L’enginyeria financera, una arma contra Catalunya

Qui m’anava a dir, als meus anys, que hauria de veure com les pràctiques associades a l’enginyeria financera, i que tant maldestrament havien fet anar els ‘Albertos’, ‘Condes’ i d’altres bestioles semblants, i amb els resultats per tots coneguts, acabarien traient el cap a les finances públiques. Ara es veu, i dit pel Sr. Conseller d’Economia i Finances, Andreu Mas-Colell, que si fem cas a les partides avançades (bestretes), que els amics del PSOE es varen concedir els anys 2008 i 2009, a compte dels suposats ingressos per recaptació d’impostos relacionats amb el IRPF i els IVA, els catalans hem de tornar diners a les espanyes. Així què, amb el números a la mà, anem descobrint que el malbaratament i els maquillatges dels comptes públics venen de lluny. No hi ha hagut prou amb no fer força per a tenir un tracte just, fiscalment parlant, sinó que a sobre, i de sotamà, han anat fent créixer, i podrint, el problema fins portar-nos gairebé a l’ofec de l’economia, i la del País al darrera. La jugada, perversa, ha estat no proveir-nos dels fons necessaris i suficients per al manteniment dels serveis públics, alhora que s’anava trenant tot d’impediments per a aconseguir aquesta fita, i amb la connivència dels governs d’aquí, acceptant bestretes emmetzinades i malbaratant els nostres recursos, fer créixer el forat…

Gràcies amics de les espanyes, ja que tot plegat, s’hi hi afegim la negativa a fer front als pagaments dels fons de competitivitat, que hores d’ara millor que no vinguin, han aconseguit no pas que tinguem el sac foradat, sinó que sota el mateix forat hi hagi un pou…

Ha pujat molts punts, i em sap greu haver-lo de reconèixer, en Ramon Trias Fargas que a la seva obra titulada ‘Narració d’una asfíxia premeditada’ ja ens donava un toc d’alerta amb les maniobres i intencions de les espanyes i les seves manipulacions amb nostra economia, i dic ‘amb’ la nostra perquè en cap moment han posat en perill els seus diners, que amb els diners d’un no s’hi juga, però amb els dels altres… Les seves sospites, si no eren ja en aquells temps constatacions, finalment s’han fet realitat…

Quines motivacions més necessitem nosaltres, els catalans, per fer un cop de puny a la taula, llevar-nos i fotre el camp?. D’aquestes coses s’ha de fer la màxima difusió, cal que la societat catalana desperti la rauxa i fugim a corre-cuita de les espanyes, ens hi va la vida…

Siau…

Anuncis

Els comentaris estan tancats.