Siiiiilenci

Només us diré que no és meu.



Espadaler acomiadat de La Vanguardia per negar-se a col.laborar en el linxament a Laporta

Segons informa Ràdio Catalunya, Anton Maria Espadaler ha estat acomiadat del La Vanguardia per negar-se a ser un lacai de la trama organitzada al voltant de Mas, Godó i la Caixa per tal de destruir la carrera personal, política i laboral del principal líder de l’independentisme català.

Espadaler és llicenciat en Dret, en Filologia Romànica i és professor de Literatura Medieval a la Universitat de Barcelona. L’acomiadament fulminant li va ser comunicat amb aquestes paraules textuals: “no podeu col.laborar més en aquest diari pels vostres escrits favorables a Laporta”.

Cal doncs que els catalans nacionals prenguin nota de qui està a favor de la independència i de qui, -com Mas, Duran, Benach, Cuní, Calzada o Lacalle- s’han posat al servei de la caverna catalano-espanyola en la seva miserable tasca de impedir qualsevol possibilitat que Catalunya esdevingui un estat lliure dins la comunitat europea. Molta gent comença a tenir clar que Convergència és decadència i submissió als poders fàctics i a Espanya.

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va participar el 23 de juny en la presentació (vídeo) del llibre sobre ell que ha escrit Anton Maria Espadaler i que porta per títol ‘Joan Laporta. Passió absoluta’ (Edicions DAU). Durant l’acte Espadaler va dir que la persecució contra la junta de Laporta era una ‘radiografia no gaire agradable de la societat catalana’, a la qual el president va contraposar la capacitat de resistència en els moments.difícils.

Anton Maria Espadaler és dels nostres, és català; és normal que “ells” no l’acceptin, els hi faci nosa, no el vulguin…i li neguin la paraula i la veu.



Siau (ben fruixet)…

Comentaris tancats a Siiiiilenci Posted in Interiors

Una de Cava

No celebro res de res, el que faig és renegar d’un article d’aquest que fan remoure les tripes, ja que la nostra estimada Cava del Llano ha tornat a fer de les seves, que de fet no es pas sorprenent, i que reivindicant-se com el que és, una retrògrada involucionista espanyola, aprofita la seva posició actual i provisional (que consti), per fer-se valer amb aquesta mena d’actuacions a les que ja ens tenen acostumats els ‘amics ibèrics’ amb la clara intenció de dinamitar la nostra identitat i la nostra cultura atacant la llengua i la seva difusió.

Va per a tu, l’has cagada!

Siau…

Molts com ell

Em faig ressò d’un vídeo que he trobat a Internet i que comenten que està tenint molt d’èxit, com a mínim en els meus cercles… Aprofito també per ajuntar el text del correu electrònic que la font de la informació cita com origen de la seva descoberta.



“Manuel Ortega, ancià de 80 i escaig anys de Parets del Vallès. Val la pena escoltar-lo, és un emigrant de posguerra d’Andalusia però independentista, es veu que el video ha anat corrent per la xarxa i fins i tot han parlat d’ell (malament) a la COPE i ha rebut trucades de tota Espanya felicitant-lo i dient-li el nom del porc. Ell, però, lluny d’acoquinar-se està encantat amb que li hagi passat tot això, quan els seus fills van veure el video van anar a casa a abraçar-lo emocionats, ara encara és una persona més popular al seu poble.”



Sento no poder incrustar-lo al bloc però aquest lloc és de franc i no m’ho permet…

Siau…

Comentaris tancats a Molts com ell Posted in Flaixos

Pacífics o indefensos?

Aquesta entrada ha estat motivada per la descoberta d’aquest article que m’ha fet pensar en el tema central del mateix.

Som o hem estat un poble bel·licós?. Si be l’article te com punt de partida el tancament, desmantellament, del Museu Militar que es trobava al Castell de Montjuïc, la part que m’interessa és la que parla de que darrera d’un ‘pacifisme’ exagerant s’està deixant de banda un aspecte molt important de cara al nou Estat Català, la seguretat. Crec encertat el plantejament, no puc concebre un estat sense unes estructures de seguretat passives i actives que garanteixin la sobirania de la nació. No em plantejo un exercit d’actuació exterior tipus USA, ni uns serveis d’intel·ligència d’estil CIA, però si que considero necessari uns mínims per preveure, o en tot cas minimitzat, les possibilitats d’agressió per part d’altres. El model que m’atrau, dins el meu desconeixement, és el de Suïssa, un estat de fama mundial per l’absència de conflictes al darrer segle, però amb exèrcit i amb uns serveis d’intel·ligència prou espavilats.

Tornant a la qüestió inicial, hauríem de ser un poble pacífic?, crec que sí, per descomptat, però hauríem de ser un poble indefens?, doncs no.

Es clar que hem tingut molts conflictes bel·lics els darrers segles, però la sensació que tinc, i més llegint l’article, és que ens hem vist abocats als conflictes arrossegats pels esdeveniments, no pas per ganes de fer la guerra (?), i això per que de fet no estàvem en gaire bona disposició de treure’n cap profit, i més quan aquests conflictes bel·lics es desenvolupaven a casa nostra -que és el pitjor que et pot passar-. Trobaria d’una estupidesa superior no pensar en, com a mínim, uns serveis d’intel·ligència que ens garantissin el poder anticipar-nos als moviments que altri pogués fer amb la intenció de fer-nos mal, i no parlo ara directament d’altres estats, sinó d’organitzacions ‘fanàtiques’ de tota mena que no foren capaces d’assimilar, posem per cas, la pèrdua d’un territori que consideren seu i que se’ls ha independitzat…

Així que en resumeixo la meva opinió, pacífics? sí, indefensos, no!.

Siau…