Els dubtes d’en Duran

He llegit a El Punt Avui una notícia que recull les opinions expressades per en Duran i Lleida, José Antonio ‘para los amigos’, on pretesament deixa entreveure un cert enuig pels darrers esdeveniments, els que venen de l’estat veí ‘què són els que de veritat l’interessen’, i dels què en faig un petit resum.

  • Va ser absolutament ignorat per les autoritats eclesiàstiques amb motiu de la visita de l’home de blanc, aquell del Vaticà.
  • Ha estat absolutament ignorat per la política espanyola, PP i PSOE, alhora de ‘manipular’ llur constitució, l’espanyola i la d’en Duran, que és la mateixa és clar.
  • Diu tenir problemes amb la llengua. A Madrid no l’entenen quan parla castellà?, de ben segur és culpa de la immersió lingüística.
  • I ara darrerament amb la butxaca, és que no s’està de gresques i més gresques, i tant de temps havent de pagar-los les copes se’l comença a fer coll amunt.

Deixant certes ironies a banda, amb les dues últimes no és pas per fer veure que t’emprenyes, és per emprenyar-se de debò, fotre un cop de porta, i anar-se’n, però no pas per amb ell, àdhuc tot seguit n’afegeix la següent cua: “ara per ara no hi ha perill de ruptura”.

Coi, aquest home no és pas polític, és un asceta!, no el belluga del seu estadi de trànsit ni l’esclat d’un enginy atòmic, malgrat què reconeix que si què se’n ha mogut, però de lloc, ja que se sent “una mica més lluny”, efectes de l’onada d’expansió?. Ara, del que no ens diu res és de com l’ha quedat el pentinat ;-).

És ben bé com aquell acudit d’en Groucho Marx que diu (versió de Lleida, Duran i):

Aquestos són los meus principis, però si a vostè no l’agraden, en tinc d’altres.

De ben segur que tota la retòrica d’aquest personatge té una raó de ser, i aquesta n’és que ja hi som en pre-campanya electoral, sinó no s’entén… perquè de creure-m’ho no m’ho crec pas…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: