Hi ha d’altres d’independentistes

No és pas una afirmació de franc, és una idea que em volta pel cap i que em va sobrevenir després d’un ‘incident’ a Madrid, el pro-passat divendres. El fet és que l’incident no és gaire significatiu, però la conversa posterior, i les reflexions a les que va donar lloc aquesta conversa, crec que sí que ho són.

Anem per pams. El fet és que volíem fer un canvi de bitllets de l’AVE per tornar a Barcelona. Mentre que una operació gairebé idèntica feta el dia anterior a Sants Estació tot juts va suposar uns minuts, a Madrid varem haver-hi de tractar amb tres persones diferents, i trigarem una hora en resoldre-ho!. L’actitud dels encarregats d’atendre’ns va ser d’allò més alliçonadora. La sensació de viure una situació de fa més de 30 anys encara no m’he l’he treta del damunt… l’actitud prepotent, al límit d’una fatxenderia barroera que no he patit en molt de temps, és indestriable de la sensació d’haver viscut en la meva pròpia carn el ‘vuelva usted mañana’. No tenien cap interès en donar solucions, tant sols volien desfer-s’en del suposat ‘problema’, per seguir amb la seva.

En un moment de la ‘topada’, la persona que venia amb mi va deixar anar el que el dia anterior havia passat a Sants, tot dient-los que com podia ser que a Catalunya es fessin les coses tant bé i a Madrid, amb els mitjans dels que hi disposaven, no. I com si hagués esmentat el dimoni al vell mig d’una església, les cares van canviar i tothom va començar a ‘perdre el cul’…

Aclarit l’enrenou, una hora més tard, i tot sortit de la ‘Oficina de atención al viajero’, em va deixar anar aquesta ‘perla’: ‘A ver si de una vez por todas convocamos el referendum y enviamos a esta gente a la mierda’

Eh?. Per si hom no ho veu, la meva interlocutora és una persona de cultura castellana, però que porta gairebé tota la seva vida a Catalunya. El seu caràcter, malgrat les influències dels seus orígens, es percep clarament catalana, però no combrega amb les meves tesis profundament catalanistes i segueix molt lligada a la seva llengua, el castellà, encara que parla prou bé, i llegeix, el català.

I d’aquí la meva reflexió, hi ha d’altres independentistes?, hi ha independentistes no motivats per l’amor a Catalunya sinó per que estan farts de suportar una cultura, unes formes de fer que no els donen satisfacció?, comparant-les, evidentment, amb les maneres que podríem anomenar ‘catalanes’?

Apa, aquí ho deixo anar. Aneu-lo rumiant…

La meva conclusió és que sí, però, hi esteu d’acord?

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: