Per CiU Catalunya és redueix a una qüestió de diners

Com diu el títol de l’apunt, la certesa que per a CiU Catalunya només és una qüestió de diners, ho va dir, clar i català, en Joan Ramon Resina, cap del departament de Literatura Espanyola de la Universitat de Stamford, ahir al capvespre a la presentació del llibre ‘What Catalans Whant?’, que va ser feta al pati central de l’edifici que l’Institut d’Estudis Catalans té al carrer del Carme de Barcelona. El seu missatge, contundent, directe, digne, va aconseguir arrencar del public assistent l’ovació més duradora i intensa de tota la sessió, fins i tot per sobre de la que es va dedicar al discurs del memorable Jordi Pujol.

El que va dir aquest home, amb una clarividència i una capacitat de síntesis envejable, és que darrera de l’afany de CiU per sortir-se’n amb l’afer dels pressupostos d’enguany va pactar amb el diable, PP-C pels amics, i ha gairebé desmantellat, i reduït a simples oficines comercials sota el peu de les ambaixades espanyoles, les delegacions de la Generalitat a l’estranger. On és la ‘capacitat de decidir’ que tant pregonen aquesta gent?, on és la voluntat d’esdevenir un Estat lliure si el primer cop que en tenen oportunitat renuncien a exercir d’Estat a canvi de diners?. Per que la qüestió és aquesta, si vols esdevenir Estat el primer que has de fer és exercir-ne, guanyar-te el prestigi fent-ne d’Estat, fins que t’arribi l’hora de poder fer-ho per dret propi. Com va dir, ‘si vols ser Estat comença per practicar-ne de ser Estat’.

En el moment que ens trobem, d’evidències abassegadores, no ens podem permetre de perdre cap ni un dels petits avenços que hem fet aquests darrers anys, ni renunciar-hi d’aquesta forma tant barroera al que ha estat un estendard de la difusió del País, Catalunya, a l’exterior.

CiU, darrera el seu afany de diners, s’ha venut el País al PP, possible pròxim partit de govern de l’estat veí, i de retruc a les espanyes, a canvi d’unes míseres engrunes. El missatge és clar, només els interessen els diners que es puguin repartir, el País, Catalunya, no hi compta…

És l’hora que tots aquells que es varen creure que el nostre alliberament vindria de la mà de CiU baixin de l’arbre, potser sense ells no ho farem, però amb ells al capdavant de ben segur que no…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: