El ‘Dret a decidir’, projecte de país o excusa? (i III)

Ja era hora d’acabar amb aquesta sèrie i he decidit posar-me’n. A l’últim apunt de la sèrie vaig destriar, i comentar, un fragment del discurs que el M.H. va fer en el Debat de Política General, i més específicament quan va fer referències al futur del país i les seves necessitats. Un cop destriat i comentat, potser toca fer-hi l’anàlisi final per donar per tancat l’assumpte.

Posem-hi fil a l’agulla. Els fragment escollits en base a la síntesi d’idees pot lligar-se per formar-hi el que seria el discurs central aital que en quedés d’aquesta manera:



La ciutadania reclamarà governs més propers, més controlables. Aquests governs seran tan més eficients com millor responguin a comunitats amb trets culturals compactes i trets compartits. És el cas de Catalunya, és el nostre cas. L’autogovern serà, per tant, una qüestió de supervivència, de benestar i de prosperitat i de qualitat democràtica.

Ens convé més Europa i més Catalunya.

Difícilment l’aprofundiment del nostre autogovern el podrem fer pel camí que hem seguit en les darreres tres dècades, la via constitucional i la via estatutària estan exhaurides, no donen gaire més de si, llevat de sorpreses majúscules i poc previsibles. Crec que Catalunya, aquest país de 7,6 milions d’habitants de procedències tan diverses, ha de traçar un camí nou. És un procés, que cal fer-lo a l’interior de Catalunya i que ha de tenir l’objectiu de decidir com ens podem governar millor. Ens hem de fixar objectius concrets d’envergadura, que comptin amb amplis consensos socials a l’interior de Catalunya, consensos socials que evoquin a consensos polítics molt majoritaris i hem de condicionar la col·laboració catalana amb l’Estat a la consecució d’aquests objectius d’envergadura.



No se pas si aquestes alçades hi ha gaire més a dir, car n’és prou d’evident el que ens vol vendre. Totes les necessitats del país les veu a futur, àdhuc les accions a prendre, es veu que ‘ara no toca’ i, per arrodonir-ho, a sobre hem de fer-ho sí o sí passant a través de les seves grapes, amb l’afegitó què l’objectiu no és una acció concreta, la independència en aquest cas, sinó prendre una decisió i condicionar-la a pactes amb l’estat aliè, eps!, i sempre que tota la xusma parlamentaria s’avingui…

Tot plegat no deixa lloc als dubtes, no té cap mena d’intenció d’empentar el país, es situa en una posició reactiva i subordinada a les espanyes.

La conclusió final, per que tanta evidència comença a fer pudor, és que el gran eslògan del ‘Dret a decidir’ és una pastanaga més d’aquestes a les que els de CiU ens tenen acostumats. És una excusa ‘Mas’ per a no fer-hi res de bo i passar-hi el temps fent la viu-viu.

Si hom creia que aquest M.H. en seria prou de valent per donar el pas, que se’n oblidi, el segell CiU el porta ben endins i, com ja sabem, no volen la llibertat de Catalunya, tant sols aspiren a gestionar les engrunes…

Jo també me’n he sentit de decebut pel resultat, però les coses són com són, i això és el que tenim… un govern poruc encapçalat per un partit submís i gens agosarat, que condicionarà tota la seva acció política al manteniment de l’estat actual de les coses. Si és per amb ells no en sortirem mai de ser una colònia espanyola, això sí, de règim comú.

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: