Les altres democràcies

Se’n parla molt, i molt, que el món occidental està regit per un règim polític anomenat democràcia. Malgrat que els estats d’aquesta zona del planeta s’omplen la boca i en alguns cassos massa i tot, no tots en practiquen de democràcia, ni amb la mateixa intensitat o si més no, no gaudeixen per malament que els pugui saber a segons qui, de la mateixa qualitat de democràcia. Posem per cas Dinamarca, un estat petit al nord d’Europa del que no sentim gairebé mai cap notícia, ni de bona ni de dolenta, no fan soroll. És un bon senyal?, jo crec que sí, que la ‘manca de notícies són bones notícies’.

Veiem per l’altra banda, per exemple, que l’estat espanyol, més proper perquè el suporto dia sí i dia també, és una olla de grills, de tensions, de fal·làcies, de mentides i de despropòsits fins al punt que organitzacions polítiques DEMOCRÀTIQUES, amb majúscules, es veuen gairebé obligades a recordar-los, al govern d’aquest estat, els seus deures com a demòcrates, la seva obligació d’exercir-ne com a tals i de respectar i assumir, com és el cas, les decisions dels organismes internacionals als que estan lligats per compromisos ferms i acords signats. Per exemple en tenim aquest escrit que Reagrupament ha publicat al la seva Web, tot recordant-los que tenen deures pendents en aquest sentit. Però no és l’únic, tot just ahir llegia un article de la Fundació Jordi Pujol, per cert molt crític amb el govern espanyol, on posa en dubte, no ja el nivell democràtic d’aquest sinó quelcom de més greu, el nivell ètic. Aprofitant el fil, també vull fer notar les actituds dels governs de l’estat espanyol, perquè no és pas cosa del govern actual, que n’és una constant de tots els governs ‘democràtics’ que han hagut fins avui dia, en vers Catalunya.

Els principals partits polítics de les espanyes, PSOE i PP, que de fet són qui acaben formant els governs de l’estat espanyol, no són pas millors, la demagògia, els menyspreus, els retrets i la manca de paraula, que no acompleixen gairebé mai, són el pa de cada dia. El canviar les regles del joc, segons les seves pròpies conveniències i els interessos del moment, formen part d’aquest ‘tarannà democràtic’. Un dels darrers casos, i de ben segur dels més greus, és el de la nova formació política abertzale Sortu. Aquesta formació política, que és una aposta ferma per la pau i la democràcia a Euskadi, ha fet un esforç més que considerable per ‘encaixar’ dins la legislació espanyola, feta a mida per a l’esquerra abertzale val a dir-ho, i que ha assumit com a pròpies totes les condicions imposades per una llei, Ley de Partidos, veu ara com els teòrics garants de la llei canvien de criteri i l’hi posen la traveta… Els demòcrates espanyols no en practiquen de democràcia…

Un altre i esgarrifós exemple el tenim en el permanent incompliment de les mateixes lleis que, aprovades a les seves cambres i per ells mateixos, Congrés i Senat, se les passen pel folre tant si com no tot depenent de com bufa el vent. Aquests comportaments es deriven de la poca convicció democràtica d’aquestes organitzacions i, per extensió, dels personatges que hi formen part, convertint tant el règim de govern com les institucions en eines per a lluites caïnites i en mitjans per satisfer els propis interessos més que no pas per posar en pràctica les tesis de la democràcia.

I per acabar, han corromput el sistema, han polititzat fins i tot un dels pilars del model democràtic occidental, la separació de poders. Aquest fet és el més greu de tots i amb diferència, perquè tant el poder executiu com el judicial s’han posat al servei dels interessos partidistes i arriben a extrems com el que reflexa una notícia, publicada al diari Ara, que posa en evidència la manipulació del estat de dret. El que ve a dir tot plegat, i la notícia més específicament, és que el govern de l’estat no vol permetre que els ciutadans puguin ser consultats en cap assumpte que no els interessi amb ells, que es reserva la potestat de fer-los callar, de silenciar-los, que no pugin pas opinar d’allò que interessa els ciutadans, només d’allò que els vingui de gust amb ells, que qualsevol consulta que els crei l’obligació d’acceptar la decisió ciutadana haurà de passar per seu sedas ideològic i d’interessos corporativistes. Per vestir aquestes actituds de legalitat democràtica, a través de presentacions, querelles, i demés subterfugis, les fan passar pel despatx del constitucional per així, i un cop esporgades totes les desviacions ideològiques pertinents, respectar-les a mitges en el millor dels casos, o ignorar-les directament en molts d’altres.

Hi han més casos i exemples de tot plegat. Aquests darrers dies han estat molt intensos pel que fa a les reivindicacions democràtiques a d’altres llocs del món, amb manifestacions i l’enderrocament de règims de dubtosa legitimitat. Els polítics espanyols s’han omplert la boca amb declaracions magnífiques tot dient que avalen els processos, que si la Declaració Universal dels Drets Humans obliga…, que si la Carta de les Nacions Unides diu…, que si són actes d’allò més democràtics, que la gent s’ho mereix…, però amb tot i això no han estat capaços, per exemple, de reconèixer, i legitimar amb aquest acte, l’Estat de Kosovo, que va esdevenir Estat a partir d’una Declaració Unilateral d’Independència, malgrat el Tribunal Internacional de l’Haia hagi dir que s’ajusta a dret!, i tot per no haver d’acceptar processos d’aquesta mena de portes en dins, pura demagògia, no?. Havent-hi demostrat en aquest cas unes actituds d’allò més fastigoses.

Vist això, de quines menes de democràcies és aquesta?, on hi ha una catàleg de democràcies per poder escollir?.
Jo en vull triar-ne una altre, que aquesta no funciona…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: