Teràpies

Rellegint un correu que m’ha arribat avui venia un enllaç a un article d’en Enric Canela on fa una exposició dels ‘tipus de votants’ i de que caldria fer amb ells per poder-los convèncer per a que votin Independència. És però interessant de llegir així que el pujo.

Catalans al psiquiatra
Enric Canela – 23/10/2010

Potser alguns de vosaltres haureu sentit o llegit una famosa frase del president americà John Fitgerald Kennedy. Diu:

And so, my fellow Americans, ask not what your country can do for you; ask what you can do for your country.

“I així, estimats Americans, no us demaneu que pot fer el vostre país per vosaltres; demaneu que podeu fer vosaltres pel vostre país.”

Podem traslladar això a Catalunya. La resposta del catalans és fàcil si on diu la paraula “country” posen Catalunya. Només hi ha una, votar independència. Cada vegada som més els que estem decidits a votar independència.
Reflexionava sobre quins són els casos de persones que a hores d’ara no votarien en clau independència malgrat que tots els indicadors ens diuen que si no marxem ràpid acabaran amb nosaltres. Que ens deixaran sense llengua i sense diners.
No sé si em deixaré algun grup de persones, m’agradaria que m’ho diguéssiu i ho critiquéssiu. He trobat els següents.

1.- Ha entès que l’única forma de mantenir la llengua, la cultura,millorar l’estat del benestar i no portar el país a la ruïna és la independència. Vol l’Estat català però és covard. Veu tancs i desordre, pensa que el poble no està preparat. Li passa com aquells que tenen por als avions. Això se soluciona amb teràpia de grup, algun ajut psicològic. No sé si l’enginy català podria inventar un simulador del procés d’independència que fes el paper que fan els simuladors de vol en els que tenen por als avions. Si ens esmerem té solució. Cal treballar a fons per no perdre efectius.

2.-No ho ha entès encara. No està prou conscienciat. A vegades ni tan sols porta gaire a Catalunya. Desitja el millor per als seus fills i per ell. Li manquen dades i informació. En aquest cas la solució és senzilla. Comporta molta feina, posar recursos per arribar a explicar-los-hi, però ho podem fer. El Cercle Català de Negocis està fent una feina cabdal. Vosaltres també podeu ajudar difonent la documentació i els tres vídeos).

3.- És independentista, no l’hem de convèncer de la necessitat de l’Estat català. Ha decidit votar en blan o no votar perquè els independentistes no s’han posat d’acord. De fet és com si ens volgués castigar. No s’adona que fent això l’únic que aconsegueix és consolidar la situació actual. Se li ha d’explicar, fent quatre càlculs, que ha de votar independència encara que sigui tapant-se el nas.

4.- També independentista però no té fe en que puguem fer forat entre l’electorat i entrar els nostres candidats al Parlament. Té un pànic terrible a què el tripartit pugui reproduir-se, només pensar-ho li agafa un cobriment, l’entenc és un malson. Diu que cal votar a CiU per evitar-ho. Si només ho vol per evitar el tripartit i vol la independència aviat, pot votar a qui ha dit que prefereix a Mas que a Montilla. Ja sabeu qui és.

5.- Ha entès perfectament cap a on ens porta la situació actual, però cobra el sou d’una organització que viu d’explicar les meravelles d’un estat federal, de l’Espanya federal, diu que aconseguirà aquest canvi. O lloa que podem fer que Espanya ens respecti dins l’estat autonòmic i que l’Administració General de l’Estat acabarà cedint i ens donarà diners i competències. Aquest menteix directament, té informació sobrada, però per mantenir la seva situació necessita que la gent es cregui el que ens explica i així obtenir vots. No cal gastar energies, fins que no es quedi sense feina o perdi molts vots no canviarà. Quan això passi vindrà a nosaltres.

6.- Hi ha aquells que com li deia José Antonio Primo de Rivera a Don Miguel de Unamunu: También nosotros, don Miguel, hemos llegado al patriotismo por el camino de la crítica. Eso lo he dicho yo antes de ahora. Y hoy, en esta Salamanca unamunesca, voy a decir a quien nos escuche que el ser español es una de las pocas cosas serias que se pueden ser en el mundo. Amb aquests, deixem-ho córrer, són com els enamorats cecs, no hi veuen més que el que volen veure. La diferència és que l’amor cec acostuma a ser efímer, però això normalment és irreversible. També hi ha independentistes fanàtics que no actuen amb la raó. Costa que un espanyol entengui els nostres sentiments, fins i tot una persona intel·ligent com Unamunu deia coses com: Los separatismos sólo son resentimientos aldeanos. Hay que ver, por ejemplo, qué gentes enviaron a las Cortes. Aquel pobre Sabino Arana que yo conocí era un tontiloco. Maciá también lo era, acaso todavía más por ser menos discreto… Ja veieu. També els catalans diem coses que no hauríem de dir, simplement, cadascú s’estima la seva pàtria. Nosaltres demanem respecte però també hem de practicar respecte i no sempre ho fem.

7.- Hi ha un altre cas. No és un fanàtic, se sent català, li han explicat que l’única forma de mantenir la llengua, la cultura,millorar l’estat del benestar i no portar el país a la ruïna és la independència, però no ho entén. Una dosi de Carreterina no el guareix, pitjor, li produeix una al·lèrgia i li hem de donar antihistamínics. Pensa que se solucionaran les coses amb un estat federal o mantenint l’autonomia com ara, que dins d’Espanya progressarem. És una malaltia perillosa perquè s’ocasionarà danys a ell i a la seva família. L’hauríem de dur al psiquiatra.

Ara ens hem de centrar en els casos 1, 2, 3 i 4, en són molts. És molta feina, però la independència depèn de què sapiguem sumar-los a la nostra lluita perquè

Si sumem, guanyem!



Jo en faria un resum i reduiria les teràpies a una de sola i per tothom, teràpia de grup, tots amb tots i explicant-los tot el que han de saber, que a les Escanyes no hi ha interès en acceptar Catalunya tal i com es, que a les Escanyes només els interessen els redits econòmics de l’ocupació i l’assimilació, que no hi ha interès pel federalisme, que el temps s’esgota, que no en queda gaire, que no hi pot haver tancs, que no ens podran fer res, que personalment poden estar bé o millor, però que encara estaran millor en una Catalunya independent, que els seus fills no es mereixen viure com ciutadans de segona d’un estat i una cultura que no els vol, que els veu com trossos de carn per satisfer la seva fam d’altres, que només depèn de nosaltres i que si hi ha quelcom que ens caracteritza com a poble, quelcom que ens ha fet sobreviure fins avui és la rauxa…

Dons això.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: