No repetim les errades

No me’n puc estar de tenir la sensació què, a Catalunya, tornem a repetir els mateixos errors d’antuvi, aquells errors què, ara fa gairebé 75 anys, varen ser una de les principals causes del triomf del feixisme a la Guerra Civil. Ho dic amb recança, pel trist record que transmetien les històries que em varen contar els meus avis, pel que va avenir, i per les conseqüències que encara avui dia sentim. Tant la història oficial, com la que em varen contar els meus, diu què, a Catalunya, les formacions polítiques-obreres i les polítiques-a-seques, estaven més preocupades en lluitar entre elles, per veure qui se’n feia càrrec del control de la lluita contra el feixisme, que de lluitar-hi de debò contra aquest mateix feixisme, i el final prou que el coneixem.

Trist ha estat fins ara les actituds de les formacions polítiques que habiten al Parlament, i d’altres que no ho fan, molt més interessades en treure rèdits privats, personals, que en fer-hi front als atacs què, des de més enllà de l’Ebre, ens llancen al damunt, amb l’afegitó què aquest darrer, l’atac a l’escola catalana, no serà pas l’últim. Ara, que el clam per la llibertat és al carrer i en tots els àmbits de la societat, tots en som de necessaris. Tant se’n dona sí uns són de dretes o d’esquerres, o de cap dels dos, si s’estimen el País, si comparteixen el mateix neguit per l’estat de Catalunya i els desitjos de llibertat. És l’hora d’anar tots a una.

No repetim les mateixes errades, no lluitem entre nosaltres, no lluiteu entre vosaltres, que l’enemic de debò és al davant i no pas al costat, ens hi va el País.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: