TVC al País Valencià

Aprofito una estona, ara que és migdia, per pujar un article publicat a VilaWeb on es fa un resum de la història de les emissions de TVC al País Valencià, i on queda palesa l’obsessió del PP, i l’inestimable ajut del PSOE, per fer mal a la llengua catalana, i la persecució a que ha sotmès a Acció Cultural del País Valencià fins arribar a perpetrar, ja per tots conegut, el tancament dels repetidors d’ACPV, i de l’esforç i el compromís amb la llengua que ha demostrat abastament l’ACPV fent arribar el senyal de la CCRTV a les seves terres.



Història d’una obsessió

Repassem la història de les emissions de TV3 al País Valencià, que van començar el 1985

La presència de TV3 al País Valencià va començar el 1985, dos anys després de la creació del canal. Un grup de radioaficionats va muntar un petit repetidor a Sueca per recollir el senyal de Televisió de Catalunya. Aquell intent va comportar, alhora, el primer tancament quan el delegat del govern espanyol al País Valencià, el socialista Eugeni Burriel, va enviar la Guàrdia Civil espanyola a precintar-lo. L’any següent, el 1986, les emissions de TV3 van arribar a tot el País Valencià gràcies als repetidors instal·lats per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), tot i les dificultats polítiques. Fins al començament de les emissions de Canal 9, el 1989, TV3 va ésser de fet el tercer canal de molts valencians.

Malgrat que el senyal ha estat sempre al·legal des del principi, circumstància generalitzada a l’espai radioelèctric, la Generalitat i ACPV van arribar a acords escrits de no-conflictivitat de les emissions amb el senyal de RTVV. I és que al principi, el govern valencià havia aprofitat les freqüències de TV3 al País Valencià per a Canal 9. Aquella ocupació va comportar un segon tancament temporal de les emissions, ordenat pel ministre d’Indústria espanyol, José Barrionuevo.

La situació es va mantenir, amb alts i baixos i alguns intents d’aconseguir la reciprocitat entre els canals de TVC i RTVV, fins el 2006, quan TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van passar a emetre al País Valencià a través de la freqüència digital cedida pel Ministeri d’Indústria espanyol. José Montilla, el ministre del moment, havia concedit aleshores a la Sexta la banda analògica que havia ocupat la televisió pública catalana.

El panorama va canviar l’any següent, quan la Generalitat Valenciana va decidir prohibir les emissions de TV3 i tancar-ne els repetidors. ACPV s’hi va negar i el 14 de març de 2007, poc abans de la commemoració dels tres-cents anys de la batalla d’Almansa i a dos mesos de les eleccions a la Generalitat, el govern valencià va amenaçar d’expedientar ACPV (propietària dels repetidors) i Abertis Telecom (operadora encarregada del manteniment) amb una sanció d’un milió d’euros si continuaven emetent sense llicència. L’acta sancionadora feia referència als repetidors instal·lats al mont Bartolo (Plana Alta), a la serra de Perentxissa (Horta oest), a Montdúver (Safor) i a la serra de Carrasqueta (Alacantí), que s’han anat tancant des d’aleshores després de llargues maniobres judicials i polítiques, la majoria concentrades el 2007 i detallades en aquesta entrada de la Viquipèdia.

El 2009 ACPV va engegar una iniciativa legislativa popular (ILP), Televisió sense Fronteres, per mirar de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. La ILP va aconseguir recollir sis-centes cinquanta mil signatures, cent cinquanta mil més que no les necessàries, per portar una llei al Congrés espanyol que garantís els drets dels ciutadans de les àrees lingüístiques del gallec, el basc i el català. En una mesura sense precedents, el govern espanyol es va negar l’any passat a tramitar la ILP.



I si totes aquestes maniobres dels partits espanyols no són xenofòbia, que baixi Sant Pere i m’ho digui…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: