Arxiu del 7 Octubre 2011

El líder

Llegir amb molta cura. Fragment d’un apunt al bloc de na Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció.



Una nació no pot anar més enllà d’on van els seus dirigents. D’això en tenim una amarga experiència. Quan els dirigents són febles, la nació esdevé feble. Quan els dirigents són traïdors, la nació és venuda i humiliada. Quan els dirigents són purs administradors mediocres i mancats d’amor al país, s’instaura el caos, brou de conreu perfecte per a les forces estatals més reaccionàries. Però quan els dirigents són autèntics líders al servei de la nació, aquesta desclou totes les seves possibilitats i viu èpoques glorioses. Es per això que ens calen líders fidels al país. Per esbotzar les cotilles, les limitacions angoixants que ens han imposat uns dirigent indignes de la nació catalana, i per portar amb mà ferma aquesta nació fins a la seva independència.



Res a dir.

Siau…

Anuncis

Fortors del passat

Tot fent-hi una ullada a les notícies d’avui he anat a petar en aquesta que s’ha fet ressò del discurs del ‘mini-hitler’, aquell personatge sonat i sorgit de les vísceres de les espanyes, fet amb motiu d’una reunió de nostàlgics a Màlaga, tot just ahir. Això no hauria de passar de simple anècdota sinó fora perquè aquest nostàlgics poden passar a ser el pròxim ‘govern’ de l’estat aliè, sí, aquest Estat que ens vol exterminar…

El que deien, diuen, han dit, fa ferum d’èpoques passades, però massa poc allunyades en el temps com per no anar-hi prou en compte, car sabent quin aire respiren i la ideologia que els dona inspiració podem esperar qualsevol cosa, però cap ni una de bona.

Fa massa temps que sabem que aquest estat aliè s’està podrint i, com gairebé totes les podridures, començant per l’interior. Representen l’herència d’unes polítiques basades en el partidisme, la violència i l’odi cap a quelcom que n’és de diferent, i basat en un egoisme sense aturador, que no dubta en vessar la sang de qui se’ls posa al bell mig d’ells i l’objecte de llur cobdícia, i ves per on nosaltres, els catalans, hi estem al bell mig de llur cobejada terra catalana, per que de fet hi vivim, per que és la nostra llar, per que és la nostra terra, i els fem nosa, i ens volen treure del davant, a qualsevol preu.

Haurem d’estar preparats, cordar-nos els mocadors i fer el cor fort, i fer-hi front amb totes les nostres energies.

Els arriben flaires del passat, amb intensitat de ferum, fortors d’una grande y libre

Siau…