Gràcies a Déu?

No soc creient, o com a mínim no practico pas cap mena de religió, però no per això deixo de ser conscient de la meva base cristiana, que de fet també reconec en el tarannà català. Amb compte, he dit cristiana, no pas catòlica apostòlica romana… Dit el que volia dir, aquest apunt és per fer-me ressò d’una notícia apareguda al diari Avui i que parla del posicionament públic que els bisbes catalans han fet a través d’aquest document



Els bisbes catalans reconeixen “els trets nacionals propis” de Catalunya
17/03/11 19:29 – Barcelona – ACN

“Consideren que el cristianisme ha contribuït “decisivament” a la configuració de la identitat catalana”

“La Conferència Episcopal espanyola rebutja valorar el document emès per l’episcopat català”

Els bisbes catalans reconeixen en un document “els trets nacionals propis de Catalunya”. Ho fan amb motiu del 25è aniversari del document de l’episcopat català Arrels cristianes de Catalunya i, per fer-ho, han redactat un nou text titulat Al servei del nostre poble.

Els bisbes mostren el seu “profund amor pel país” i reconeixen “la personalitat i els trets nacionals propis, en el sentit genuí de l’expressió”. També defensen “el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta”. A més, consideren que la identitat i la cultura catalana no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana. La Conferència Episcopal espanyola ha rebutjat valorar aquestes paraules.

Els bisbes afirmen que en el context europeu actual el poble català “vol i pot oferir la seva contribució des de l’especificitat, arrelant en la seva història, la seva cultura i la seva llengua mil·lenàries”. Afegeixen que els drets propis de Catalunya estan fonamentats en la seva mateixa identitat com a poble.

Reconeixen que la societat catalana actual ha d’afrontar nous reptes i aspiracions sobre la forma política concreta en que s’ha d’articular i com s’ha de relacionar Catalunya amb “els altres pobles germans d’Espanya” en el context europeu.

Tot i aquest reconeixement, alerten que no correspon a l’Església optar per una determinada proposta, tot i que defensen “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”.

Per afrontar aquests reptes, els bisbes encoratgen els implicats a seguir “el camí del diàleg i l’entesa” entre totes les parts per arribar a solucions justes. “El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura”, asseguren.

Catalunya, s’entén per la fe cristiana

Al text també defensen que els estudis històrics i sociològics confirmen que la cultura i la identitat catalana són el que són actualment en part gràcies a la presència de la fe cristiana ja que aquesta ha “contribuït decisivament en la configuració de la identitat catalana”.

Reconeixen les “mancances i els errors” que hagin pogut tenir com a membres de l’Església i “humilment” demanen perdó, però afegeixen que aquesta ha tingut un paper “insubstituïble” en la història de Catalunya.

Exemplifica la contribució del cristianisme, per exemple, a través de les personalitats i obres socials, culturals, assistencials i educatives “nascudes de la fe cristiana”. En aquest context, situen l’arquitecte Antoni Gaudí i expliquen que la dedicació de la Sagrada Família per part del papa Benet XVI ha permès “redescobrir un gran testimoni contemporani de la fecunditat de les arrels cristianes” a la societat catalana. Així mateix, els bisbes agraeixen al Sant Pare la seva visita a Barcelona el 7 de novembre.

El document va ser redactat el 21 de gener i el signen el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Jaume Pujol; l’arquebisbe-bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives; el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas; el de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés; el de Lleida, Joan Piris, el de Terrassa, Josep Àngel Saiz; el de Vic, Romà Casanova; el de Girona, Francesc Pardo; el de Solsona, Xavier Novell; el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Altavull; i el seu homòleg de Terrassa, Salvador Cristau.



Cal parar atenció en el to general, molt subtil i conseqüent amb tarannà amb el que ens tenen acostumats, però que no deixa de ser molt clar en el que diu. Diu que el poble català és posseïdor d’una personalitat pròpia, una identitat particular i una història mil·lenària , i el més remarcable, que es troba al davant d’una decisió molt important, que a la notícia expressen així (la substància es veu llegint-la entre-línies):

“Reconeixen que la societat catalana actual ha d’afrontar nous reptes i aspiracions sobre la forma política concreta en que s’ha d’articular i com s’ha de relacionar Catalunya amb “els altres pobles germans d’Espanya” en el context europeu.”

I amb aquesta altra…

“La legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”.

La lectura de fons us la deixo a vosaltres…

Que potser han estat ‘il·luminats’ per la fe i s’afegeixen a la maror general?, dona per pensar una bona estona…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: