Una nova cultura?

Permeteu-me que aprofiti aquest lloc per esplaiar-me, que de fet ja el tinc per a això, i deixi anar el que porto endins. No tinc cap pretensió de moralitzar hom, com tampoc la tinc de ‘fer càtedra’, però ho he de dir, necessito dir el que estic percebent…

Malgrat no s’ha fet massa difusió, als mitjans d’informació, de les concentracions que s’estan portant a terme arreu de l’estat espanyol, i perdoneu-me que parli d’aquest àmbit incloent-nos, sí que puc copsar un canvi de cultura, de cultura social-política, no pas polític-social.

Un incís. Faig aquesta diferenciació per a significar l’orientació del concepte, ja que amb ‘social-política’ vull destacar-ne el ‘sentit’, que va des de la societat cap a el que és polític. L’altra seria la que va des de la política cap al que és social, però no és d’aquesta que en vull escriure.

I perquè parlo de canvi i de cultura social-política?, dons bé, en un primer moment us recomano la lectura d’aquest manifest del col·lectiu (poso l’enllaç al bloc d’en Jordi Benplantat on l’he trobat en català), no oficialitzat. També us recomano a lectura d’altres ‘manifestos’ així com els decàlegs ideològics de formacions com Reagrupament (no és publicitat de franc!), com un seguiment, més aviat recopilació i re-lectura, de les notícies relacionades amb les Consultes Populars a casa nostra.

Que se’n pot treure de tot això?, segons el meu parer, la confirmació de que el sistema de govern i de les estructures de poder de la ‘pell de brau’ estan sent definitivament qüestionades per la societat, o com a mínim, per una part de la societat que no respon al ‘patró’ habitual de les persones crítiques amb el sistema. Sí, que també hi ha d’aquestos, però no son pas el més visibles… Aquestos que surten són gent jove, amb formació, amb uns ideals i un esperit no corromputs, en principi, per l’herència del franquisme, amb un altre concepció social i un imaginari col·lectiu d’esperit europeu.

També soc capaç de veure que això no és un fet espontani, i té les seves raons per haver aparegut precisament ara. S’han donat les circumstàncies adients per a que una remor de fons hagi sortit a la superfície. I també, soc malpensat, tot sembla apuntar que l’objectiu de tot això és polaritzar, una mica més, la societat. Les crítiques s’orienten a demonitzar el sistema ultra-liberal, del que no soc partidari, i qui és el màxim exponent d’aquest model?.

Els motius, una crisi global creada per uns, que s’han endut tots els beneficis, i uns altres que l’han sofert i estan pagant-la, literalment, amb totes les conseqüències. Un governants conxorxats amb aquest primers, venuts a uns interessos corporativistes, fent política populista i amb unes actituds d’un nivell ètic més aviat subterrani. Una generació de persones que no te por d’enfrontar-se amb els poders, no tenen aquella por que tenien els nostres pares, que en part ens varen transferir, i que nosaltres ens hem hagut d’espolsar… Uns mitjans tecnològics que els han permès de saber-ne d’altres que, com ells, se senten rabiosos i indignats amb aquesta situació… I els exemples dels pobles àrabs que, avançant-los, han sortit al carrer i estan aconseguint remoure els ciments de les seves societats.

I en part hi estic amb ells, d’esperit, que no de formes, que aital moviment pateix els mateixos defectes que les persones que el conformen, individualisme, manca de criteri i poca voluntat de treball i capacitat de sacrifici, sobretot de voluntat de treball i capacitat de sacrifici. Han sortit a rondinar i a fer ‘acampades’, però gairebé poc més. No han sabut canalitzar el moviment i estructurar-se per crear una força de canvi, no tenen una organització clara i no han volgut fer una mínima anàlisi de les eines que el ‘sistema’ els dona per a modificar-lo. S’han assegut a demanar que hom ho arregli… i són identitaris castellans, no ho oblidem, que nosaltres fa anys i panys que hi lluitem per canviar això del que ara reneguen…

…..

Dies més tard, aquest apunt ha viscut com esborrany aquest temps, copso que aquest ‘moviment’ s’està orientant cap a l’espanyolisme. Llegeixo que s’ha escridassat a les persones que portaven Senyeres, que els discursos els fan en castellà ‘para que lo entienda todo el mundo’ i es subordinen a les ‘iniciatives’ de la concentració de la capital de l’altiplà… És un fet que no em sorprèn gens ni mica, de fet fa molt de temps que havia observat la filiació espanyola de tots aquest ‘revolucionaris’ de pa sucat amb oli, i que només s’expressen en castellà…

Malament, les simpaties que podia tenir envers aquesta gent s’estan esborrant de cop i volta…, hores d’ara dubto de si hauria de dedicar-los més temps o deixar que es morin, figuradament, sense fer-ne cap mena de ressò.

Segueixo llegint i veig que han obert un bloc, un mica més català, però no ho veig clar del tot… i malgrat tot això, la remor de fons és bona per conscienciar la gent que una altra cultura social-política és necessària, i que per arribar-hi cal canviar aquesta mal anomenada democràcia des propis dels fonaments de la societat.

…..

Avui he trobat que hom ha obert una ‘via catalana’ paral·lela a aquest moviment, no se pas si és nova, o no. El següent web sembla talment això. El que em sorprèn és veure que acaben dient, i demanant, tot allò que nosaltres, els independentistes, ja dèiem, i demanàvem. Com és que aquesta gent baixa ara de la Lluna?, en quin món han viscut?. Potser la nostra ‘revolució’ ha passat certament amagada dins del nuvol de la ‘política’, ja que altres col·lectius s’han constituït en partits polítics, de caire no convencional, com Reagrupament, les CUP, i d’altres, que abans d’ells han copsat que per canviar la política cal treballar-hi des de dins.

També pot ser que com moviment de ‘desencisats espanyols’, els problemes dels ‘catalans’ no els han fet ni fred ni calor, fins que els ha tocat el rebre… o que com generació ‘PlayStation’ se’n desentenien de tot el que feia olor a política, o responsabilitat, fins que la realitat els ha passat pel damunt… També potser que actituds de pobles com l’Islandès
, negant-se, a través d’un referèndum, a fer-se’n càrrec de les pèrdues milionàries de la banca… i els pobles de l’estat espanyol, a pagar i callar, que els catalans ja ens el coneixíem, i els castellans, que ara se’n adonen, surten tots al carrer mig revoltats a fer-se els indignats!

Millor que n’aprenguin de nosaltres, que molt de temps fa que hi estem treballant a través de les associacions, les noves formacions polítiques, les assemblees…

Malgrat hagi rondinat, i criticat aquest ‘moviment’, no puc deixar de veure-hi un reflex d’una nova cultura social-política, d’una certa modernització de la societat castellana, però em queden oberts un dubtes… va de debò?, no serà una altra forma de pan-castellanisme?, veient el tarannà de la gent que hi és i les propostes que fan (ex: una única circumscripció electoral per tot l’estat espanyol!).

No ho se, però jo ja tinc qui em fa bajoca en aquest sentit… i no són pas ells.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: