Un nou parany espanyol

He llegit a VilaWeb una notícia que diu que en Llamazares, el cap de Izquierda Unida, ha fet una crida a ERC i el BNG per a crear un nou front d’esquerres que s’hauria d’anomenar quelcom d’esquerres però en castellà, és clar, com és clar el parany que representa aquesta oferta emmetzinada, car seria, per ERC, el repetir una altra vegada la gran pífia d’abandonar el seu tarannà català per fer-se espanyola, potser d’esquerres, però espanyola… Aquesta maniobra hem recorda, de certa manera, la maniobra que van fer des del PSOEC amb els trispartits en què varen fer creure a ERC que podrien fer polítiques de país i només varen fer polítiques espanyolistes, potser una mica esquerranes, però espanyolistes de totes totes, i ERC va caure de quatre grapes, i amb les conseqüències que encara arrossega avui dia. Desitjo que no es deixin entabanar pels cants de sirena d’aquest personatge, en Llamazares, car no se’l coneix cap mena de sensibilitat cap a les nacions que malauradament encara viuen sota el peu de l’Estat espanyol, i el discurs federalista que de tant en tant i a conveniència va deixant anar no se’l creu ni ell mateix. De fet l’únic que hi veig és la voluntat d’agafar la banderola esquerrana que el PSOE sembla haver abandonat darrera d’una crisi en la què només han sabut posar-hi solucions ultra-liberals dictades des de l’Alemanya de la Merkel, i fa de malfiar.

Es pot afegir una altra motivació al rebuig d’una proposta d’aquesta mena, i és què tenint al damunt de la taula una més que possible acció conjunta dels partits independentistes catalans, per a les pròximes eleccions, voler arrossegar ERC fora d’aquesta és un tret directe al cor de l’independentisme, car si ERC, per una d’aquestes, n’acceptés la proposta, seria el toc final d’aquesta formació i l’independentisme polític esdevindria un guirigall de conseqüències imprevisibles, tant pel propi moviment com per Catalunya, i de debò, no estem per a gaires provatures…

Cal dir, per altra banda, que per a mi en Llamazares és una bona persona, uns dels polítics espanyols més integres, i no crec que les conseqüències que jo he trobat a la seva proposta les hagi vist ell i que tampoc sigui el que desitja, perquè més aviat penso en que vol formar un bloc d’esquerres on es tinguin en compte les diverses sensibilitats nacionals, però això no fa que no segueixi creient que les conseqüències, sabent com funcionen les espanyes, siguin demolidores per ERC. Del BNG no en puc parlar massa, car no conec gairebé gens el context de Galícia, ni del susdit partit, al marge de que és un partit nacionalista.

Des d’aquí i de tot cor a les gents d’ERC, que no us entabanin de nou, ens hi va el futur, ens hi va el País.

Siau…

Comentaris tancats a Un nou parany espanyol Posted in Interiors

The untouchable

Després de no sé quan de temps sentint dir a tort i a dret que la Constitució espanyola era intocable, què ja estava prou bé, que de fet per als espanyols si que ho està, dons ara es veu que sí què es pot ‘tocar’, i tot per afegir límits a la despesa pública, i sense cap consulta, car no en volen fer de referèndum per veure si les gents hi estan d’acord o no amb el que proposen.

D’opinions, aquest dies, les he sentides de tots colors. Des d’en Pujol, Jordi pare, que hi fa un cop d’atenció al perill que suposa un pacte d’aquestes dimensions dels PPSOE, passant per en Oriol Junqueras que ens diu que no és pas un element, el límit de despesa, que hagi d’estar en una constitució, ni que sigui espanyola, o la gent del PNV, que demanarà incloure el dret a l’autodeterminació, o de ‘lo pelat’, que el sembla bé, suposo que ho diu per això de fer mèrits per a ser ‘sinistre’ de les espanyes, i sense deixar-nos en Felip Puig que no vol que es remeni el susdit document en el sentit de que reguli el dret a l’autodeterminació.

De totes aquestes opinions només hi han tres amb les que estic d’acord, les d’en Pujol, en Junqueras i en Puig. L’una perquè en a mi també em fa patir d’allò més pensar quina en porten de cap aquests espanyols, àdhuc cada cop que s’han posat d’acord aquestes dues formacions ha estat per fer-nos mal. L’altra perquè una mesura d’aquesta mena, el posar topall a l’endeutament públic no sembla pas que hagi de ser part de cap ‘declaració constituent’ com es suposa que és una constitució com la espanyola. I per la part d’en Puig…, dons si fem cas als anteriors articles publicats en aquest bloc, d’en Albert B. Bernaus, va en aquesta línia, i el fet que el PNV vulgui incloure el dret a l’autodeterminació dins susdit document no en tindria gaire de sentit, com el perill que hi veig què els espanyols facin una regulació del dret a l’autodeterminació, car pot acabar essent un parany, i en Puig sembla haver-lo copsat…

De lo pelat millor ni parlar-ne, ja se sap que aquest hom només s’interessa per ell mateix i els altres que s’hi posin fulles.

Dons així ja en tenim de gresca fins a desembre, i no se’m faria gens d’estrany que ens demanessin de votar el 28, per allò dels innocents i que la ‘untouchable’ deixi de ser ‘pura’ per passar a ser ‘put…’.

Ara que de veritat no en tinc pas cap mena d’interès en aquesta constitució espanyola, però mentre em toqui patir-la millor que no la remenin, qualsevol sap que en pot sortir d’aquí si aquests del PPSOE hi fiquen les grapes.

Apa, que ja ho he dit…

Siau…

Comentaris tancats a The untouchable Posted in Política