Catalunya-Espanya: Final de trajecte? (16)

La número setze…



ENTREVISTA: Joan Caball coordinador nacional d’Unió de Pagesos
6 de Juny de 2010

RELACIONS · “Sempre fem pedagogia, respectant els drets nacionals de cada territori, i ningú ens veu com uns «bitxos raros»”
TC · “Pot empitjorar la convivència política i institucional”
SECTOR · “S’ha de fer nacionalisme alimentari en positiu. Aquí no sabem si el que mengem és d’aquí o no”
Joan Tort

Joan Caball
Joan Caball en una explotació agrícola durant una visita que va fer a Lleida la setmana passada
LAURENT SANSEN

Joan Caball veu una Catalunya i, sobretot una classe dirigent, amb massa complexos i temors en la relació amb la resta de l’Estat. Reclama més unitat en el seu sector per valoritzar els productes catalans.

Com és la relació d’Unió de Pagesos amb entitats estatals i internacionals?

Allà on hem estat sempre hem fet pedagogia respectant els drets nacionals de cada territori. Potser en altres àmbits no s’ha fet aquesta pedagogia o no han tingut cura d’explicar qui som. En l’àmbit en què ens movem sempre han respectat les nostres idees i mai ningú ens ha vist com uns bitxos raros, sinó com una realitat que hem defensat.

Els polítics no fan pedagogia?

Uns potser no ho han sabut fer millor i altres han buscat el rèdit electoral d’aquesta confrontació, sobretot per la part espanyola. I ara amb el Constitucional s’ha embolicat i polititzat en un tribunal que és més polític que jurídic i al servei del centralisme de l’Estat.

Què pot passar si del TC en surt una sentència que retalla l’Estatut?

El que pot passar és que empitjorin les relacions de convivència política i institucional, més que cívica. I un creixent desencís cap a la classe política i de la nostra política envers la resta de l’Estat. Qui ho està portant no ho està fent correctament i més si veiem que s’haurien d’haver renovat i canviat magistrats. És lògic que la gent no ho entengui.

Què falla?

Tenim una organització que potser no està prou afinada. Et demanen que votis i que això és el que val, però resulta que per sobre encara hi ha qui pot desfer-ho tot i a sobre et diuen que la teva opinió no serveix per a res. Insisteixo que la gent no ho entén. Si haguessin dit que calia un 60% de participació per validar el referèndum, d’acord, però resulta que les normes no estan prou afinades.

I això genera frustració?

Cada cop hi ha més desencís amb l’Estat i també més rebuig de l’Estat a Catalunya. Tenim massa complexos en relació a l’Estat. És com si, sense ser-ne, et repeteixen que ets coix i al final acabes caminant coix.

Vostès sempre s’han definit com a sindicat nacional català?

Nosaltres defensem la pagesia de Catalunya i amb les organitzacions de fora si ens posem d’acord, bé. Si no, cadascú va a la seva i mira de defensar el que és seu de la millor manera que sap o pot. Aquest encaix, en l’àmbit polític i dels partits no passa, i es prefereix fer l’hipòcrita a ser coherent. A vegades aquest exercici de coherència que hem practicat ens ha servit per fer entendre la nostra realitat, però en política no passa. Hi ha hagut poc pragmatisme, sense decisions ni polítics de llarga distància, tot és immediatesa pensant en el poder del moment. S’ha de pensar més en demà, i demà passat i l’altre, perquè no n’hi ha prou demanant la independència, sinó que cal posar sobre la taula també quin és el model social, de benestar i econòmic, sinó es fa una mica difícil d’acabar-ho d’entendre.

També s’ha patit alguna campanya de boicot a productes catalans?

Veiem a casa nostra publicitat d’aliments d’Andalusia o de Castella-Lleó i no veiem la nostra marca? Aquí hem tingut històricament marques que quan han tingut poder econòmic no han volgut saber res de pàtries i després, a sobre, sembla que se’ls hagi de venerar. Van pel seu compte i no volen saber res de la resta i això és de molt curta volada. Amb el cava ha passat. Per què no una campanya de marca genèrica? Explicant la zona de producció i les característiques de qualitat i que després cadascú triï la marca. Però aquí, primer es pensa en un mateix i la resta que rebenti. El poderós econòmicament tira i, la resta, com xaiets al darrere.

No hi ha unitat?

L’empresa poderosa que depassa l’àmbit català o estatal no vol una identificació de país que, ben explicada, la gent acabaria valorant. S’ha de fer nacionalisme alimentari en positiu. Mentre a altres zones s’espavilen, tenen marca i acaben prioritzant el consum d’allò seu, aquí no identifiquem res, ho barregem tot i ara no sabem si el que mengem és d’aquí o no. Com deia, seguim amb la cultura del jo, de la meva marca particular, i la resta ja s’ho farà.

La marca d’aliments catalans que prepara el govern és això?

Diuen. Però també temen la Brunete mediàtica. O sigui que amb aquesta por no tindrem marca i tornem a la poca volada. Aquesta identificació la té gairebé tothom i a tot arreu, i nosaltres no en serem capaços. Hem d’anar sense complexos.

Por o manca d’ambició?

És la cultura de curta volada, de quatre anys, i que acaba prioritzant el que em convé a mi i no al país. Això està tan inculcat que no es pot canviar de cop. Potser encara tenim poca cultura democràtica en relació a altres països del nostre entorn.



Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: