Arxiu del 26 Octubre 2010

El ruc català

No vaig a parlar d’aquest fenomen de la natura que és el ruc català, sinó de l’altre ruc, el poble català, poble que estira de la carrossa Escanya per a que gaudeixin del viatge els nostres germanastres (per costat dolent del terme). I per què ho dic? per que després de llegir aquest article d’en Joan Trullen la sensació que trec és que l’únic interès que te és que Catalunya surti de la crisi per poder estirar amb més empenta de la carrossa i, com un bon ruc català, no aspirar a res més que les engrunes que el puguin caure des d’amunt. Aquest home, vull mantenir les formes, sembla que d’escriure en sabrà però de visió econòmica res de res. Com pot voler vendre’ns una fal·lacia com aquesta? Si tingués una mica de coneixement s’en adonaria que el problema real és el tipus de economia de les escanyes, una economia colonial, especulativa, de mercadeig amb els diners i els serveis, parasitaria, xucladora de tot allò que se’l posa a l’abast i de productivitat zero. Gestionen la riquesa que extreuen de les colònies (casualment en som una) pel que per sobreviure necessiten hostes i quan més grassos millor, però que en contra del que diu el sentit comú no l’engreixa sinó que el vol eixut, escorregut i ben prim per després passar-hi la panxa pel damunt, com amb qualsevol colònia. És la economia creada i desenvolupada a l’ombra de l’antic imperi…

Dons no, s’ha de fer com es faria amb qualsevol animal al que tens una mínima estima, primer els treus els paràsits (adeu escanya!), després en tens cura (polítiques per una economia productiva moderna) i l’engreixes (I+R+D). De ven segur que amb aquesta recepta s’aconsegueix un animal gran, fort i fermós, encara que sigui ruc i català.

Siau…

Anuncis

Personalismes

L’embolic que ha esclatat fa tot just un parell de dies al CCN no fa més que confirmar, i ho dic amb tristesa, el que em veia venir, que certa candidatura, organització política de nova factura que es presenta a les properes eleccions, és un galliner amb masses galls i poques persones. La sensació de que la gent que anava al capdavant d’aquesta llista tenia una necessitat de reconeixement salvatge, ‘ego’ pels amics, i la precipitació dels esdeveniments, l’aparició fa poc més de quatre mesos, el voler-se presentar a unes eleccions tant pròximes en el temps, la pretensió de que qualsevol que volgués unir les opcions independentistes havia de passar pel seu sedàs i ara, finalment, voler controlar un organisme no polític pel seu benefici personal, gremial, no han fet més que donar-me la raó, i és que quan els personalismes troben la seva oportunitat de lluir no respecten ni a sa mare, tant els fa el mal que facin si se’n surten amb la seva, ja es donaran per satisfets, i si l’interès general i del país queda malmès ja trobaran qui es pugui fer càrrec de la desfeta, per dir-ho cordialment, qui es mengi el mort. Però compte nois, que us fiqueu en terres movedisses, que esteu jugant amb el futur de tot un país i que no us deixarem passar ni una, avisats esteu, que per personalismes els nostres!

Ho havia de dir.

Siau…

P.D.: Consultada la pàgina web del CCN he trobat aquesta comunicació que sembla deixar les coses més o menys al lloc d’on no s’haurien d’haver mogut. Malgrat això la processó va per dins…

Deixant llast

Ja diuen les sàvies veus que quan el vaixell s’enfonsa cal deixar anar llast, qualsevol llast, la càrrega, les persones o l’atrezzo, i com que aquests del PSOE i la seva filial (PSOE-C) s’escoltes els savis han anat per feina. Els primers deixant anar els segons, que no els volen aprop per que els donen mala imatge a les escanyes…els segons deixant anar els seus antics aliats de govern, que no donen per fer la foto (de bons espanyols de Catalunya) i aprofitant l’avinentesa alleugerir els seus amics ibèrics, no sigui que veure’ls amb independentistes sigui aprofitat per segons qui, i tot plegat per un grapat de vots.

Com que fer cas als savis és de gent prudent jo també ho faré, deixaré anar el meu llast particular, no votaré cap d’aquest, no vull que els meus amics em vegin amb segons quines companyies, que el meu país hagi d’arrossegar aquestes rèmores.

Així que també m’apunto i els deixo anar al crit de, Deixant llast!

Siau…

La mà negre

El ve al cap, després d’uns quants dies veient que surten tota mena de notícies de manipulacions, boicots i torpedes a la línia de flotació d’algunes organitzacions, uns fets de quan era petit. Recordo d’aquella època una temporada en que algú se’l va acudir començar a fer córrer el rumor de que hi havia una ‘mà negre’ que atacava la gent quan anava al servei, un ens furtiu i misteriós que anava fent de les seves perjudicant el personal, amb la pertinent ‘acollonida’ de les innocents criatures. Be, tot just una ‘parida’ però en certa manera em recorda el que passa ara. No se fins a quin punt la manca de presència de certes organitzacions als mitjans públics, dels privats no em sorprèn, i els ‘draps bruts’ que ara surten son un reflex de la ‘mà negre’ furtiva i misteriosa que actua contra, o a favor segons es miri, els interessos d’aquestes organitzacions. Si més no es curiós que aquest fets es produeixin en aquests moments, període pre-electoral, en que el públic pot ser més sensible a aquests afers. Exemples d’això?, l’acusació de malversació de fons d’un lider de SCI, la filtració de possibles conxorxes de CDC amb el Sr. Millet i el cas Palau, cops d’estat dins del CCN, pseudo-notícies d’hermètiques reunions de no se sap qui per manipular no se sap què, i de més que en sortiran…

Així que amb tot plegat ens volen acollonir?, torna la ‘mà negre’ 😉

Siau…