Cal que siguem optimistes!

Des de fa anys i panys el caràcter dels catalans s’ha caracteritzat per una certa feblesa anímica, som tossuts però derrotistes. Amb la mateixa facilitat amb que ens enlairem fins els núvols per qualsevol petita victòria ens deixem anar, i caiem, fins els inferns per qualsevol petita frustració.

Puc entendre que la nostra història, plena de derrotes i amb cruels i doloroses conseqüències, no doni per a gaires alegries, amb un però. Hauríem de ser conscients d’un fet, hauríem de ser conscients d’una qualitat única que com a poble els catalans posseïm, i no és pas conya!.

De que set trons un poble com el nostre ha pogut sobreviure més de cinc segles de persecució i més de tres segles d’intents d’extermini cultural i econòmic?. Per que som més macos que els altres?, no us ho creieu pas… Ha estat per la voluntat d’ésser, el desig i la força interior, això que jo anomeno ‘la nostra força espiritual’. Malgrat aquesta força, la nostra tossuderia i la nostra perseverança, ens manca un xic… Ens cal treure’ns del damunt aquest pessimisme que ens tenalla i no ens permet fer florir tot el potencial que portem endins. Ens cal optimisme!.

Si, molts direu que poden ser optimistes dues menes de persones, les que no en tenen de problemes i que tot els surt rodó, i les beneites i ignorants, que no veuen els perills i es conformen amb petiteses. Però res més lluny de la realitat. Deixeu-me que faci cinc cèntims del que és, per a mi, ser optimista.

Ser optimista no és pas ser il·lús, ni ignorant, beneit, ni inconscient, ni felisset -com deia la iaia-. Ser optimista vol dir ser prou intel·ligent, agosarat i valent per no deixar-se abatre, l’ànim és clar, davant de qualsevol situació que a primer cop d’ull sembli un problema, un pas cap enrere o una ensopegada. Ser optimista vol dir tenir al cap fred d’avant els infortunis, i amb intel·ligència, treure’n d’aquesta mateixa situació un profit, saber donar la volta als problemes i enfrontar-los amb la voluntat de que juguin a favor nostre. No és pas ignorar els problemes, ni els perills, això seria de beneits, que també ho seria capficar-se fins el límit amb el costat dolent i perdre de vista l’oportunitat que representa tot problema, que com a mínim sempre és una lliçó de la vida. Ser optimista vol dir desenvolupar la confiança de saber-se capaç, de sobreposar-se de qualsevol situació desfavorable, per dura i penosa que pugui semblar. És assimilar l’actitud de dir, davant els moments difícils, ‘sí, ho se, en prenc nota, però ara el que m’ocupa és veure que en puc treure de bo’. Vol dir esgarrapar-li a la vida totes les oportunitats que s’amaguen dins de tots i cadascun dels esdeveniments que ens pertoca viure per al nostre profit.

Que es té de bo aquesta actitud?, dons en un primer moment, que hi guanyes temps, que no el perds amb lamentacions inútils, et dona la força i la capacitat d’enraonar no deixant-te ennuvolar pels problemes, no sentir-se arrossegat per les circumstàncies, ets tu qui agafa les regnes de la situació, i certa alegria vital, el món no se’t cau al damunt!, i així, de mica en mica, vas prenent el control de la teva vida, del teu entorn, i dels esdeveniments, portant-los cap enllà on tu vols.

Molt maco el discurs, però que te a veure amb nosaltres?, dons no ho se del cert, el que sí se és el que te que veure amb mi i amb tota la gent que comparteix el somni de veure el nostre País lliure i sentir-nos alliberats de la feixuga càrrega de ser una colònia.

Malgrat les notícies de com va l’economia i que dia sí i dia també des de les espanyes ens volen esbatussar, que ens ataquen i ens volen difunts, tenim motius per sentir-nos optimistes, per ser-ho. Cada dia s’hi sumen més i més persones amb la voluntat de fer realitat el nostre desig. Tenim la força, podem fer-ho, la nostra història ens demostra capaços, intel·ligents i voluntariosos, només cal que en siguem de conscients, que ens ho creiem i actuem amb conseqüència, i aprofitem i portem cap a la nostra banda totes i cadascuna de les oportunitats que se’ns apareixen, per créixer, per avançar, per alliberar-nos.

Cal que siguem optimistes, és la clau de volta!

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: