Fem-ho córrer!

Parlava avui, a l’hora de l’esmorzar, amb un company, amic de la feina, de les properes eleccions al Parlament i em comentava, sense cap estrany per part meva, que cap dels partits que es presenten el feien bajoca, i jo, innocent de mi, el deia que hi han alternatives que proposen el que proposen, regeneració democràtica i ètica política, austeritat i rigor a l’Administració, una societat de l’excel·lència i Estat Català. Però oh, sorpresa!, em diu, i qui son aquests?. Ja us podeu imaginar la cara que se m’ha posat, de babau, de peix bullit, i jo, innocent de mi, replicant-l’hi, no saps de qui parlo?, i ell, no!. Arrrrrg!

Després d’una breu introducció al tema, l’he comentat de l’existència de Rcat i SCI (aquest el sonava una mica per que en Joan Laporta hi està ficat i pels seus problemes amb la junta del Barça), l’he passat uns enllaços a les webs i a uns vídeos que conec…l’hi he fet veure que a la xarxa aquests moviments son vius i ben vius!

L’he parlat de les meves simpaties cap a Reagrupament, de la figura d’en Joan Carretero i de les línies mestres de la seva proposta, i ha mostrat moltíssim interès per les idees d’aquesta formació i m’ha revelat la seva adscripció emocional cap l’independentisme.

Be, però a què ve això? dons a que a través d’aquesta experiència he pres consciència de les terribles conseqüències del ‘silenci administratiu’ que els mitjans d’informació porten a terme amb les activitats d’aquests grups, de la necessitat que nosaltres, els catalans d’anar a peu, prenguem part definitivament i activament en aquesta campanya. El que no fan els ‘mitjans d’informació?’ ho haurem de fer nosaltres mateixos, pel nostre compte (i sense risc, que no hi ha cap perill). Que el nostre paper no s’ha de limitar a posar un vot a una urna, que hem de ser els ‘mitjans de comunicació’, les pantalles, els altaveus, els cartells, els informatius a través dels que aquestes formacions es donin a conèixer, que hem de portar el missatge que hi ha d’altres, que no son els de sempre, que tenen les millors idees, la millor voluntat i la millor proposta per tots nosaltres/ells i el seu/nostre futur com a persones, com a poble, com a nació, i que no se’ls sent, que se’ls vol muts, invisibles…

L’he convençut que ha de fer difusió, m’he convençut que he de fer difusió, i a vosaltres us dic:

Fem-ho córrer!

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: