esquerres, “l’efecte de la corrupció no és el mateix i l’electorat se sent decebut”.

Eva Anduiza
Professora titular del departament de ciència política i dret públic de la UAB

“Probablement altres valoracions importen més que la corrupció a l’hora de votar”, sosté Eva Anduiza. A més, hi afegeix un altre element: si la corrupció afecta un partit que és al govern o no. D’altra banda, Anduiza interpreta que la manifestació del 10-J de reacció a la sentència contra l’Estatut no necessàriament es traduirà en una participació més elevada a les urnes, ja que la marxa “diu que la gent està disposada a participar, però hi ha altres formes fer-ho”. Així, apunta que el consum amb criteris polítics, cívics i mediambientals també demostra que hi ha interès. “Que la gent sigui més crítica amb la política no és necessàriament dolent”, sentencia.



Tinc la impressió que tota aquesta gent no s’hi vol ficar amb el veritable problema, que per ami és, el fet que tant se val el nombre de persones que exerceixin el dret (potser hauria de ser una obligació?), els polítics s’agafen tots els seients, ocupen tots els càrrecs i tant feliços. Curiós, si més no, tenint en compte que per accedir a, per exemple, una plaça de mestre, s’ha d’opositar i si cap dels candidats arriba a uns mínims les places queden ‘desertes’. Per què no s’hauria de fer el mateix amb les places ‘opositades’ al Parlament? si els opositors no ‘tenen el nivell’ dons que no accedeixin, i prou. Problema: com avaluar la capacitació de l’opositor? Jo proposo, enlloc d’un examen, fe servir l’index de participació, que no vota el 50% de la població? dons el 50% dels escons han d’estar buits, que no ho fa el 25% dons la part proporcional de les places queden ‘desertes’. Amb aquest sistema de ben segur que els polítics perdrien el cul per fer-se entendre i estimar pels electors.

Imagineu-vos la situació amb la que es trobaria qualsevol partit que en haver guanyat, relativament, unes eleccions se’n dona compte que per tirar endavant el seu projecte li manquen un nombre X de escons, per aprovar el que calgui. Potser això donaria peu al bloqueig de certes iniciatives, però si no tens prou suports no tens prou legitimitat per fer-ho, no? i sinó a pactar, sempre que el nombre total de vots permetés tirar en davant la proposta…De fet això ja passa ara, pel que no és cap novetat.

L’altra és que no tots els ‘amics’ del partit tindrien cadira, pel que s’haurien d’espavilar a guanyar-se les garrofes fent quelcom de productiu per a la societat…

Només és una proposta, encara que hi veig molts més avantatges que defectes. De ben segur que entre tots aconseguim il·lusionar-nos de nou amb la política i les eleccions.

Siau…

Anuncis

Els comentaris estan tancats.