El ruc català

No vaig a parlar d’aquest fenomen de la natura que és el ruc català, sinó de l’altre ruc, el poble català, poble que estira de la carrossa Escanya per a que gaudeixin del viatge els nostres germanastres (per costat dolent del terme). I per què ho dic? per que després de llegir aquest article d’en Joan Trullen la sensació que trec és que l’únic interès que te és que Catalunya surti de la crisi per poder estirar amb més empenta de la carrossa i, com un bon ruc català, no aspirar a res més que les engrunes que el puguin caure des d’amunt. Aquest home, vull mantenir les formes, sembla que d’escriure en sabrà però de visió econòmica res de res. Com pot voler vendre’ns una fal·lacia com aquesta? Si tingués una mica de coneixement s’en adonaria que el problema real és el tipus de economia de les escanyes, una economia colonial, especulativa, de mercadeig amb els diners i els serveis, parasitaria, xucladora de tot allò que se’l posa a l’abast i de productivitat zero. Gestionen la riquesa que extreuen de les colònies (casualment en som una) pel que per sobreviure necessiten hostes i quan més grassos millor, però que en contra del que diu el sentit comú no l’engreixa sinó que el vol eixut, escorregut i ben prim per després passar-hi la panxa pel damunt, com amb qualsevol colònia. És la economia creada i desenvolupada a l’ombra de l’antic imperi…

Dons no, s’ha de fer com es faria amb qualsevol animal al que tens una mínima estima, primer els treus els paràsits (adeu escanya!), després en tens cura (polítiques per una economia productiva moderna) i l’engreixes (I+R+D). De ven segur que amb aquesta recepta s’aconsegueix un animal gran, fort i fermós, encara que sigui ruc i català.

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: