Arxiu del Novembre 2011

Tenim el govern que hem triat

A través d’aquesta notícia, del ‘IntocableDigital, he sabut que la ‘fada de fireta’ del Parc de la Ciutadella, ha prohibit als parlamentaris, a demanda del ‘Cañas’ de C’s, l’ús d’expressions ‘ofensives’ tot parlant-ne de l’estat invasor. A partir d’ara, han dit, no volen sentir dir ‘espoliació fiscal’, ‘robatori’ i d’altres adjectius i/o expressions que siguin descriptius/ves del tracte que ens menen els mandataris de més enllà de l’Ebre, si aquestes poden ofendre les seves delicades oïdes. Ves per on, la censura s’acaba d’imposar a la cambra de la representació política de les espanyes a Catalunya, i com en temps no gaire llunyans, no es poden dir les coses pel seu nom. Han pactat, també, que això ha estat un acord de la mesa de portaveus on de ben segur s’hauran posat d’acord CiU, PP i, en aquest cas, C’s i PSOE-C, que no es pot fer enfadar l’amo.

Anem prenent nota del que ens ve al damunt amb el govern, amb lletra petita perquè en són de petits, dels millors, ple a vessar de nacionalistes, però no pas nostres sinó de la nació ocupant, i que amb les actituds submises i meselles de sempre ens faran passar un calvari gairebé etern fins les pròximes eleccions, d’aquí tres anys si no hi ha cap daltabaix previ…

Mentre fan temps van retallant serveis, deixant gent a l’atur i amagant la realitat que no és altre que la que som una colònia, i tractada com cal, gairebé sense drets i ara, finalment, sense dret a denunciar-lo.

No fem sang, si ens passa això és per que ho em escollit, malgrat cogui i d’allò més, votant a qui em votat. Això que resumint l’estat de la qüestió en diríem…

Tenim el govern que em triat!

Siau…

Anuncis

Perquè volen alienar el nostre poble?

No és pas el primer cop que comento en aquest bloc el fet que el nucli dur de la cultura castellana, i amb ell els poders fàctics que se’n alimenten, malden per fer-nos desaparèixer als catalans i tot el que porta la nostra ‘catalanitat’.

Cercant per la xarxa he arribat fins a aquest vídeo on, deixant a banda les simpaties que en Jordi Bilbeny pot, o no, despertar-nos, ens diu, clar i català, quines motivacions mouen a aquests que ens volen traspassats, esperem-hi que només sigui figuradament…

Veieu-lo i penseu-hi una estona…

Siau…

Bertolt Brecht

“Qui no comparteix la batalla, compartirà la derrota. Lluita doncs, per la causa enemiga, aquell que no lluita per la pròpia”

L’auca del Tractat dels Pirineus

Arribat a través del correu electrònic. Si el veieu massa petit podeu descarregar-vos la imatge al vostre ordinador per després fer-hi una ullada…



Auca del Tractat dels Pirineus


Mapa de la corrupció política a l’Estat espanyol

Impressionant aquest mapa de la corrupció política a l’Estat espanyol.

Un motiu més per anar-se’n!

Catalunya call to the World

Feu-ne difussió d’aquest vídeo!

L’hora de la veritat

Finalment s’ha acabat el tedi, gairebé insuportable, d’unes eleccions a les cambres de l’estat invasor amb uns resultats, que si fa o no fa, eren previsibles… en part. Si es pot fer cap mena de resum de com han anat les coses crec que en seria aquest: Espanya torna a les seves fosques arrels, Catalunya i Euskadi malden per retenir les seves identitats.

Interpretacions d’aquestes conclusions a banda, el que veritablement s’enceta ara és la resolució, a Catalunya, que és el que de debò m’interessa, de l’etern dilema del ser o no ser i/o no el vull veure per no acollonir-me.

S’han acabat les mitges tintes, els espanyols es creuen forts, els catalans no ens hem llençat, encara, a la conquesta final de la nostra llibertat malgrat la tropa s’arrenglera als primers tocs del sometent, i els partits polítics, salvant honroses excepcions, que segueixen fent la viu-viu. En aquest paisatge, malgrat se’ns faci coll amunt, no hi ha lloc per a les indefinicions, car les espanyes malden per liquidar el ‘problema catalán’, i nosaltres hem de dir d’una vegada si volem ser nosaltres o no. I els partits polítics?, aquest fent-se, o millor dit, refent-se de les ferides de la contesa. CiU malgrat tot sembla haver-se reforçat, ERC resistit el sotrac, PSOE (delegació a Catalunya) trinxat, ICV refermat d’allò més, i finalment, PP que s’ha cregut no se ben bé què però llençant bengales per fer festa…quan no deixa d’estar allà on era abans de començar…si no ha anat enrere…

Tenim pel davant tres anys i escaig per fer feina lluny del soroll de les urnes on, si aprofitem les circumstàncies, la conjuntura ens ha de forçar a definir-nos, com suara he dit, per alhora escollir un futur per nosaltres, individualment, i pel país, Catalunya, col·lectivament. L’horitzó, malgrat sembli el contrari, és clar com l’aigua de muntanya, o ens deixem endur per la pressió de l’espanyolització de Catalunya o aprofitem les eines i la suara anomenada conjuntura i forcem, en aquest cas a CiU, a fer la passa definitiva cap a l’Estat català. Tenim, hores d’ara, totes les cames del moviment per la independència construïdes.

Dins de la intel·lectualitat, la societat civil, l’empresariat i les formacions polítiques hi han elements treballant-hi en aquesta direcció. El missatge que un futur acceptable només l’assolirem amb l’auto-gestió -amb els nostres propis recursos i les nostres pròpies polítiques, que alhora vol dir que ens hem d’independitzar de les espanyes per poder-ho fer-, i que és l’única via per anar cap endavant, va amarant totes àmbits del país i cada cop es sent més alt i més clar empenyent-nos, ara sí vulguem o no, cap a la decisió/resolució final.

Tinc, avui dia, fe, molta fe en la nació. Tots els senyals em diuen que malgrat tenim una feina colossal pel davant ens hi hem posat, que els nexes entre els diferents actors, intel·lectualitat, societat civil, empresariat i política s’estan estrenyent, reforçant i refermant cap a la bona direcció, i un factor clau que hauria de fer capgirar la situació d’una manera concloent, el posicionament de CiU, està gairebé al caure, car la darrera proposta/oportunitat a les espanyes per retenir-nos, el pacte fiscal, te el dies comptats, i perdran definitivament, CiU, l’únic esquer amb el que podrien seduir tot aquests ‘catalans’ que els fa por avançar cap a la independència, però que un cop sense futur com a catalans dins les espanyes, de ben segur que tombaran cap a la llibertat…

Ens esperen dies molt interessants i engrescadors, i la recompensa s’ho val.

És l’hora de la veritat…

Siau…

Enric Garriga Trullols

“No hem d’explicar només que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats. El que s’ha de saber és que volem la independència”