Una asfíxia premeditada

Talment com si haguessin llegit el llibre “Narració d’una asfíxia premeditada” -eps, del 1985!- del traspassat polític català Ramon Trias Fargas, persona amb una capacitat d’anàlisi fora de cap mena de dubte, les espanyes estan portant a terme una política d’atac i escanyament salvatge contra les institucions públiques i polítiques catalanes. Això ja ho va avisar pel dret i pel revés el Dr. Trias Fargas, que els models de finançament, la interpretació i la subordinació a la voluntat dels qui ja coneixem, acabaria portant les institucions catalanes al caire de la fallida, si no les feien ‘petar’ del tot. Els primers avisos els varem tenir fa prou temps com per haver reaccionat de manera adient, però la visió de curta volada dels nostres polítics amb el seu anar fent la viu-viu, i les tàctiques de l’estruç, amagat el cap a terra per fer-hi veure que no passava res, ens han portat fins la situació d’avui en dia. Els primer en posar-hi el llum vermell va ser el govern entrant, el proppassat 2010, quan es van trobar el que es van trobar, poc desprès varen ser els ajuntaments, amb el de Moià al capdavant, i seguit de molts d’altres que hores d’ara no saben pas com s’en sortiran. Ara, finalment, li ha arribat l’hora a l’administració pública i els serveis públics catalans, amb retallades i més retallades, i finalment la Generalitat en conjunt , què després del pas del PSOE-C per Govern, deixant escurada la caixa i amb un dèficit descontrolat, i amb la complicitat de PSOE i PP, que no fent front als pagaments compromesos, amb la darrera cirereta dels 760 M€ de la Disposició Addicional Tercera que es neguen a pagar, podent fer saltar la caixa pels aires. L’asfíxia que tan havien preparat, i de ben segur somiat, les espanyes, li ha arribat el moment d’executar-se en la seva fase final. De fet és qüestió de setmanes, no gaires, que el Govern de Catalunya hagi de declarar la fallida, moment més que desitjat pels nostres amics de més enllà de l’Ebre per liquidar la Autonomisèria catalana, que de ganes en tenien, i moltes. Serà l’excusa perfecta per dir, que de fet ja ho estaven dient a tort i a dret, que la culpa de tot és nostra, dels catalans i les seves institucions – i no deixen de tenir certa part de raó, reaccionem tard i malament-, i què el que ens hagi de passar, si finalment acaba passant, ens ho haurem ben merescut, i que per mal gestors ens prendran la minsa capacitat d’autogestió que tenim. La llàstima de tot plegat no és pas que la Generalitat estigui escanyada fins al límit, sinó que no sembla haver cap voluntat política del Govern, i el partit de govern al capdavant, per posar-hi punt i final a aquest malviure. Sembla que en tenen prou amb el seu ‘Dret a decidir’, que no vol dir res, ni obliga res de res, com sempre… i això que la solució la tenen, la tenim, a la mà, i es diu INDEPENDÈNCIA!.

No voldria veure morir el país tenint sortida i possibilitats reals d’esdevenir una nació rica i plena, i molt menys si és per asfíxia, i premeditada…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: