Professionals

Sota el meu pobre criteri, pobre per que no soc cap estudiós ni cap entès, professional és tot hom que té un coneixement profund d’una branca de l’activitat humana, i per descomptat productiva, tant sigui en la generació de bens materials com en la prestació de serveis als d’altres membres de la societat (activitats que aporten quelcom de positiu a la societat).

També crec, des de la meva perspectiva, que el que fa o defineix a un professional és la qualitat, ‘savoir faire’, del resultat de la seva feina i el grau de benefici, l’aportació, que té el resultat de la seva activitat dins la societat en la que, per a la que es desenvolupa. Un altre factor primordial és el grau de simbiosi que aquesta activitat té amb el conjunt d’activitats desenvolupades dins la societat. Cerquen fer-ho bé, molt bé, i el seu objectiu és l’excel·lencia. Ara bé, això seria d’aplicació per als professionals. En contraposició amb aquests existeixen els neòfits, novells, persones que volen desenvolupar una activitat determinada però que no han assolit l’experiència ni el mestratge necessari i per tant el resultat de la seva activitat no arriba a tenir prou nivell de qualitat, però que també cerquen l’excel·lència, i s’esforcen per millorar dia a dia. En mig tenim els afeccionats i els ‘entesos’ (o pseudo-professionals), els primers desenvolupen una activitat determinada pel pur plaer de crear, i si és útil millor, son plenament conscients de les seves limitacions i no cerquen cap mena de reconeixement fora de l’àmbit lúdic. I per acabar tenim els ‘entesos’, pseudo-professionals, gent que s’anomenen a ells mateixos ‘professionals’ però que queden constantment en evidència per la manca de qualitat del seu treball, principalment, la manca de complementarietat amb les altres activitats de la societat, manca de contacte amb la realitat i la seva cerca constant de reconeixement públic, de notorietat. En aquest cas també es produeix el fet que l’objectiu principal no és l’excel·lència sinó aquesta cerca de notorietat, d’admiració, i la manca de visió critica. El seu focus principal son ells mateixos, el seu benestar personal. Entenent això també es pot entendre que hi ha certes activitats dins la societat de s’apresten amb més facilitat que d’altres a la concentració d’aquests darrers ‘professionals’, i més si per accedir-hi no cal fer gaires mèrits, no cal demostrar cap capacitació, cap experiència, cap mestratge, que amb ser part d’un grup determinat, ser fill de, conegut de, hi ha prou. Les activitats que proporcionen reconeixement, molts diners, o ambdues coses, son camp adobat per al creixement, com si foren bolets, d’aquest elements mediocres que contaminen l’ambient i que vestint-se amb la disfressa de la professionalitat degraden l’activitat amb la que tenen contacte. Si a aquest còctel hi afegim l’impacte que pot tenir dita activitat en el conjunt de la societat la catàstrofe serà proporcional. I això és el que passa avui dia amb la mal anomenada ‘classe política’ (si en Marx sortís de la seva tomba de ben segur que se’n tornava tot llançant-se de cap), gent sense ofici ni benefici, que no sabent fer res de res diuen saber el que convé a la societat, gent que no ha viscut un treball ‘com Deu mana’, o que com a màxim a passat de puntetes (hi ho dic per que n’he conegut més d’un d’aquests) i s’ha pujat al carro. Dons si, aquesta és la crua realitat actual de la política catalana, els personatges sense idees, sense valors, sense capacitat (i no parlo estrictament de capacitació, estudis universitaris, sinó de maduresa intel·lectual), que només repeteixen el missatge del ‘messies’ de torn com a nous conversos, en nom de la unitat del partit, que no tenen cap més lloc on guanyar-se la vida, son els que la dominen.

I què podem fer?. Dons és ben clar, netejar-la d’aquests ‘professionals’ i posar-ne els de debò, professionals formats, amb experiència i capacitat intel·lectual contrastada, gent que coneix el món on viu, que l’ha observat i pensat, que no l’hi cal i no vol viure de la política. Gent per a la que la política és només, que ja és prou, una oportunitat d’ajudar encara més la societat en la que participen, el país on viuen.

Com ho podem fer?. Fàcil, anant a votar i fer-ho per aquells que representen els professionals de debò, que comparteixen aquesta visió i aquest valors, tant i tant poc, i no cal dir noms.

Es a les nostres mans.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: