La llengua de la ‘convivència’

Ha estat a través d’un apunt a un bloc, al que de vegades vaig a petar, que he trobat aquest article d’opinió de l’edició digital del diari Segre, i m’ha fet venir a la memòria una sèrie de conferències de l’Institut Nova Història i Plural-21 que agrupades sota el nom de Jornades Història i Censura 2011 han donat lloc a aquesta sèrie de vídeos. Ep!, que em deixava l’article…



L’amnèsia: el pitjor enemic
Diari Segre

El castellà va ser imposat als catalans fa gairebé 300 anys. I això només és un tast d’un inesgotable llistat de greuges.

  • 1715: “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano.”
  • 1716: “Que todo lo judicial que se actuaba en lengua catalana, se escriba en adelante en idioma castellano.”
  • 1755: “Pena de pan y agua por cada vez que los religiosos tengan una conversación tirada en catalán.”
  • 1772: “Que todos los mercaderes y comerciantes observen la Ley del Reino llevando sus Libros de contabilidad en idioma castellano.”
  • 1801: “En ningún teatro se podrán representar, cantar, ni bailar piezas que no sean en idioma castellano.”
  • 1828: “Siendo las partidas de bautismo, de matrimonio y de defunción documentos fehacientes en todos los tribunales del Reino, se hace preciso que se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno.”
  • 1900: “A los señores maestros y maestras a que se abstengan de usar para la enseñanza idioma alguno que no sea el castellano.”
  • 1906: “Hay que catellanizar a Cataluña… Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.”
  • 1924: “Con esta fecha recuerdo al Colegio de Abogados de Barcelona que han de publicar en idioma castellano con exclusión de otro alguno.”
  • 1924: “Detingut l’arquitecte Gaudí per parlar en català.”
  • 1931: articles 4 i 50 de la Constitució espanyola de la segona República: “El castellano es el idioma oficial de la República. A nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas.”
  • 1971: “Jordi Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, a la presó per parlar en català.”
  • 1984: “Un policia obliga a una persona a menjar-se un paper pel sol fet d’estar escrit en català.”
  • 2001: “A nadie se le obligó nunca a hablar castellano en Catalunya” (rei Joan Carles).
  • 2001: “El castellano ha sido siempre una lengua de riqueza y no de imposición” (Jesús Caldera, PSOE).
  • 2011: “Sentència del Suprem i interlocutòria del TSJC perquè el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya.”




No cal dir la quantitat de normes, lleis, directives i d’altres mecanismes què encara avui dia són vigents per imposar-nos una llengua que no és la nostra. S’hauria de ser molt cec, o molt neci, per negar-lo i, malgrat això, encara hi ha qui de nosaltres, catalans per llengua i cultura, no en són de conscients d’aquesta persecució i segueixen fent-los el joc als espanyols. Prou!, això és una lluita per la supervivència de la nostra nació, no cedim ni un bri de terreny i fem servir el català, la nostra llengua, a tothora i amb tothom, és l’arma que tenim i la més eficaç, fem-ne us!

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: