No han canviat gens…

Em faig ressò dels comentaris, pseudo-notícies i fal·làcies diverses, que des del cap de setmana passat, amb la intervenció de l’inefable Aznar i amb l’acompanyament dels impresentables del PSOE, posen en dubte el model autonòmic de l’Estat espanyol. No deixo de compartir part de les afirmacions d’aquests, però sempre que es digui la veritat, que el que no funciona és el ‘cafè per a tothom’, les autonomies subvencionades per les autonomies que sí en tenen de sentit (que són viables econòmicament però són sotmeses a sagnies salvatges per mantenir l’engany), i el manteniment de les estructures de l’administració de l’Estat que no tenen res a fer per què les seves funcions han estat transferides a aquestes autonomies, de les que ara reneguen…però que els han donat molts vots…

Segueixen amb el seu estil de sempre, fent nyapes a tort i dret i donant les culpes als altres, car, com bons il·luminats, no són capaços de copsar la magnitud de la seva incompetència.

El problema principal que se’ns ve al damunt, un cop s’exhaureixin definitivament els fons de cohesió de la UE i havent fracassat Espanya en el seu intent de convertir-se en un Estat avançat i amb una economia competitiva, és que se’ns llencin al coll per sobreviure, com hom al punt d’ofegar-se i que sent conscient de la seva situació es deixa portar pel neguit d’una mort gairebé certa, no és capaç de raonar i s’arrapa a l’únic que por fer quelcom per ell, el socorrista. I que pot fer el socorrista?, dons donar-l’hi un cop de puny per estabornir-lo i salvar-lo, fet que no veig possible, o deixar que s’ofegui i portar-lo a terra per mirar de reanimar-lo, però qui s’amorra al difunt?, de ganes no hi han 😉

Tornant a la part seriosa de l’assumpte, us recomano la lectura de l’editorial del diari ‘Público’ del darrer diumenge. També en Vicent Partal, director de VilaWeb, en parla en un article molt interessant i que us penjo tot seguit.



Ja no resta cafè, sembla
Vicenç Partal – 17.01.2011

“Per cada euro de dèficit que es puga imputar a les autonomies, sempre n’hi haurà més de quatre que es podran imputar a l’estat.”

Aznar diu que l’estat espanyol fa fallida i que en tenen la culpa les autonomies. I, per sorpresa meua, tothom en parla, començant pel PP i pel PSOE, és clar. Fan fallida i s’acaba el cafè per a tothom? Bon senyal, pense…

És evident que tot plegat és una trampa. Els nombres del Banc d’Espanya canten. El 2009 l’estat espanyol tingué un dèficit de l’11,1% del PIB. I el repartiment d’aquest dèficit fou, segons el banc, aquest: 9,3%, degut a l’estat pròpiament dit, el 2,0 a les ‘comunitats autònomes’ i el 0,6 als ajuntaments i diputacions.

La resta és mentida i demagògia barata. Per cada euro de dèficit que es puga imputar a les autonomies, sempre n’hi haurà més de quatre que es podran imputar a l’estat. I això que algunes de les partides bàsiques de l’estat del benestar cauen de ple en la governació autonòmica, començant per l’escola i la salut. Per tant, si ningú malbarata recursos, és l’estat (i no cal ni recordar exemples com els de l’excèntrica planificació del TGV o determinats aeroports).

Ahir, responent a VilaWeb, el dirigent del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, deia que, posats a desmuntar organismes ineficaços, l’estat podria començar tancant les províncies i les diputacions’. Morera parla amb una lògica més que comprensible, però no és això que hi ha sobre la taula. Perquè, quan ells diuen que volen racionalitzar en realitat volen dir renacionalitzar, tornar a imposar el projecte de l’Espanya una.

Trenta anys després el pegot del ‘cafè per a tothom’ no s’aguanta, i encara menys el mite de l’Espanya moderna. Espanya ha anat vivint dels diners europeus i ha gastat a la babalà, pensant-se que era rica. I ara, acabada la festa, tornem allà on havíem començat: resulta que Espanya no s’aguanta dreta i que aquests darrers trenta anys no han servir per resoldre la desvertebració deguda. Doncs, això és tot un èxit, no?



Si som una mica llestos se’ns pot aparèixer una oportunitat única, la reacció que pot venir de les Espanyes farà reaccionar a més d’un català, i si les xifres no ens enreden, la massa crítica d’adeptes a l’anti-colonialisme por créixer d’allò més. Si juguem prou bé les nostres cartes i oferim a Europa (principalment a Alemanya i França ) la possibilitat de tenir una Estat eficaç i productiu al sud, un nou motor econòmic…no ens donarien un cop de mà?.

Siau…