El món vol violència?

Deixeu-me que ho digui en veu alta, perquè és una veritat com un campanar… De què sinó s’hauria mobilitzat una comissió de la rellevància de la que ha vingut aquest dies al País Basc?, i a parlar-hi del que ha anat a parlar?. Algú se’l pot ocórrer que això pot passar a Catalunya?. L’evidència és que sense les violències d’ETA i l’Estat Espanyol aquest fet no hauria esdevingut mai, la prova la tenim a casa nostra, llar d’un poble pacífic que va desfer-se dels últims rastres de lluita armada per enllà els 90’s, de fet a les negociacions prèvies als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Les conseqüències són a la llum del dia, nosaltres hem estat , i som, ignorats per la comunitat internacional per que no en vesem de sang, com a mínim la dels altres, i aquest fet no els crida l’atenció, no interessa, com si no hi tinguéssim un conflicte molt greu a casa nostra, però el soroll de les armes, les de foc, és clar, no ressona, i els esquitxos de la sang, que de llàgrimes n’hi han, i moltes, no taquen els carrers de les nostres poblacions.

No vull què el que estric hores d’ara es vegi com una crida a la violència, ni un retret al procés de pau al País Basc, però fa mal de veure. Copsar que portar-se civilment no porta enlloc, i haver-hi mort d’altres sí, és un fet que em fa dubtar si les nostres maneres de fer són les que calen.

No cal amagar que, paral·lelament, Catalunya i el País Basc estan immersos en processos d’emancipació nacional, cadascun al seu ritme i sortint de posicions força diferents, però els uns estan rebent suport internacional, i els altres no, i l’única diferència important és l’olor de pólvores i el soroll de les armes de foc.

No voldria perdre la meva confiança en la solució pacífica de l’afer nacional català, però, i cada cop més, m’ho fan molt difícil… i més encara veient-hi que el món només escolta la violència, i ignora la paraula…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: