Entrevista a: Joan Manel Ximenis

En la línia dels apunts que he publicat avui s’hi troba una entrevista a en Joan Manel Ximenis i publicada a El Singular Digital on parla de la propera Conferència Nacional per l’Estat Propi.



“CiU ha de viatjar cap a la independència i la millor manera per fer-ho és governant”

La Conferència Nacional per l’Estat Propi vol recollir l’impuls i l’herència del moviment de les consultes sobre la independència, i a partir d’aquest dissabte s’articularà com l’Assemblea que fixarà els passos per impulsar, des de la societat civil, el procés d’alliberament nacional de Catalunya. En parlem amb Joan Manel Ximenis. un dels responsables de la consulta a Arenys i col·laborador d’aquesta conferència.

Edu Fusté / Maria Coll – 29/04/2011

Quins seran els actes principals que estan previstos per aquest dissabte?

La dinàmica serà bàsicament intentar aprovar els documents establerts, els consells permanents i els secretariats per formular la Conferència nacional de Catalunya per l’Estat propi.

I perquè aquesta convocatòria es fa just en aquest moment i quin és l’objectiu que busqueu?

Tot aquest procés es va començar just quan es va fer la consulta a Arenys de Munt, i va ser allà on es va començar a perfilar la idea de poder tornar reconstruir l’Assemblea nacional de Catalunya. Aquests petits passos s’han anat fent, d’una forma seriosa, poc a poc, amb bon peu i bona lletra i ara s’està arribant a la fase final. Un procés que ha volgut preservar la constitució de l’Assemblea, que s’ha de fer al novembre, del període d’eleccions i de les diferents onades de consultes. I per això es vol portar a terme ara, després del 10-A, i dissabte el secretariat i el consell permanent seran els encarregats de treballar els documents per a la constitució d’aquesta Assemblea.

Si això arrenca de la consulta d’Arenys, estem parlant que s’ha necessitat dos anys per preparar aquesta Assemblea nacional catalana?

Sí, un 1 any i 8 mesos. Ha estat un procés laboriós que ha comptat amb les voluntat i les opinions de gent diversa perquè així tothom tingués una mateixa estratègia i una mateixa manera de treballar. Entrellaçar moltes voluntats era molt complicat, però no s’ha volgut deixar ningú pel camí. Per això hem volgut anar poc a poc i anar sumant sensibilitats. Habitualment quan es fan coses d’aquestes es centren molts esforços amb gent de Barcelona però en aquest cas volíem afegir molta gent d’arreu del territori català i per això ha estat molt més laboriós i complicat.

Però el 30 d’abril no serà l’última parada…

El procés continua més enllà de dissabte, perquè la constitució de l’Assemblea no serà finalment fins el novembre, per això que parlem d’un procés en repòs i lent i que, ara per ara, només està assentant les bases.

Tot plegat s’està aconseguit amb unitat, doncs?

Sí, ho veurem millor aquest dissabte, però si que és cert que hi ha molta gent del país que està demostrant la seva voluntat de participar i gent que ha volgut col•laborar-hi.

Recuperarem aquest terme de la recuperació de l’Assemblea Nacional, quan hi ha gent, com Patricia Gabancho, que precisament diuen que s’ha mitificat massa…

Precisament el que no calia era mitificar-ho i ara no ho podem menystenir. L’Assemblea va fer un gran paper de passar de la dictadura a la democràcia i ara volem fer aquesta transició però per cap a la independència. L’únic camí que ens port portar a la independència és a partir d’un moviment assembleari de base, sense personalismes i sense lideratges que volen ser protagonistes. Si caiem amb els paranys en els que hem caigut aquests últims anys, no podrem proclamar la independència.

Aquesta fita d’anar cap a la independència quin és el camí que ha de seguir?

Això ho triarà l’Assemblea, que serà la que farà que el país treballi d’una manera coordinada per buscar la independència. L’Assemblea marcarà allò que anem fent cap a independència. I dubto que el camí sigui a través d’un referèndum vinculant, perquè la Constitució dels espanyols ens ho prohibeix. I, per tant, s’han de buscar altres vies que estigui consensuades.

I des del punt de vista pràctic, què pretén fer aquesta Assemblea?

L’acció bàsica de l’Assamblea serà el de mobilitzar la població per tal d’estimular aquest camí cap a la independència. La idea és que hi hagi altres assemblees locals que estimulin la població i que estigui coordinada per l’Assemblea nacional. I aquesta serà la forma d’anar avançant, una Assemblea que potenciï l’insubmissió fiscal, l’organització de manifestacions… Ha de ser una eina útil cap a la independència, que és el que demana la gent després de les consultes. La independència ens l’hem de guanyar, lluitar i treballar.

Tu vas ser un dels idearis de la consulta d’Arenys. S’ha criticat que hi van haver masses onades de consultes i és per això ara voleu portar a terme aquest moviment de forma més col•lectiva?

No ha estat positiu que hi hagin hagut tantes onades de consultes. S’hauria d’haver de concentrat amb dues onades, una després d’Arenys i un altre conjuntament amb la de Barcelona. Però ara els fets ja són els que són, i poblament ha mancat una estratègia i hi ha hagut gent que s’ha volgut aprofitar del protagonisme mediàtic que donava les consultes. El raonament lògic després de la consulta d’Arenys era que tot plegat s’hauria d’haver coordinat més i per això ara fem aquesta Assemblea.

A l’Assembla també hi ha presència de polítics, com Junqueres, Benach, Tresseres…

Però hi participen a títol personal. No hi participen polítics ni partits polítics. Perquè si algun polític es pensa que bé aquí a agafar protagonisme, s’està equivocant. Els partits polítics han de fer la seva feina, i aquell polític que al Parlament no ha actuat de forma decisiva a favor de la independència no es pot apuntar aquí per agafar protagonisme, si ve aquí que ho fagi a títol personal. I això s’ha de dir als polítics que volen treure un cert partit gràcies a aquesta Assemblea. El senyor Junqueres, Benach o Tresseres seran igual que l’home que ha vingut de la Garriga.

I fins a quin punt l’Assemblea pressionarà els partits?

Bé, qualsevol acció que es fa en aquest sentit, es fa també per pressionar els polítics. I precisament perquè després no s’amaguin en discursos retòrics que només serveixen per omplir portades.

Consideres que hi ha un cert desencís del món independentista amb els polítics?

No crec que hi hagi cert desencís. Els votants de CiU, els de SI tenen desencís? Jo crec que no. No es pot englobar tot el moviment independependentista en un sol partit, perquè segurament hi ha molts més independentistes a CiU que a qualsevol altra formació política. I jo crec que la gent no s’ha equivocat en les seves decisions a l’hora d’anar a votar. En la situació política del país, el millor que podia passar és que governés CiU. Perquè CiU ha de viatjar cap a la independència i la millor manera per fer-ho és governant i veient que no té diners, que ha de fer retallades i que ha d’anar cap a la independència.

Heu tingut molt de suport des del punt de vista cultural, quina valoració en feu d’aquest recolzament?

La independència del país la representem en el punt de vista cultural, de llengua. La cultura en les consultes ja s’hi va implicar. I és important que hi hagi figures mediàtiques al costat dels ciutadans de peu perquè els nostres actes, així, tenen molta més representació. El suport del Joel Joan o d’en Llach fa molt més visible la nostra feina.



Que ningú em vingui a dir ara que això no és per engrescar-se. Si hom vol la plena sobirania de Catalunya el millor que pot fer és pujar-se les mànigues i bregar com el primer, i aquest és un magnífic escenari per posar-s’hi…

Siau…

Anuncis

Els comentaris estan tancats.