Una entrevista, més d’una conclusió

El proppassat 1 de Desembre el MHPGC va ser entrevistat a TV3 per celebrar que feia un any, si fa no fa, que havia arribat a la presidència de la Generalitat. En aquesta entrevista, portada per la Mònica Terribas, es va fer una repassada a l’actualitat del País. De tot el que varen comentar em quedo amb uns fragments en els que crec es centren les perspectives de futur de la nació, per una banda quan en ser consultat pel famós ‘pacte fiscal’ va dir, si fa o no fa, que les espanyes hores d’ara no tenen diners per a aquesta operació…?. El que més em va sobtar va ser que en avancés, com a més que provable excusa, que no hi havia diners a les espanyes, aital suara he dit, quan no estem parlant pas dels diners d’aquests segons, sinó dels nostres, del fet que no fugin més enllà de l’Ebre per no tornar-hi mai més, i que els ‘receptors’ no en tinguin no hauria de ser cap impediment per al mal-anomenat acord, car no se’ls demanen els seus diners, se’ls diu que no se’n vagin els nostres. Darrera d’aquesta ‘mena’ d’aclariment del MH, va venir una altra, en la que recolzant-se el l’argument anterior va preveure, que si no hi havia cap negativa -que hores d’ara ja hi és-, el procés s’hauria de pensar a futur, no immediatament, sigui dit d’altra manera, a esperar-nos uns quants anys més patint la sagnia ibèrica… mala peça al teler!

Per altra banda, un cop demanat pel que faria si hi hagués una negativa per negociar el susdit ‘pacte fiscal’, va dir que tenia Plà-B en la línia de mantenir la coherència amb el seu missatge/eslògan ‘La transició nacional’, i malgrat que reconeixia que és un camí molt més costerut, no semblava arronsar-se per haver-lo de prendre, que per amb ell, si no hi ha futur català dins les espanyes l’haurà d’haver dins Europa, i si s’escau sense les espanyes… I encara que pugui semblar quelcom com per engrescar-se, la tossuderia del MH en fer ‘el darrer intent’ em sembla una perduda de temps injustificable, i més encara sabent com en van de maldades les coses a casa nostra… Tot plegat em va deixar un mal regust de boca en veure, un cop més, com volen donar-hi més i més oportunitats als qui no ens les donen pas a nosaltres, que cada cop que poden ens trepitgen i humilien i van guanyant terreny en aquesta guerra per la nostra supervivència nacional, tot en nom d’un vell somni, trencat i impossible, d’unes espanyes unides i agermanades…

A veure si aconseguim tots plegats fer-lo abandonar aquest darrer desig de pactar amb ‘el diable’ i enfilem d’una vegada per totes el camí de l’alliberament nacional.

Siau…

Advertisements
  • Els trackbacks estan tancats
  • Comentaris (2)
  1. L’esforç de totes les entitats per sumar des de la pròpia idiosincràsia és el millor que ens pot passar a tots plegats.

    • I tant!, la llàstima de tot plegat és que encara estem massa capficats en un messianisme que ens perd i no ens deixa veure el que dius, que cal ajuntar-se i treballar plegats, tot respectant la personalitat pròpia de cadascú, per l’objectiu comú…

Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: