Companys de viatge

Llegeixo en aquesta notícia el que ja m’havien comentat, però no volia creure, de l’impresentable d’en Duran i Lleida. I es veu que prefereix les escanyes a Catalunya, ja l’hi està bé l’espoli, la persecució lingüística, cultural i social contra Catalunya, el robatori del patrimoni del Museu Diocesà de Lleida (robatori per que les peces que s’han de ‘retornar’ van ser comprades!). I per arrodonir la jugada ens dona una sèrie d’arguments d’allò més barroers, fluixos i sense credibilitat. Que és l’únic que te parents a les escanyes?, que es pensa que la UE rebutjaria que l’estat escanyol (subvencionat fins les pestanyes) es reduís i que aparegues un nou Estat capaç no sols de mantenir-se sinó d’aportar recursos a la Comunitat Europea?, un Estat que seria motor i exemple pel sud d’Europa?. Tant mateix com que viu a la capital de l’imperi ja l’hi està prou bé, així pot rebre els copets a l’esquena, per ‘bon catalanet’, dels seus amics de la capital i seguir cobrant per la ‘feina ben feta’. Aprofitant un d’aquest viatges des de la capital ja pot baixar-se a casa de son pare, i quedar-se per sempre.

El declarat democrata-cristià més val que s’ho faci veure i que aprofiti per canviar-se l’afiliació per aquella que de veritat el representa, la de nacional-catòlic!

Ara que aquest home es mostra tal i com és, que en pensa l’Artur?, i els que han vist en aquest la il·luminació i el camí cap a la independència?, encara s’ho poden creure?.

I és que el ‘presidenciable’ va de la ma d’estranys companys de viatge, no?

Siau…

Anuncis

Prenem exemple

Ja ho varen fer amb l’assumpte de la independència de Kosovo. L’estat espanyol no vol reconèixer cap realitat que els pugui obligar, o en tot cas els deixi en la més gran de les evidències pel que fa al reconeixement del dret a la sobirania dels pobles. Ara qui ha rebut, per aquesta ceguesa voluntària i interessada, ha estat el Poble Saharaui. Els espanyols, quan s’en van anar els va deixar a mans de Mauritània i el Marroc enlloc de deixar-los un Estat propi. Si, que eren a finals dels anys 70, que el règim espanyol agonitzava al ritme de l’agonia del dictador, però com passa avui dia els van deixar en aquesta situació per covardia, per interessos personals, sense cap mena de sensibilitat cap el Poble Saharaui. I aquí ve un dels grans problemes, els Saharauis necessiten del suport dels que van ser els que els van deixar abandonats, però per desgràcia aquest mateixos tornen a tenir por, mostrant la seva covardia a acceptar el fet.

Aquest dos casos son un clar exemple de la posició de l’estat espanyol, tant se val qui mani, pel que fa a la sobirania dels pobles. Així que ja ho podem tenim clar pel que fa a nosaltres, pel que fa a la nostra aspiració com a poble de voler ser sobirans. Prenem exemple.

Siau…

Vergonya aliena

Sí, la veritat és que m’han fet sortir els colors, i als meus anys!. El fet és que no era el primer cop que llegeixo que CiU i PSOE-C volen fer un ‘debat a dos’ com a espectacle estel·lar d’aquesta campanya electoral, com si l’assumpte només anés d’ells dos, que no hi ha cap més a l’univers.

Continua llegint

Comentaris tancats a Vergonya aliena Posted in Interiors