Què hem d’anar a fer?

Tenim una cita molt propera, i aquesta és una convocatòria electoral, de fet hores d’ara ja oficialitzada, al davant. Hi ha qui diu que els catalans no hi hem de fer-hi res davant aquesta convocatòria, que no ens hauria d’importar, que no ens portarà res de nou, res que hores d’ara no sapiguem, d’acord. Hi ha que pensa, com jo, que sí que hem de treure el cap i tenim feina a fer a la cambra de representants del país veí per que, i malgrat sigui a desgrat nostre, encara és en aquell lloc on ens hi juguem, o més aviat hi juguen, el nostre present i el nostre futur. Potser la presència ‘catalana’, la de debò, no hi cal, pels rendiments que se’n treu, però no ser-hi és de ben segur pitjor. La nostra influència és ben escassa, i si els rumors que hi corren es confirmen, encara serà més poca cosa. Ara sí, que deixar passar l’oportunitat de fer-nos sentir encara que siguem minoria ‘minimitzada’, car és un atri des del que podem fer sentir el nostre clam, seria imperdonable, una oportunitat que no s’ha de deixar que ens fugi de les mans. No hi ha res escrit i en podríem tenir més d’una sorpresa…

Bé, que un cop deixades anar les meves cabòries, potser que doni pas a una opinió que no comparteixo del tot però que n’és d’útil per a la reflexió que avui proposo, i per això mateix porto aquest article d’en Germà Capdevila i aparegut a El Punt Avui el proppassat agost.



Sigui quin sigui el resultat el 20-N, Catalunya no pot esperar cap avenç
Germà Capdevila – 03/08/2011

“Mai una cita amb les urnes no havia estat tan intranscendent per a Catalunya”

El president Mas ha assegurat que les eleccions del 20-N seran una oportunitat per a Catalunya, que tindrà més o menys força per negociar el pacte fiscal en funció del resultat electoral.

Ja em perdonarà el molt honorable, però no puc estar-hi més en desacord. Mai una cita amb les urnes no havia estat tan intranscendent per a Catalunya. Mas fa servir una retòrica del segle passat, que ha perdut tota la seva vigència. El resultat de l’estratègia del peix al cove s’ha demostrat que és insatisfactori, fins al punt de transformar el seu creador, Jordi Pujol, en un escèptic que ja no veu cap argument contrari a la independència. Competències o millores esgarrapades amb esforços titànics i costos polítics enormes, són recuperades descaradament per Madrid via decrets, lleis o sentències judicials. El 20-N guanyarà el PP o el PSOE, amb majoria absoluta o sense. CiU tindrà un pes decisiu o irrellevant. Malauradament, però, sigui quin sigui el resultat, Catalunya no pot esperar cap avenç, cap millora substancial. Sembla que no n’hem après, de l’experiència fallida de l’Estatut. Sí, pot ser que arrenquem algun milió de Madrid si els escons de CiU són necessaris per formar govern, però ens equivocarem si no entenem que el model polític de l’Estat està definit i compartit pels dos grans partits. El procés recentralitzador és imparable. El Tribunal Constitucional ha tornat a deixar-ho clar fa pocs dies per enèsima vegada: només existeixen la ‘nación española’ i les ‘administraciones regionales’. Els catalans només tenim dues opcions: acceptar-ho o marxar. En aquest escenari, el 20-N és completament irrellevant.



Vist el que ens diu, i que no deixa de tenir la seva raó, trobo a faltar una lectura de l’escenari més ampla. Ben cert és que no en treure’m gaire be res, però el que de debò interessa és que darrera de tot el soroll, que els uns i els altres faran en aquest espai, molt ciutadans de Catalunya se’n adonaran d’una vegada per totes que no hi ha res a fer amb l’estat veí i que hauran de prendre una decisió, o viure sota un Estat que els ignora, al marge d’altres conseqüències pitjors, o canviar les seves actituds i sumar-se als que empenyem cap a una Catalunya sobirana. El temps de les indefinicions s’haurà esgotat definitivament, i la prova fefaent la tindran al davant, els agradi o no.

Car anar-hi?, dons sí, encara que només sigui per a constatar la inexistència d’un futur per a Catalunya dins Espanya.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: