Building a New State (II)

La segona entrega d’aquesta nissaga és el parlament de na Isabel-Helena Martí i Castell.



Mots de benvinguda
Isabel-Helena Martí i Castell

Falten només dos anys i mig perquè s’esdevingui el primer centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, la que fou la primera estructura institucional pròpia d’autogovern des de l’ensulsiada del 1714. Enric Prat de la Riba fou elegit, l’abril del 1914, president d’una institució de nova planta que era el mer resultat de la unió de les quatre diputacions provincials catalanes, dotada, doncs, amb una base competencial i pressupostària exígua. En Prat, però, lluny de reduir el projecte a una simple i precària reestructuració administrativa aixecà les bastides, en les línies mestres, d’una tupida maquinària político-administrativa orientada a sustentar els fonaments de l’autogovern nacional català en la seva expressió més elevada.

La seva ambició nacional i la capacitat de dissenyar un projecte per Catalunya a futur el va impulsar a portar a terme una tasca d’unes dimensions formidables, els resultats de la qual encara són presents a la Catalunya del segle XXI. En l’àmbit de les infraestructures amplià la xarxa de carreteres i de telèfons; en el financer creà la Caixa de Crèdit Comunal; en el del benestar social, modernitzà la Casa de la Maternitat; en el cultural, creà l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Industrial, la Biblioteca de Catalunya, i adoptà oficialment les normes ortogràfiques de la llengua.

Aquests són uns pocs exemples de la seva tasca ingent, la d’ell i totes aquelles persones, de la més variada tendència i perfil, de qui tothora es va voler envoltar. Són aquests valors netament pratians d’insubornable compromís nacional, de construcció d’un projecte a futur i de transversalitat que ens volem fer nostres, a Sobirania i Justícia.

El gran encert del catalanisme ha estat mantenir encesa la flama en moments d’enorme dificultat històrica, el gran fracàs haver persistit tossudament en la idea il·lusòria de reformar l’ànima espanyola per permetre una acomodació plena de la Nació catalana. Sobirania i Justícia recull l’herència del catalanisme i treballa des de l’activisme cívic per impulsar el projecte d’independència de Catalunya que és, al nostre parer, l’únic camí possible per a garantir la plenitud nacional i la pervivència de la llengua.

És, precisament, des d’aquesta perspectiva de “seny ordenador” pratià -en paraules d’Eugeni d’Ors- que hem volgut, a Sobirania i Justícia, impulsar la 1a Conferència sobre l’Autodeterminació de Catalunya, Building a New State.

En els darrers cent anys han estat molts els països que han construït el seu propi estat. A Europa, que és el nostre marc referencial més immediat, vint-i-nou. No som, doncs, ni una anomalia ni un cas insòlit sinó un més dins d’un conjunt ben nodrit. És aquest magnífic cabal d’experiències prèvies que volem explorar. El volem portar a Catalunya per reflexionar i debatre sobre la construcció tècnica d’un estat, els elements a tenir en compte i les pautes a seguir.

Els nostres ponents, si em permeten dir-ho així, són un càsting d’alta volada. Especialistes eminents que han estat directament involucrats en el procés de creació dels estats de Kosovo i Eslovènia o que treballen des del rigor del món universitari per plantejar un full de ruta solvent. El primer taller porta per títol “Com es construeix un nou Estat” i el conduirà Charles E. Ehrlich. Després sortirem a fer un mos. Sobre les 12 del migdia encararem el segon taller: “Aspectes econòmics i jurídics d’una successió d’estats” amb Anna Stanic i Patrick Dumberry.

Som-hi, doncs!



Pròximament un altre capítol…

Siau…

Els comentaris estan tancats.