Auto-medicar-se

Si, ja ho se, l’auto-medicació no és pas bona, però que voleu que us digui, la temptació va ser massa forta per a una ànima feble com la meva. I és que no em vaig poder estar, ahir, a l’entrada a l’Auditori, em cridava amb cants de sirena i quan la vaig veure esperant-me d’amunt d’aquell taulell, la capsa de ‘Carreterina’, m’hi vaig abraonar…

Per a qui no l’ha tastada mai us puc dir, es bona, prou bona per tenir que amagar-la lluny de les mans de la meva parella, que un cop la va descobrir tampoc no s’en va saber estar…no sé pas que l’hi deuria passar, no sé quina música omplia les seves orelles, però és que si no ho hagués fet hores d’ara ja no en tindria…

Pel que fa als efectes secundaris m’hauré d’esperar al 28…hores d’ara tot que que puc dir és que ha estat un plaer. 😉

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: