La Conferència Nacional

He llegit un parell d’articles que parlen de la propera Conferència Nacional per l’Estat Propi, que de fet ha de ser demà. L’un a favor, aquest, i l’altre en contra, aquest altre.

No faré cap mena de comentari, ni de l’un ni de l’altre, de fet no cal pas. El que m’interessa és el que publico, l’altre, no…i no calen més paraules…



Reagrupament vol dir aplegament?(80): Anem a la conferència nacional?
Isidre Palmada – 29/04/2011

En propostes polítiques som un país barroc, esperpèntic?: Abans de Sant Jordi CiU anunciava, amb tota mena de floriment (Pujol: “la independència: bé, però no toca”; Mas: “votar Consultes d’amagat: sí, la Declaració no toca”; etc.) que torna “el peix al cove” i convé “centrar” l’activitat de la Generalitat amb Madrid. El 21/4/11 és Puigcercós qui proposa també un “retorn” al passat. No li cal el resultat municipal. Ja té decidida la línia política. La via torna a ser convèncer des del benestar. La independència (ull!, diu en el seu bloc: “de tota la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, només serà possible…”) si “incloem” a partir de la Constitució. Per això proposa una Generalitat eficient, de qualitat i tan generosa que enlluerni tothom. D’aquesta manera, la socialdemocràcia aconseguirà la independència (també dels Països Catalans?). La transversalitat és radical, “fa nosa i torpedina” el bon procés. Em pregunto: Calen tants soliloquis per dir que, malgrat la Sentència, tot continua políticament igual?.

CAMINS: La Sentència ha minat el flanc gradualista. Totes les estacions terminals han saltat pels aires i amb elles també les destinacions i els bitllets que hi conduïen. Però la resposta cívica eficient no ha vingut de les institucions ni dels partits. Solament el carrer i la societat han respost. En democràcia els partits canalitzen les propostes de la gent. Els nostres, però, ens insinuen el mateix d’abans d’ahir, amb l’excusa de la nostra immaduresa.

POLTRONA: Constato un cop més que des de la cúpula, mai avançarem. La cúpula ven tristor, desànim, l’encara no, el “poc a poc”, etc. La poltrona els va bé. El tramat institucional és tan ampli que cobren també quan estan a l’oposició. Ells viuen bé. Únicament aniran malament si ho estropellen tot i som independents. Entre la socialdemocràcia i el pacte fiscal no hi ha tant color. Tots dos lluiten dins la Constitució. El marc no el trencaran, és la poltrona: “Si els catalans.., aleshores farem!” Això és tot.

CONFERÈNCIA NACIONAL: L’Enric Canela ens recorda al seu bloc 23/4/11 que tenim a les portes la Conferència Nacional. La Conferència intenta “centrar” el discurs en el nosaltres mateixos i en les relacions internacionals, més que en Madrid. Dins hi ha molta associació que ha organitzat les últimes grans manifestacions independentistes. Volen fer un moviment i no bolets anuals de protesta. Hi ha també molta gent de les Consultes. Que pretenen elevar les raons autodeterministes i purament reactives i revifar el discurs independentista: Fer de l’espoli un argument, i no un pacte fiscal, resol pels tècnics. Fer del benestar el remei, i no el “peix al cove” de torn. Fer de la sortida de la crisi la solució, i no una espera ignominiosa de Madrid i “els mercats”. La Conferència pretén filtrar-se en el territori i bastir un contrapoder avui social, demà també polític. Un moviment que haurà de respondre millor, més prompte, més organitzat, més massiu i transversal.

Reagrupament va néixer inspirat en el mateix esperit. Molt associat és carn de la mateixa substància. La plasticitat de Reagrupament ha permès d’anar amb tothom a les municipals. I ara no amb la Conferència? Exhorto els associats a donar-hi suport, a entrar a la Web de la Conferència i llegir-se el manifest fundacional i el full de ruta. Us animo a inscriure-us-hi i presentar-vos a l’assemblea constituent el dia 30 d’abril’11, a participar de l’organització i de l’èxit de les propostes que s’impulsin. La Conferència és allò més seriós que podríem construir els de Reagrupament i tots els catalans. Per això demano també la direcció a subscriure-s’hi. Reagrupament ha de trobar el seu lloc. No pot anar només de “rositas” (encara que siguin de Sant Jordi).



I jo com en Wally, trobar-me no se si ho fareu pas, però de ser-hi sí que hi seré…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: