Entrevista a: Marc Gafarot

Aquesta entrevista a en Marc Gafarot, publicada a CrònicaCat, ha aconseguit mantenir el meu esperit i la meva moral dempeus, cosa que a dia d’avui no és pas feina fàcil tot veient el desgavell de les formacions polítiques que s’auto-anomenen independentistes. De fet són tant independentistes que fins i tot s’han independitzat d’ells mateixos :-).



‘Catalunya pot ser independent abans que Flandes’
Anna Rosenfeld – 26.05.2011

El politòleg Marc Gafarot, autor del llibre ‘La mort a Bèlgica’ explica les diferències entre Catalunya i Flandes, tot incidint en el futur que les nacions sense estat tindran en aquest inici del segle XXI.

Flandes ha de ser un referent per Catalunya? Ens hi hem d’emmirallar?

Flandes no ha de ser l’únic referent però ens marca un clar model d’eficàcia per fer reeixir la normalització lingüística i cultural fent compatible la defensa de la identitat pròpia i dels valors propis de la modernitat. Catalunya, més que emmirallar-se ha de reconèixer les possibilitats polítiques que poden permetre estratègies comunes entre les nacions amb vocació d’estat de l’Europa occidental i de món. Flandes, com Escòcia, Euskadi i Catalunya tenen molt a dir en aquest nou escenari europeu que tot just ara s’està bastint.

Hi ha qui diu que Bèlgica són dos països en un. És cert?

Són dues realitats molt diferenciades i la frontera lingüística, que data dels anys seixanta, no ha fet més que engrandir l’actual escletxa entre flamencs i francòfons. De fet el rei a Bèlgica ho és com a monarca dels belgues i no pas de Bèlgica. Són dues realitats cada cop més separades per universos polítics i culturals diferents. tenim indicadors que ens ho expliquen molt bé: menys d’un u per cent de matrimonis mixtes entre flamencs i francòfons, només un dos per cent de missatges entre ells. Dues realitats culturals nítidament diferenciades. El sistema de partits polítics que no és unitari a tot l’estat ens mostra un país partit per la meitat.

S’imagina Flandes independent?

Si, perfectament. Seria un estat de primer nivell per la seva fortalesa econòmica, equilibri territorial i cohesió social. Obriria la porta a la secessió dins Europa d’altres nacions sense estat. La realitat política de l’ampliació interna de la UE donaria nova vida al procés integrador europeu i faria una Europa més democràtica, transparent i propera a la ciutadania.

I creu que Catalunya serà independent abans que Flandes?

La incomoditat creixent de Catalunya dins l’Estat espanyol pot fer que Catalunya faci el pas endavant abans que un territori com Flandes que té un pes molt més rellevant en la política federal de Bèlgica. No oblidem que els flamencs són el 60% de la població i han fet bona la dita de “res sense Flandes ni contra Flandes”. La independència de Flandes pot venir per una implosió del propi sistema més que no pas per un acte d’afirmació dels flamencs.

Quin creu que és el motiu de la diferència que hi ha entre la relació Bèlgica-Flandes i Espanya-Catalunya?

Hi han diferències quantitatives com el pes demogràfic d’una regió com Flandes dins de Bèlgica que no és comparable al cas nostre dins l’Estat o qualitatives com ara tractar-se Bèlgica d’una democràcia consolidada que la diferencia clarament d’una Espanya on la democràcia és de molt baixa qualitat. Ho deia l’antic premier Verhofstadt “si el Parlament de Flandes vota la independència” Bèlgica acceptaria aquesta decisió d’una forma totalment democràtica. Ens uneix amb els flamencs la defensa de la nostra identitat i la reivindicació de posar fi a l’espoli fiscal.

Creus que hi té a veure la bona situació econòmica de Flandes?

El pes econòmic de Flandes té molt a veure amb la defensa de la seva identitat. De fet van units i no és coincidència que més afirmació nacional flamenca ha portat més prosperitat econòmica i majors demandes d’autogovern. El nacionalisme flamenc ha estat motor i transformador de canvis econòmics, polítics i psicològics de gran intensitat.

En què s’assemblen i en què es diferencien Flandes i Catalunya?

Són dues nacions curoses de la seva identitat, de la llengua i tenen una tradició pactista que data de temps quasi immemorials. Els flamencs són els germànics més llatins i tenen un sentit del pragmatisme que els acosta als catalans. Catalaunya valora de Flandes la seva normalització lingüística i penso que Flandes valora de Catalunya una certa dignitat nacional i institucional que ells encara no l’expressen amb prou força. H ha una creixent relació bidireccional que ens pot portar a fer coses interessants en el futur en àmbits diversos.

Lingüísticament, Catalunya està lluny d’arribar a la normalització lingüística de Flandes?

Sens dubte. Flandes té un règim lingüístic monolingüe que molts catalans anhelem per Catalunya. A Flandes es viu plenament en neerlandès i la llengua francesa, per bé que la saben parlar, ha quedat arraconada en un segon plànol. Flandes mira amb goig i una certa autocomplaença cap al seu propi melic i cap al món germànic i anglosaxó. Com deia han sabut vincular modernitat i tradició.

I per què creus que és així?

A Catalunya no es pot viure amb plenitud en la nostra llengua. No sóc pas dels catastrofistes però hem de vigilar molt pel futur del català i de la nostra identitat nacional. Ens calen fer passes clares endavant per afavorir i potenciar la presència activa del català en tots els àmbits socials. Els flamencs aquests problemes ja no els tenen.

Creu que Escòcia marcarà un precedent per a altres nacions sense estat europees?

Escòcia dins el Regne Unit és el resultat d’un acord internacional entre Anglaterra i la pròpia Escòcia. Les implicacions seran indirectes per d’altres nacions sense estat però serà molt fàcil fer-ne una vinculació i establir fulls de ruta comuns si finalment els escocesos fan el pas cap a la independència dins Europa. L’actitud de respecte del premier conservador David Cameron demostra que el Regne Unit no segueix els patrons jacobins francoespanyols. És una bona notícia.

Ja s’ha anunciat que Escòcia celebrarà un referèndum d’autodeterminació. S’imagina els flamencs fent un referèndum sobre la independència?

Si pot passar però tal vegada els flamencs ho farien més senzill i seria el propi Parlament qui es pronunciaria sobre la qüestió. Ulteriorment es podria convocar un referèndum per validar el procés emancipador. Podem no ser massa lluny d’aquest escenari ara bé jo encara no donaria el cant del cigne a la pròpia Bèlgica.

I a Catalunya?

Catalunya malviu dins una Espanya jacobina, centralista i anticatalana. Aquest sentiment de creixent incomoditat s’ha escampat a totes les capes socials catalanes. és un sentiment cada cop més majoritari i compartit per catalans vells i nous. la comunicació entre Catalunya i Espanya és menys fluida que mai i les generacions més joves i que ja no han viscut el franquisme són les més receptores cap a l’independentisme. Penso sincerament que la creació de l’estat català milloraria la relació amb Espanya i ens beneficiaria a escala internacional en àmbits no sempre complementaris com la cultura, l’economia o l’esport. Penso que és el parlament de Catalunya qui en primera instància s’ha de pronunciar. El Parlament és la veu del poble i això s’ha de notar.



De tot plegat em quedo amb la darrera frase:

“Penso que és el parlament de Catalunya qui en primera instància s’ha de pronunciar. El Parlament és la veu del poble i això s’ha de notar.”

Dons que es noti!, que hores d’ara a l’únic que juguen és a riure-li les gràcies a les espanyes…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: