Dues qüestions, un objectiu

Tot just encetat el llibre ‘La porta de la gàbia’, d’en Carles Boix, Antoni Abat i August Gil, i publicat per Quim Torra des de Acontravent, la introducció del mateix m’ha fet palès com pot arribar a ser de complex el fer la pregunta adient, en termes legals, per a aconseguir la resposta desitjada, i alhora de diferent el resultat segons es faci, per dir-ho planerament, encertadament o desencertadament.

Els exemples que exposen en són, per una banda, la consulta que el Govern del Canadà va fer al Tribunal Internacional de la Haia davant la possible secessió del Quebec, i per l’altra, la que va fer el Govern de Sèrbia amb motiu de la Declaració Unilateral d’Independència de Kosovo.

La primera qüestió, expressada en els següents termes, va donar com a resposta una ‘negativa’:

Fa donació el dret internacional a l’Assemblea Nacional, la Legislatura o el Govern del Quebec del dret de portar a terme la secessió unilateral del Quebec vers el Canadà? És aquest un dret d’autodeterminació acollit per les lleis internacionals que pot donar-li legitimitat per portar a terme la secessió?

La segona qüestió, expressada en els següents termes, va donar com a resposta una ‘afirmació’:

La declaració unilateral d’independència per part de les institucions provisionals d’administració autònoma de Kosovo és conforme al dret internacional?

Tot i ser l’una ‘negativa’ i l’altre ‘positiva’, les dues qüestions, el plantejament, les preguntes, varen fer que la decisió fora en contra dels interessos del Quebec en el primer cas, i a favor de Kosovo en el segon, tot i ser els Governs que en tenien quelcom a perdre, el Canadà i Sèrbia, els que hi varen fer cadascuna d’elles.

I perquè?, dons per la substància mateixa de les qüestions. Mentre la primera demanava per si les lleis internacionals legitimaven el Govern del Quebec per portar a terme una DUI, la segona demanava si la DUI del Govern del Kosovo era conforme les lleis internacionals.

L’explicació, tant per l’una com per l’altre, és que les lleis internacionals no legitimen cap govern per portar a terme una DUI, però alhora cap DUI, feta amb procediments ‘absolutament democràtics’, contradiu cap llei del dret internacional.

Les interpretacions, i les observacions pertinents, les deixaré per als legalistes, jo me’n vaig a rumiar-ho amb el coixí.

Un apunt abans de plegar, no badem pas quan siguem nosaltres els que hagem de fer la pregunta o, en tot cas, quan la facin els altres demanant per la nostra ‘DUI’, no sigui que haguem de lamentar-nos…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: