La responsabilitat de CiU

No crec que CiU hagi copsat encara la responsabilitat que varen assumir quan van accedir a governar Catalunya el passat 28N. Ho dic per que està succeint a tot arreu…

A la capital de les castelles no en volen sentir ni parlar dels problemes de Catalunya, de fet el missatge que els varen donar és d’allò més clar, “tus problemas te los solucionas solo”, obviant que el problema l’han provocat ells amb l’espoli continuat de Catalunya. Però ves per on, aquest malparits no entenen de consciència ni de moral.

A Catalunya, al Parlament s’ha presentat una Proposició de Llei per a que aquest mateix Parlament comenci a fer les passes necessàries per portar el País cap a la sobirania total i absoluta, dit amb d’altres mots, per portar-lo a la independència. La primera sorpresa ha estat que la Mesa del Parlament l’ha acceptada a tràmit. Caldria saber si ho varen fer, amb els vots favorables de CiU, per ajudar en Mas el dia de la seva visita a la capital.

També a casa nostra, veus d’una ‘solvència contrastada’, s’han aixecat per fer-se sentir, i amb un missatge que no dona lloc a cap mena de interpretació confusa, per dir que només hi ha un camí, la independència.

Podria seguir escalfant el bloc, però crec que és millor que em faci ressò de l’article d’en Josep Sort, que ho fa molt millor que jo, i ‘pispat’ de la Web de Reagrupament.



Un vot per la Independència
09 febrer 2011 – Josep Sort
Associat a Reagrupament

Avui hem sabut que el Parlament del parc votarà una resolució sobre la Independència de Catalunya. Sincerament, penso que és una oportunitat perquè aquesta instància que en els darrers anys va ser presidida per una nul.litat amb potes, i que va veure sense immutar-se com les Corts de Madrid feien una cara nova a un text legislatiu aprovat pel 80% dels seus diputats, recuperi, ni que sigui una engruna, de la seva dignitat sota mínims.

El Parlament del Parc ha comptat amb Presidents dignes. Particularment en vull esmentar dos: en Joan Casanovas i Maristany (1933-1938) i n’Heribert Barrera i Costa (1980-1984). Però també ha tingut individus d’un passat polític més aviat gris, i fins i tot, dantesc -relacions amb colpistes, el GAL-, etc. I tot s’ha de dir, en les poques setmanes que porta, l’actual Presidenta, no fa precisament bona espina. Semblava impossible caure més baix que amb l’anterior presidència, però la Molt Honorable ho està aconseguint en un temps rècord.

El vot sobre la Independència que emetrà el Parlament del Parc, el considero la certificació de l’èxit de l’estratègia impulsada per Reagrupament des de la seva fundació, i més darrerament, durant la campanya electoral del 2010. Perquè ningú no s’enganyi, els pares de la criatura, els pares de l’estratègia de la Declaració Unilateral de la Independència, com a reivindicació política orgànica, és Reagrupament. Pesi a qui pesi.

Es dóna la paradoxa que alguns que ara defensaran la DUI, fins no fa pas gaire mesos, eren uns aferrissats defensors de la via legalista espanyola, que contemplava la celebració d’un referèndum per la Independència acceptant les regles del joc de la legalitat espanyola. Per sort, aquesta mateixa gent -encara que no ho reconeixeran mai, ara beuen a galet del treball de Reagrupament.

Per això no tinc cap mena de complex en reinvidicar el protagonisme (col.lectiu, no personal) del vot per la Independència que es farà al Parlament del Parc. Cap ni un. I m’importa un rave si qui posi la cara en aquesta defensa sigui en Jaumet, en Pepet o en Joanet. Si es vota, és perquè centenars, milers de catalans i catalanes, hem treballat de valent per aconseguir-ho. I ens hem hagut d’empassar molta merda, tant a nivell polític, com també a nivell personal. Moltes alegries i enormes, col.lossals, decepcions.

Tanmateix, amb aconseguir que es voti no n’hi ha prou. Ara cal guanyar. I aquí hi ha la responsabilitat històrica de CiU. Ha de quedar molt clar que si CiU, com ha declarat el nen Turull, vota en contra d’aquesta resolució contraurà una responsabilitat d’enormes dimensions.

Des del primer segon posterior que voti en contra de la resolució, CiU serà co-responsable de l’espoli fiscal, és a dir, dels 60 milions d’euros que cada dia ens roben els espanyols… i llavors també CiU.

Des del primer segon posterior que voti contra la resolució, CiU serà co-responsable de l’empobriment econòmic i social que àmplies franges de la població catalana pateixen per no disposar d’un estat propi i dels instruments que aquest proporciona per fer front a l’exclusió social.

Des del primer segon després que voti contra la resolució, CiU serà co-responsable del genocidi lingüístic i cultural que els espanyols estan desenvolupant contra la llengua i la cultura catalanes.

Si CiU, com a grup polític vota per les cadenes, per la submissió a Espanya, la vergonya serà immensa, i, no tinc cap mena de dubte, milers de catalans i catalanes, escupiran a la cara als seus responsables polítics, als seus dirigents, i sobretot a les seves primma donnas .

Ha de quedar molt clar. La Independència és tan necessària, tan peremptòria que cal aconsegiuir-la el més aviat possible. Que la propera foto sortint de la Moncloa sigui la d’un president d’una República que estreny la mà al President del govern del Regne d’Espanya. CiU pot tenir un paper molt important, cap dubte al respecte, però si opta per endarrerir el procés, la responsabilitat històrica serà immensa.

Esteu disposats a fer-li front?



Vist, i llegit, la pilota és a la seva teulada, la de CiU, que després d’anar pel món dient, a tort i a dret, que portarien el ‘Dret a Decidir’ del poble català fins allà on calgués es troben, o més ben dit es trobaran, amb l’obligació de votar la ‘Proposició de Llei’ tant sí com no. I arribats a aquest punt les grans qüestions ja no podran ser retòriques, de fet s’hauran convertit el qüestions ‘reals’, de supervivència, hauran de decidir si volen Catalunya viva, o morta, i encara que no ho vulguin veure, passi el que passi a patir d’ara serà responsabilitat de CiU.

Hauré, haurem, de tenir paciència amb aquest assumpte, de fet tres o quatre mesos, fins que el Parlament s’hagi d’enfrontar al debat corresponent: El més indignant de tot és, però, que les posicions ja estan definides, ben curiós, si més no, quan un assumpte d’aquesta transcendència hauria de mereixen, com a mínim, que en parlessin, que enraonessin del mateix. Però ja sabem, ho hauríem de saber, el ‘nivell’ que llueixen els partits polítics que okupen el Parlament. En faig un resum:

  • CiU: Contrari
  • PSOE: Contrari
  • PP: Contrari
  • ICV: No m’he assabentat
  • ERC: A favor
  • SI: A favor
  • Ciudadanos: Contrari

I això sense entrar a debatre’l!. CiU, que en aquest assumpte té la paella pel mànec, se la juga d’allò més, suposo que faran mans i mànigues per a que el debat s’endarrereixi el màxim possible, com la resta de forces polítiques ‘indecises’, més enllà de les Eleccions Municipals, però si no ho aconsegueixen la pressió a la que estaran sotmesos pot ser bestial!

Per la meva banda, no penso deixar de burxar fins que Catalunya assoleixi la independència, esteu disposats a fer-li costat?

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: