Es del tot ben coneguda la tradició del País Valencià de cremar per Falles unes escultures amb ninos, ‘ninots’ en la tradició popular, fetes de fusta i cartró-pedra, un cop passades les festes de Sant Josep. Si no m’equivoco aquest acte l’anomenen popularment ‘La cremà’, i em ve d’allò més bé per fer-hi ironia, i ficar-hi cullerada, i fer-hi llenya de pas, amb un ‘ninot’ d’un llunyà lloc de la Franja, llur nom no el vull saber, i què la calba ‘le reluce más que el sol’, i del futur que se’l ve al damunt.
Sembla ser que les males veus diuen que aquesta és l’última campanya d’aquest personatge per terres castellanes, car l’objectiu que diu anar a defensar hores d’ara només el recolza l’altra mitja part de coalició, la que no és seva, un paper força galdós si més no. Hi ha d’altres comentaris, i aquests amb més rigor, que el qualifiquen de ‘démodé’, i hi estic d’acord. Pertany a una generació de polítics que va fer-se a l’ombra del franquisme i que varen crear el seu catalanisme? amarant-se del pensament ‘romantic’ d’en Espriu i d’en Vicens Vives, que els respecto de tot cor, però que professaven uns amors cap una Ibèria unida en germanor que el temps ha demostrat impossible, i que ha estat el leitmotiv, mentre no es demostri el contrari, de les polítiques de CiU fins avui dia. Aquesta idealització ha portat aquest home a no voler sentir-ne parlar de separar-nos-en, d’avenir un estat propi, tot enfrontat-se amb els corrents socials de la Catalunya d’avui dia.
El pla, el mal anomenat ‘pacte fiscal’, l’últim intent, o això és el que diuen, d’encaixar-nos amb els ‘amics de l’altiplà’, té un futur cert, el de ser un fracàs més gran que el de l’Estatut del 2006, car per activa i per passiva, els interlocutors espanyols han dit que als catalans no se’ls ha de donar ni aigua. De fet el què vol anar a fer aquest home és perpetuar aquesta ‘autonomerda’ que patim els catalans dia rere dia. I vet aquí què tenim aquest personatge, que a més vol ser ‘sinistre’ de les espanyes i no se’n amaga pas, que se’ns anirà a la metròpoli a muntar una paròdia de negociació sense res a negociar, i com a casa seva, can CiU, ja saben el resultat de les gestions tot abans de fer-se, deixaran que es cremi d’un sol cop tot ell, com ‘ninot’ de Falles qualsevol.
No se pas si se’n adona del que el ve al damunt, jo crec que està massa cec volent-hi ser un ‘sinistre espanyol’, i hores d’ara ha perdut el pols del País, i potser l’oremus.
No el vull cap mal, però les seves idees, somnis, i maneres el faran anar a petar a la seva pròpia Cremà, i se l’haurà ben buscada, oi?
Siau…
L'esplai d'en Pep 