No siguem il·lusos

Ahir, tot just després de sopar i per relaxar-me un xic, vaig seure’m davant el televisor i tot canviat de canal em vaig trobar amb la re-emissió d’un documental del 30 Minuts de TV3 anomenat “Top Secret” Amèrica. El fet rellevant no és pas aquest sinó què, en un moment del susdit, se’n va parlar de la creació d’un super-organisme que havia de controlar totes les agències d’informació governamentals d’USA, i va ser llavors quan un personatge, anomenat Jack Keane i que havia estat Vice-cap de l’Estat major de l’exercit, tot parlant-ne de com poder exercir el control sobre totes les altres agències va dir:

“Per poder tenir autoritat de debò sobre una entitat subordinada cal tenir alguna mena de control sobre la manera de formular política d’aquesta organització i també sobre els recursos que s’hi han de destinar”

No us sona pas això?. En aquest moment em va venir al cap la Generalitat de Catalunya, i tot el què en depèn…

Fem-hi una ullada. La Generalitat és un ens subordinat del govern espanyol per diverses raons; les seves lleis han de ser referendades per les cambres espanyoles -subordinació política- i són tutelades pel TC i el TSJ -subordinació jurídica-, els seus pressupostos estan condicionats a les transferències de diners del govern espanyol i en les quantitats que hagin estat consignades en els pressupostos generals de l’estat -subordinació econòmica-, deixant a banda els impostos total o parcialment transferits. L’evidència és d’amunt la taula, la Generalitat ens agradi o no és un ens subordinat… i la autoritat la té l’Estat espanyol…

Dons com deia al títol de l’apunt, no siguem il·lusos, no tenim cap govern autònom, és una mentida!, car si de debò en fóssim d’autònoms en podríem fer i desfer al nostre plaer i disposaríem dels nostres recursos per allò que en volguéssim disposar i, a desgrat nostre, això no és així…

Pensem-nos-ho prou bé, si volem organitzar-nos com a catalans, i segons la nostra manera de ser, cal que el nostre govern, el govern de Catalunya, deixi de ser un ens subordinat… tot el demés és una il·lusió, i ja sabem què se’n diu dels qui viuen embadalits dins un engany… il·lusos!

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: