El govern a l’ombra

No pretenc treure-li la feina a John le Carré, no proposo pas una novel·la d’espies, el que vull fer és fer ressò d’uns fets que m’amoïnen, unes sensacions que des del mateix instant que en A. Mas va començar a fer públic el seu Govern, i més quan varen començar a aparèixer els càrrecs amb noms i cognoms, m’encongeixen l’ànima. He pogut entreveure que en la conformació del Govern hi han dues vessants molt diferenciades. La primera, que ha de fer-se càrrec de la gestió del ‘xiringuito’, que CDC encapçala en tots els àmbits. La segona, la que ha de fer-se càrrec del ‘marketing’, de les relacions amb els ‘proveïdors’, i l’arbitratge en l’aplicació de les normatives (la supervisió de l’aplicació de les lleis), okupada per UDC, amb el ‘cap’ al davant de tot, arrabassant tot el protagonisme i els rols, i fent i desfent al seu gust. Així sota aquesta perspectiva ja tenim el primer mal de cap important pels que tenim aspiracions i volem que Catalunya esdevingui un Estat.

Sembla haver, i ens queixàvem del Tristpartit, una direcció bicèfala, dos caps per a un teòric únic objectiu. El més greu del fet no és pas els dos caps, sinó que cadascun d’aquest té el seu propi cos, i els seus propis interessos, i que un d’aquest cossos està auto-amputat-se totes aquelles parts d’ell mateix que no combreguen amb les directrius del ‘cap’, i que podrien donar força a l’altra mitja part, més pròxima i sensible a les nostres aspiracions nacionals. Per acabar-ho d’adobar, aquest segon cap-cos ha aconseguit, en una maniobra digne del film ‘La cossa’, transmutar-se i estendre els seus tentacles als àmbits de govern, sense que el ‘cap’ sigui part explícita, i que afecten la projecció de la Nació al món i les relacions amb l’Estat espanyol, situant-ne personal de la seva adscripció a Justícia, Relacions Exteriors a la UE i negociat amb l’Estat.

Coneixent el tarannà i les idees d’aquest segon ‘cap’, i per si hom no sap de qui parlo els diré que no te cabell, les seves formes i les seves intencions no pot haver-hi cap dubte, és dels que abans de permetre dissidències es talla la mà, aquest ha conformat un govern paral·lel. Qui pot concebre una estratègia, posem per exemple d’empresa, en que les relacions amb els proveïdors i de ‘marketing’ no vagin com a mínim, de la mà amb les estratègies internes del negoci i totes dues consensuades amb un objectiu comú?, com es pot portar a bon port la gestió del negoci sense que aquesta es vegi profundament afectada per les decisions preses, i els condicionants que això pot suposar, en els àmbits de les relacions externes?. Dons això és el que tenim, dos caps, dos cossos, diferents interessos. L’un visible i ‘oficial’, el Govern de la Gestoria, i l’altre ocult i invisible, i d’objectius dubtosos, amb molt de poder, i amb capacitat de condicionar-nos el Govern al seu gust.

I qui mana a qui?, no serà que tenim un govern a l’ombra?

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: