Arxiu del 15 gener 2011

Pinzellades

Aquesta entrevista de l’Avui, aprofitant la presentació d’un llibre del politòleg Oriol Illa, encara no sent massa extensa, exposa unes pinzellades de per on van el trets, de com el moviment ‘anti-colonial’ (fa dies que vaig decidir no anomenar-lo ‘independentisme’) va agafant cos i ànima i guanyant arguments racionals per a adoptar-lo, sempre des de la visió del colonitzat, deixant de banda, encara que en tingui de raó, els arguments emotius i de revenja pels greuges patits. Aquí el teniu…



“L’independentisme d’ara és més pragmàtic”
15/01/11 02:00 – Puri Abarca

La força de la societat. Si la societat catalana decideix que vol ser independent, els partits no tindran més remei que seguir-la, tant els que proclamen l’Estat propi com els que no es volen pronunciar, segons exposa Oriol Illa. Reconeix que és un procés possible, però no inevitable, de manera que una aposta clara depèn molt de l’arrelament de la idea d’independència en els ciutadans de Catalunya.

El politòleg Oriol Illa ha presentat L’independentisme català. Entre el símbol i la institució. En el llibre defensa que, amb l’accés de l’independentisme a les institucions, aquesta opció ha deixat de ser una quimera per convertir-se en una realitat política. Una realitat, però, no exempta de riscos, perquè l’entrada en el joc polític ha comportat per a alguns partits haver d’assumir contradiccions, com ara afavorir, en determinats moments, la governabilitat a l’Estat.

L’independentisme té ara més oportunitats que riscos?

L’independentisme és ara una alternativa política real. Ja no està fora de les institucions i mai havia tingut tant suport social. Ho diuen les enquestes (entre un 30 i un 40 per cent dels catalans votarien sí en un hipotètic referèndum).

S’ha de superar l’independentisme basat només en la identitat i les emocions?

L’independentisme sempre ha proclamat l’Estat català, però ara estem davant d’una situació més complexa, perquè molta gent no es defineix com a independentista en si i ni tan sols té una actitud militant. És un independentisme més pragmàtic, basat en qüestions econòmiques, polítiques i socials. I és més difícil de combatre, perquè la base s’eixampla.

El professor de Harvard Adam Price afirmava recentment que els estats petits prenen millors decisions. Quines repercussions econòmiques tindria per a Catalunya ser independent?

Economistes destacats reconeixen la viabilitat econòmica de Catalunya, perquè genera més riquesa que la mitjana europea. És cert que els estats d’entre set i quinze milions d’habitants són més viables i tenen més benestar, seguretat i estabilitat política, en un marc globalitzat.

La UE no té una legislació expressa sobre declaracions d’independència.

Tampoc hi ha una legislació contrària. En un sistema que funciona amb tractats entre estats, quan hi ha nous membres, només cal modificar els tractats corresponents. Però nosaltres ja som ciutadans europeus i si Catalunya decidís crear un estat la UE no ens podria fer fora; seria contrari al seu esperit fundacional. Kosova no seria independent sense el suport dels Estats Units o la UE i el reconeixement internacional.

L’Estat espanyol no ho acceptarà mai.

Per si sol, no pot vetar l’existència d’un estat reconegut en el marc internacional o de la Unió Europea. Quan va perdre les colònies, ho va haver d’acceptar.

Quins canvis veuria la societat catalana amb la independència?

El primer de tot és que es garantirien serveis i prestacions que ara no es poden garantir i instruments per resoldre millor els problemes de cohesió social. Un país més ric fa ciutadans més rics.

I les relacions amb Espanya?

Haurem de ser sempre veïns; per tant, hem de tenir-hi bones relacions econòmiques, socials… No hi ha d’haver desconfiança mútua. Serem tots a la UE.

Una qüestió que, encara que no ho sembli, preocupa molta gent. Amb qui jugarien el Barça i tants altres equips d’elit?

Amb els mateixos que ara. Les federacions espanyoles són entitats privades i poden decidir quins equips tenen a la lliga. I el futbol avui és un negoci. El Mònaco, per exemple, juga a la lliga francesa.

Quin paper tindrien el País Valencià i les Illes amb una Catalunya independent?

Hi ha una unitat lingüística, històrica, cultural i econòmica. S’hi han de mantenir vincles, sense forçar cap situació.



Dons com ja he dit, unes pinzellades…a veure com és el llibre.

Siau…

Anuncis

Catalans del Nord

Avui he trobat aquest bloc on ‘catalans del nord’ parlen de tot allò que fa referència al pedaç de País que tenim més enllà dels Pirineus. Ho celebro i aprofito per convidar-vos a que hi feu una ullada.

Siau…

S’ha acabat la treva

Avui, 15 de Gener, redescobreixo amb il·lusió que en Joan Carretero ha paït la desfeta de les passades eleccions i torna a treure el cap. Ja s’ha acabat el dol i tornem a la feina. Així, un cop finalitzada la necessària reflexió, ens explica part de les seves meditacions a una entrevista del passat dia 12 a Ràdio Catalunya i que us porto avui. La treva s’ha acabat, és l’hora de tornar a bregar…



CARRETERO TORNA A FER-SE SENTIR : “ERC HA DE SER EL PAL DE PALLER DE L’INDEPENDENTISME “
12.01.2011 – 07:06
Joan Carretero: “ERC ha de ser el pal de paller de l’independentisme”

Futur “De vegades cal desfer camí per poder-ne fer un de millor”
Repte “A les espanyoles cal aglutinar un moviment que treballi per la independència i ERC és qui té història, implantació i força per liderar-lo”

Per Marc Colomer

“Carretero assumeix que no pot desfer el camí i tornar a ERC perquè en va ser expulsat.”

El 28-N ha sacsejat les estructures polítiques de l’independentisme. El líder de Reagrupament i ex-conseller per ERC, Joan Carretero, reflexiona sobre el panorama després de les eleccions, en què no va obtenir representació, i suavitza el to amb el seu antic partit.

Reagrupament aspirava a un bon resultat i ni tan sols ha entrat al Parlament. Què ha passat?

La majoria de la població va situar com a prioritat absoluta acabar amb el tripartit. La fórmula més propera a això van considerar que era CiU. Hi ha un altre factor a tenir en compte: molta gent que s’auto-anomena independentista vota CiU tranquil·lament. Hi ha molt d’independentista no practicant.

En canvi, Solidaritat ha tret quatre escons. L’ha decebut com han anat les coses amb Joan Laporta?

Acceptem el joc democràtic per damunt de tot. Mai direm que la gent s’equivoca. Ens hem equivocat nosaltres. Hi ha hagut gent més famosa que, encara que fos pels pèls, ha sortit elegida. Si els independentistes només es disputaven 150.000 vots, tant era com es repartissin.

Va valer la pena aquell congrés d’ERC sagnant del 2008, veient com han anat les coses? Crisi interna, la seva sortida, RCat, la patacada electoral de tots dos…

Recordo que jo no vaig marxar d’ERC. Vaig ser-ne expulsat. Si no m’haguessin expulsat, potser encara hi seria. El temps ens ha donat la raó: el segon tripartit va ser un error que s’ha pagat caríssim. Em sap greu que un partit en el qual he militat 20 anys i al qual he dedicat hores li hagi passat això. Espero que serveixi per reflexionar i no per reincidir. I a partir d’aquí, canviar el rumb. És una desgràcia que un partit històric, que va ser cridat fa uns anys a ser el pal de paller de l’independentisme, ho hagi llançat per la finestra.

Creu que ERC és a temps de ser el pal de paller de l’independentisme?

Ningú més ho pot ser. ERC ha tingut encerts i errors, que ha pagat cars, però ha de ser capaç de redreçar la situació. En l’article que va provocar la meva expulsió, ja deia que l’independentisme s’ha d’aglutinar i que el pal de paller ha de ser ERC. Ho continuo pensant, perquè malgrat la catàstrofe electoral, continuen tenint deu diputats i presència en molts ajuntaments. Prescindir d’aquest actiu seria un greu error. Ara, això ha de comportar una reflexió profunda de l’actual direcció. La patacada ha de servir per rectificar. No hi ha cap alternativa a ERC que pugui ser el pal de paller al voltant del qual s’articuli l’independentisme.

La reflexió no hauria de ser compartida? Cal una reconciliació?

Des del primer dia som conscients que hi ha coses que no hem fet bé. Vull recordar que abans de les eleccions vaig emplaçar per carta Joan Puigcercós a fer una gran coalició, que no es va fer, i no perquè nosaltres no volguéssim. Però les coses van anar com van anar, i justament els que més van fer per trinxar la unitat són els que han sortit com a defensors de la unitat. Cal aglutinar un moviment que treballi per la independència de manera efectiva. I això ho ha de pilotar ERC.

Es planteja tornar a ERC?

Tornar enrere no té gaire sentit. A més, no hi puc tornar perquè estic expulsat. Estic disposat a parlar del que calgui, de què es pot fer pel país, sense renunciar al que jo penso. Però és evident que no vol dir que tinguem la raó. Encara més, no ens l’han donat. Per tant, hem de matisar moltes coses i acceptar-ne d’altres. A les eleccions, el moviment independentista ha quedat fragmentat i malmès. Ara som un altre actor, més petit, però diferent. Cal plantejar com s’articula l’independentisme a Catalunya perquè sigui alternativa.

Han parlat amb ERC després del 28-N per explorar espais comuns?

En diferents territoris, com ara Girona, Lleida, Vilafranca i Barcelona, hi ha hagut converses entre persones de Rcat i d’ERC -en cap cas de la direcció-, per explorar possibilitats de trobada de cara a les municipals.

Veu possible una reconciliació entre ERC i Rcat a les municipals?

Les municipals no són unes eleccions. En són 947. Cada municipi és un món.

Però poden ser l’inici d’un retrobament?

El repte per a l’independentisme no són les municipals, sinó les properes eleccions espanyoles. ERC va arribar a tenir vuit diputats al parlament espanyol. Seria dramàtic que l’independentisme que havia tingut grup parlamentari a Madrid tornés a les èpoques d’un diputat.

I qui ha de moure fitxa ara?

Qui ha d’aglutinar és el més gran. No es pot pretendre que un actor petit i secundari com nosaltres lideri un procés d’aquest tipus. Ho ha de liderar qui té més força, implantació i història: ERC.

És possible, amb l’actual direcció?

No estic legitimat per dir-ho. Només ho poden dir els militants. El congrés d’ERC es va tancar malament. Tothom té responsabilitat, però més qui dirigeix. Alguns van pensar que fent fora determinats elements tot quedaria més compacte i fàcil, i ha estat a l’inrevés. A vegades cal desfer part del camí per poder tornar a fer un camí millor.

Vostè hi està disposat?

Hem d’aprendre tots plegats que hi ha un camí a fer i que de la manera que s’ha fet fins ara els ciutadans no l’han percebut adequadament.

Carod parla d’una plataforma unitària de les esquerres no sucursalistes catalanes.

Carod insisteix en el mateix error. L’esquerra catalana ja està inventada. Si insisteix en això té dues opcions: o fitxar per ICV o fitxar pel PSC. Fer un tercer partit igual que aquests no té ni cap ni peus.

RCat es veu en una coalició amb Portabella i Laporta a Barcelona?

Estem oberts a parlar amb gairebé tothom. Però les eleccions municipals són de gestió. Quan era alcalde de Puigcerdà mai vaig dir que proclamaríem la independència des de l’Ajuntament. No ens hauria votat ningú. La gent vol saber què vols fer pel seu poble. Per tant, en unes municipals el primer que s’ha de plantejar no és la independència, perquè aquest denominador comú pot ser que no doni per fer una candidatura municipal. No podem confondre les eleccions. Les pròximes eleccions per discutir temes d’aquest tipus són les espanyoles. Aquest país necessita una alternativa independentista sòlida i rigorosa.

Però vostès sempre han parlat d’independència i poca cosa més.

Aixo és mentida, i ha estat una de les tergiversacions en què més han insistit tant la premsa com els rivals. No som monotemàtics. Teníem un llarguíssim programa. La independència era només una part del que plantejàvem. És una estafa anar pel món dient només independència. S’ha d’articular una alternativa seriosa, rigorosa i sòlida amb voluntat d’avançar cap a la independència i alhora de resoldre els problemes quotidians fins on es pugui, conscients que sense estat moltes coses no es poden fer. I la màxima legitimitat històrica i política la té ERC.

Ajudarà ERC a Puigcerdà en les municipals?

Espero que hi hagi una entesa entre Rcat i ERC. Si Rcat no hi participa, jo tampoc no hi participaré.



Dons això, el tornem a tenir amb nosaltres…

Siau…