Per canviar el què?

Fent-me ressò del contingut d’aquest article hi vull dir la meva. Primer us pujo el text en qüestió i després parlaré jo.

La lluita per liderar el canvi

25/10/10 02:00 – BARCELONA – Marc Bataller

CiU i el PSC es disputen a través dels cartells i lemes la paternitat de la renovació del país

Experts en comunicació no troben gaire encertada la campanya socialista, mentre que la resta dels partits intenten fugir d’aquesta bipolaritat

Canvi és una de les paraules que més es repeteixen en aquesta precampanya, sobretot per part dels dos partits majoritaris, el PSC i CiU. Els cartells preelectorals de les dues formacions ja indiquen el tarannà que seguiran durant la cursa cap al 28-N. És la lluita per intentar apoderar-se d’un escenari, el del canvi. Els uns, el PSC, interpreten que aquesta renovació va començar amb el tripartit i ho han plasmat amb El canvi real, una marca per demostrar la feina que han fet a l’executiu; els altres, CiU, venen la filosofia contrària, la necessitat de fer un gir després de set anys de govern d’esquerres, i ho han reflectit a través de Comença el canvi. La resta de partits s’intenten allunyar d’aquesta bipolaritat. Això sí, ni el PSC, ni CiU ni ERC mostren, de moment, la fotografia dels candidats en les seves publicitats.

Línies canviants

L’estratègia i els lemes dels socialistes han anat canviant els últims mesos. A principi d’any, van presentar Temps difícil, gent seriosa, que més tard van canviar pel Segueixo creient, fins a arribar a El canvi real, que contraprogramava el Comença el canvi, que acompanya Artur Mas des de l’abril i que serà la base del seu discurs –abans la federació havia fet servir el Començar il·lusiona–. En aquest context encaixa el nou vídeo del PSC, La vida de Monti, que, inspirant-se en la La vida de Bryan, repassa en clau d’humor l’obra de govern.

El PSC, però, també ha optat per un camí més agressiu amb el joc de paraules que ha estrenat fa poc: Artur Mas de lo mismo. Curiosament es tracta d’un encadenat que abans que els socialistes el presentessin en societat ja corria pel Twitter. La majoria d’experts en comunicació consultats per aquest diari consideren que l’estratègia de l’equip socialista de Jaume Collboni no és del tot encertada, perquè és més pròpia d’un partit d’oposició o que està “desesperat”, una tendència que es visualitza en aquest atac frontal a Artur Mas. “També és molt difícil transmetre una idea de canvi real, perquè aquesta feina no ha estat percebuda, segons indiquen les enquestes”, afirma el professor de comunicació política de la UOC i la UPF, Toni Aira. Segons Aira, el PSC no es vol desprendre d’aquella visió de renovació que va propagar el 1999 amb l’associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi.

Per la seva banda, el director creatiu de l’empresa de publicitat BUM i professor de la Facultat de Comunicació de la Blanquerna, David Morales, sí que troba “encertada” i “lògica” la campanya del canvi real del PSC, tot i que hi afegeix: “Fer concessions a la modernitat els ha portat a plantejar-ho amb un disseny minimalista que no és el més adequat per transmetre la contundència que necessita el missatge. Sembla que ho diguin amb timidesa”. CiU, segons Morales, aconsegueix un millor efecte, amb els seus cartells en què contraposa la rialla de Mas amb la tristor de Montilla. “Fa servir un codi similar de disseny molt minimalista, però al servei d’un concepte més conceptual. El missatge i el disseny lliguen més. És un bon camí per intentar transmetre una certa il·lusió sense utilitzar la imatge d’un líder”, hi afegeix.

El consultor en estratègia electoral i política, Pau Canaleta, també té clar que hi ha una “onada” de canvi i els grans partits volen capitalitzar-ho: “CiU té el context més favorable i té clar que el terreny de joc l’afavoreix. És per això que no fa uns missatges gaire durs i busca una estratègia més positiva per tal de no excitar els contraris”.

Superherois

Una de les iniciatives que més ressò han tingut és la de Supermontilla que han ideat les Joventuts Socialistes, i que presenta el president com l’increïble home normal capaç d’afrontar tota mena de reptes. El publicitari David Morales situa el cartell a mig camí entre l’estètica del cine B i la propaganda constructivista soviètica, “font d’inspiració de la campanya d’Obama”. El catedràtic emèrit de teoria de la comunicació de la UPF, Jordi Pericot, és molt més crític amb aquesta publicitat, que considera més pròpia del Polònia. “Intenta posar un grau d’ironia i potenciar els valors tradicionals, però més aviat ridiculitza el personatge”, remarca.

Aquest Superman copia el model de Gordon Brown quan el 2007 els seus estrategs el van caracteritzar com un home corrent i fent un joc de paraules amb el superheroi Flash Gordon. L’eslògan era ras i curt: Not flash, just Gordon.

Els valents d’ERC

El cartellisme d’ERC que ara es pot veure en estacions de metro es basa en l’anomenada Gent valenta, una sèrie de persones anònimes en què es destaca la seva valentia o capacitat de lideratge i es vincula a la d’ERC. Una propaganda en què no apareix el líder d’Esquerra, Joan Puigcercós. “S’intenta no cansar la gent en excés amb la imatge del candidat, i més en un moment en què hi ha distanciament entre la ciutadania i la política”, exposa Pau Canaleta, mentre que David Morales és de l’opinió que es tracta d’una estratègia massa vista i això li resta “notorietat”. Toni Aira apunta que els republicans són conscients que Puigcercós transmet un perfil “dur”, però també “enèrgic”, i és aquesta marca la que volen potenciar.

ICV ha fet públic aquests dies un dels seus cartells –La crisi només es guanya des de l’esquerra– en què fa bandera de la seva capacitat per sortir del pou econòmic. “Farà unes accions no gaire trencadores per tal mobilitzar l’electorat, tot i que la presència d’un nou candidat els donarà un aire més fresc”, destaca Pau Canaleta. Mentrestant, l’últim lema del PP és prou simptomàtic sobre les seves tendències. Una fusió de la bandera catalana i espanyola sota les paraules Es mucho lo que nos une. Segons David Morales, intenta apropiar-se de la “felicitat de l’espanyolisme del mundial de futbol” i també vol potenciar la imatge Alicia 10 buscant uns resultats de proximitat semblants als que va obtenir ZP. Ciutadans torna a apostar per la nuesa, tal com va fer el 2006, però aquest cop són gent anònima i no el candidat, Albert Rivera, els qui es treuen la roba, mentre que Reagrupament i Solidaritat destaquen la figura dels seus líders i la idea de la independència.

En definitiva, el sociòleg David Murillo manté que la immensa majoria d’aquests missatges són “decebedors”, perquè es posa l’accent en màximes amb poc contingut que només busquen l’atenció mediàtica i es deixa de banda el programa polític. “És el triomf dels assessors d’imatge davant dels ideòlegs de partits”, conclou Murillo.



Poc poden canviar aquesta gent si no canvien primer ells si no han estat capaços de posar ordre dins casa seva, el Parlament, ni fer una llei de partits per garantir la transparència i l’honestedat dins les seves organitzacions i les estructures de govern, ni d’aportar noves idees als problemes de sempre, ni refer el seu ideari polític. L’únic canvi que realment necessitem és d’estatus, deixar de ser un país captiu per passar a ser un de lliure, i prou. De fet, al marge de la poca imaginació, els únics que de veritat proposen un canvi son els independentistes declarats de Rcat i SCI, els altres com l’all, repetint-se, segueixen essent els mateixos amb un altre vestit, i com diuen més enllà de l’Ebre:

“Aunque la mona se vista de seda…”

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: