Els drets i les esquerres

No és cap errada, el títol és el que volia que hi fos…

Finalment, després d’ajornaments, pluges, protestes i impugnacions, el ‘Dret d’Autodeterminació dels Pobles’ ha estat inclòs al document d’acords, de mínims, però d’acords, de l’acampada dels ‘indignats’ a Barcelona. Segons diuen el resultat de la votació va ser d’un seixanta per cent favorable i d’un quaranta per cent contrari. Veient els resultats no deixa de sorprendre’m la semblança d’aquest resultats amb els que certes enquestes reflectien quan es demanava a la gent la seva opinió sobre la independència de Catalunya. Haurà estat que després de tot els indignats han estat ‘una mostra’ fidel i plural de les formes de pensar de la societat catalana?. Deixant al marge els més que probables moviments dels col·lectius interessants en ‘polititzar’ la qüestió, per a mi, entendre-ho, és tot un repte.

De bon principi, la impressió que m’havien causat aquesta gent, sempre vist des de certa llunyania, era que s’alineaven més aviat cap a l’esquerra, ideològicament. Talment havia llegit en algun mitjà que hi havien ‘infiltrats espanyolistes’ que provaven de fer-se seu el lideratge, però aquesta darrera inclusió em fa dubtar, i és que potser, tot i sent-hi, no se’n han sortit prou bé…

El més important, per a mi i al marge de la discussió, és el fet que al darrera de tot això el ‘moviment indignat’ és veu amb la obligació d’acceptar, respectar i defensar el ‘Dret d’Autodeterminació dels Pobles’, i si hom no m’ha enredat, expressament el del poble català. Caldrà veure la redacció final, però la veritat és que pot fer bajoca.

No rectifico el que he escrit abans, perquè l’exercici de debat que han fet per resoldre aquesta qüestió és important, més d’un s’haurà trobat amb conflictes ideològics i morals, s’haurà d’haver enfrontat amb els seus ‘fantasmes’, o tot alhora, però insisteixo, el més important és la resolució…

I el que penso seguir a partir d’ara és que passarà quan totes aquestes ‘acampades’ es trobin per consensuar la ‘proposta global indignada’, perquè tinc dubtes, i molts, que des de les espanyes, més en concret Sol, com s’auto-anomenen els de l’altiplà, siguin capaços d’admetre l’exercici i defensar aquest ‘dret universal’, sabent al que els obliga, i més quan es fa una menció específica al poble català…

Una altra volta de rosca. El moviment indignat, al reivindicar la recuperació del poder de decisió per part de la ciutadania, jo, en primer terme, l’associaria a una mentalitat més aviat d’esquerres, car no soc capaç de copsar una proposta d’aquesta mena dins els caparrons ideològicament de dretes, i menys encara als de dreta espanyolista, massa avocats als messianismes, l’autoritarisme i d’altres menes d’organització social poc donades a la participació ciutadana.

I abans d’acabar, repeteixo allò que vaig escriure com a comentari en un altre bloc, que hom en sigui de conscient que en cap cas el que s’ha votat és si aquest ‘dret’ existeix com a tal, és o no és lícit, o si és o no és legítim, el que s’ha fet és fer-hi menció explícita a l’existència i reconeixement d’aquest dret en un document que haurà de ser el manual de principis d’aquest moviment…

Potser el que no veig és que el debat, autodeterminació sí o autodeterminació no, no s’hauria d’analitzar en l’àmbit de les dretes o les esquerres, sinó més aviat en l’àmbit dels nacionalismes, en el nostre cas el català vers l’espanyol, i que potser és aquest el veritable eix de tot plegat, encara que, de moment i a Barcelona, qui s’ha endut el premi és el nacionalisme de casa, no?

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: