Una de cinema

Us proposo una juguesca, podeu imaginar una escena entre un polític i un elector com si foren els personatges d’una coneguda pel·lícula?

Us passo el guió:

-Escena-

-Ens trobem a una habitació en penombra, amb dos sofàs d’orelles, una llar de foc, una finestra, i dos portes contraposades.

-El polític espera dret davant la finestra amb la mirada perduda mentre veu ploure. L’elector, al costat d’en fora d’una de les portes, obre i el polític se l’hi adreça al temps que l’elector passa cap a dins.

Polític – Ja era hora!. Benvingut. Com ja et deus haver imaginat soc en Polític.

-L’elector l’estén la mà i el polític l’estreny.

Elector – És un honor conèixer-te.

Polític – No, l’honor és meu. Si us plau passa, seu.

-El polític l’hi ofereix seient, l’elector hi seu. El polític s’adreça cap a la porta de l’habitació, la tanca i tot dirigint-se a l’elector l’hi parla.

Polític – Suposo que ara mateix ets sens una mica com l’Alícia quan queia rodolant pel cau del conill.

Elector – Més o menys, si.

Polític – Se’t nota als ulls. Tens la mirada d’un home que accepta tot el que veu per que espera despertar-se. Paradoxalment no es lluny de la realitat.

-El polític s’apropa fins el sofà al davant de l’elector i segueix parlant.

Polític – Creus en el destí Elector?

Elector – No.

Polític – Per què no?

Elector – Per que no m’agrada pensar que jo no controlo la meva vida.

-El polític, sense deixar de parlar, pren seient davant l’elector.

Polític – Se exactament que vols dir amb això.

-El polític s’acomoda i encreua les cames, segueix parlant. L’elector se’l mira amb cara de no poder-s’ho creure.

Polític – T’explicaré per què ets aquí. Hi ets per que saps una cosa, el que saps no ho pots explicar… però ho notes, i ho has notat durant tota la vida. Al món l’hi passa alguna cosa, no saps què però n’ets conscient, és com una punxa al cervell que et torna boig. Aquesta angoixa t’ha dut fins a mi.

-L’elector segueix mirant-se’l amb cara d’al·lucinat.

Polític – Tens idea de que estic parlant?

Elector – D’Autonomia?

Polític – T’agradaria saber que és això?

-L’elector fa un gest afirmatiu amb el cap.

-Polític – Autonomia ens envolta, és per tot arreu, fins i tot aquí en aquesta habitació, la pots veure quan mires per la finestra, o quan encens el televisor. També la notes quan vas a treballar, quan vas a l’església, quan pagues els impostos. És el mon que t’han posat davant dels ulls per amagar-te la veritat…

Elector – Quina veritat?

Polític – Que ets un esclau Elector, com tots els altres vas néixer en captivitat, vas néixer en una presó que no ets capaç d’assaborir, ni tocar, ni olorar…una presó per la teva ment. Per desgràcia és impossible d’explicar a ningú que és Autonomia, l’has de veure amb els teus propis ulls…

-El polític treu una caixeta de la seva butxaca, l’obre i n’extreu dos paperetes, una de blava i una de vermella, que amaga, una a cada mà. S’atansa cap a l’elector i les hi ofereix una a una.

Polític – És ta teva última oportunitat, després d’això no hi ha marxa en darrera, si esculls la papereta blava fi de la història, et despertaràs al llit i et creuràs el que tinguis ganes de creure. Si esculls la vermella et quedes al país de les meravelles i jo t’ensenyaré fins on arriba el cau del conill.

-L’elector allarga el braç cap a les paperetes i tot just abans d’agafar-ne una el polític torna a parlar.

Polític – Sobretot, recorda que només t’ofereixo la veritat.

-L’elector agafa una papereta, fa un glop d’aigua. Per la finestra es sent l’esclat d’un tro. El polític s’aixeca tot girant-se cap a la segona porta.

Polític – Segueix-me…

I ara les endevinalles:

  • A quina formació pertany el polític?
  • Quina papereta ha escollit l’elector?
  • Quin camí agafaran a partir d’ara?

No prengueu mal, només és una juguesca, o no…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: