Reflexions, cap a el 20-N

Porto un dies llegint, principalment als blocs, opinions de les gents independentistes vers el que hauríem de fer davant la propera escomesa electoral d’aquesta tardor. Rumiades les opinions, i copsant el fons de les mateixes, puc dir sense por que veritablement són opinions ‘molt catalanes’, àdhuc la ballen entre el seny i la rauxa…

Uns diuen que no cal anar a fer res a les corts espanyoles, altres que cal deixar els escons lliures, i d’altres més que si no hi ha unió del partits independentistes que no comptin amb ells per a res i, més enllà, hi ha qui diu de fer grans gestos simbòlics amb les paperetes. Totes elles molt lloables, però que vull rebatre-les i, aprofitant aquest aparador, deixar anar la meva.

La primera és dir que sí que hem d’anar a les corts espanyoles, i omplir tots i cadascun dels escons que hi guanyem. Mentre la realitat no la canviem, les corts espanyoles són un bon escenari des d’on fer visible, dia rere dia, el nostre enuig vers l’estat que ens oprimeix, i tenint en compte que allò que decideixen ens afecta, cal ser-hi de totes totes. Tant se val si és per fer-hi boicot, per denunciar les baixes actituds de les formacions polítiques espanyoles com de les mal anomenades catalanistes, però què a l’hora de la veritat treballen per l’enemic, i des d’endins posar-los pals a les rodes. Un altre factor que em fa anar per aquesta línia és el fet que els mitjans internacionals d’informació, que principalment s’alimenten a la capital de l’altiplà, no podran fer-se el cec, ni el sord, vers el fet català si aquest és present de manera fefaent en aquesta institució i els donem prou motius per parar-ne atenció.

La segona, que cal fer pagar un preu molt alt a qualsevol formació política, al marge de les independentistes, que vulgui anar a fer la viu-viu amb els vots catalans, o anar a vendre’ns a les espanyes, car si aconseguim mobilitzar-nos amb prou gents el cost d’un escó serà alt, impedint-los d’aquesta manera poder tenir un pes significant i, alhora, entorpir, fer-los molt difícil la governació. Fer que cap dels partits espanyols puguin obtenir majories clares que els permetin fer i desfer al seu gust, perquè les conseqüències en són prou conegudes, i més veient quins aires es respiren per les espanyes.

La tercera, per emprenyar. Per emprenyar tot el que es pugui des de dins mateix de casa seva, que no tinguin ni una sola estona de pau. Se’ls ha d’anar burxant, fer-los impossible ignorar-nos, com han fet fins ara gràcies als ‘amics’ de sempre, que van a fer negoci per a ells i els seus coneguts i saludats, tot donant l’esquena als veritables problemes de Catalunya , i aital com han fet ells fincant-hi al Parlament botiflers, titots i demagogs, i d’altres bestioles vàries, tornar-los la pilota…

Encara que no hi hagi unió dels independentistes, els deixarem les mans lliures a aquestes ‘altres formacions’ per a què facin el que vulguin amb nosaltres, i en el nostre nom?. Potser és l’hora de dir prou i fer servir totes i cadascuna de les eines que tenim a les nostres mans, de moment, i fent servir, això sí, una papereta vàlida. Tant se’n dona si és d’una formació que no la coneix ni son pare, però que el vot sigui bo, i els descompti dels seus, que si és nul o en blanc se’l passaran pel folre i no haurà fet feina…

Potser he ajudat hom a prendre una decisió, potser altre pensarà que no toco vora, però és, d’entre el seny i la rauxa, el seny qui hauria de manar en aquest afer…

Us en afegiu?

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: