Un president covard?

He rescatat un article d’opinió d’en Ramon Carner, president del CCN, aparegut al diari Avui. He de reconèixer la meva simpatia cap en Carner i la feina feta des del Cercle Català de Negocis. També he de reconèixer que em dol la situació que ha viscut, però sembla que les aigües van tornant a lloc i el CCN es troba dins un període de reconstrucció, com indica la notícia publicada a Directe.cat, i que no deixa de ser una magnífica notícia.

Però anem per feina. El que és ben trist és que el President de Catalunya no tingui el que s’ha de tenir per portar el país a desempallegar-se de la rèmora que són les espanyes, i faci servir d’excusa un col·lectiu de persones que, arriscant temps, salut, i diners, mouen Catalunya. Al damunt te la barra de dir que en són ells, els empresaris, que en tenen de por. Sort, i és d’agrair, que tenim gent com en Carner que, clar i català, diu el que pensa, com empresari i persona compromesa amb el país!



Els empresaris catalans no tenim por
27/02/11 02:00 – Ramon Carner i Alivés

El president de la Generalitat, el senyor Artur Mas i Gavarró, assegurava en una entrevista que publicaven els diaris Avui i El Punt que una part dels catalans tenen por que Catalunya esdevingui un Estat propi, i manifestava que les empreses catalanes mantenen “importantíssims interessos econòmics i comercials amb Espanya” que els fan reticents i àdhuc contraris a la independència. D’una banda, constato que el President desconeix els darrers informes publicats a l’entorn de les relacions comercials entre Catalunya i Espanya. Segons un recent estudi del catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver, “les exportacions catalanes a Espanya continuen reduint el seu pes sobre el total venut a l’exterior”. D’altra banda, descobreixo que Artur Mas no està en contacte real amb el món de la petita i mitjana empresa de Catalunya. Si el conegués, sabria que els empresaris catalans no tenim por de deixar de dependre d’Espanya, perquè el nostre mercat és ja, de totes totes, el món.

El discurs de la por està caduc malgrat que hi ha polítics que s’entesten a fer-lo servir. I per què ho fa? Si cada dia són més els empresaris catalans que coneixen la situació d’espoli econòmic que pateix Catalunya i saben molt bé que l’actual model limita cada dia més la nostra competitivitat.

La clau per avançar la té l’empresari i la té el treballador i els milers de persones que ja fa temps que han descobert que el món és molt més ampli que la península Ibèrica i que, segons com, ens reben molt millor a Europa o a la Xina que no pas a segons quins llocs d’Espanya.

M’intranquil·litza que Artur Mas digui, en la mateixa entrevista, que les persones originàries d’altres parts de l’Estat són reticents a l’emancipació de Catalunya. Penso que el nostre President parla d’esquena a la realitat. Molts dels immigrants que tenen família a Espanya ja fa temps que s’han adonat que es comet una tremenda injustícia amb Catalunya, ja no per qüestions històriques sinó econòmiques. I saben que això també els perjudica a ells, als seus fills, a la seva feina, al seu present i al seu futur. Sr. Mas, sap que moltes d’aquestes persones ja han descobert que estar a Espanya és un mal negoci?

La globalització ha fet del món un lloc petit, on Catalunya ha de tenir veu pròpia per continuar progressant econòmicament; i això no serà possible mentre l’Estat ens continuï sotmetent a una situació d’espoli fiscal, mentre intervingui les nostres finances i ens lligui de mans i peus.

Tinc la sensació que Artur Mas parla de la por d’aquelles quatre grans empreses que representen uns interessos molt concrets en aquest país i que encara mantenen una mentalitat del segle passat. No vull pensar que aquestes quatre empreses, que tenen noms i cognoms, pensen en Espanya més per raons polítiques que econòmiques. Però no podem oblidar que aquestes empreses, que tenen molt de poder, és cert, no representen el conjunt del país. El 95 % de les empreses que hi ha a Catalunya són petites i mitjanes, professionals liberals i autònoms. És el conjunt de la classe mitjana catalana que sempre ha aguantat el país i que cada cop s’aprima més per la crisi i per la desconfiança de la situació injusta que cada dia més empresaris coneixen. Quin empresari vol invertir en un país que no depèn d’ell mateix?

Si us plau President, no ens empetiteixi més. No serveixi a uns pocs interessos. Desperti i deixi de tenir por.

President del Cercle Català de Negocis



No comments

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: